Publicitat
Publicitat

Arxivada la demanda contra Calatrava pels contractes de l'inexistent Centre de Convencions de Castelló

El titular del jutjat número 5 de Castelló ha pres aquesta decisió després de practicar totes les diligències acordades i no trobar "elements probatoris" dels fets denunciats

El jutjat d'instrucció número 5 de Castelló de la Plana ha arxivat la causa oberta contra l'arquitecte Santiago Calatrava i sis persones més per presumptes irregularitat en el procés d'adjudicació i en la gestió dels contractes del projecte del Centre de Convencions de la capital de La Plana.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, el jutge arxiva la causa després de practicar totes les diligències acordades, entre elles les sol·licitades per les parts personades, i no haver trobat material probatori i sols indicis de la possible comissió dels delictes denunciats per Esquerra Unida.

El jutjat va obrir una investigació per suposades irregularitats en contractes relacionats amb el Centre de Convencions de Castelló i va citar com a imputats, entre d'altres persones, l'exsecretari autonòmic d'Hisenda Eusebio Monzó i els tècnics Javier de Diego i Fernando Benzo pel seu treball a l'oficina de Calatrava. La Generalitat Valenciana va pagar 2,7 milions d'euros a Calatrava pel pla director, avantprojecte i projecte bàsic d'un centre que mai s'ha construït a causa de la crisi.

En la resolució, el jutge explica que existeixen una sèrie de qüestions que li fan preguntar-se si la Generalitat "tenia veritablement la intenció de contractar a Calatrava perquè projectara el Centre de Convencions i servir als interessos generals, o per contra si va ser aquesta contractació una aplicació de fons públics per servir a finalitats diferents".

En l'acte donat a conèixer aquest dilluns, s'explica que va existir "la indiscutible voluntat de contractar" a Calatrava per al projecte, encara que es constata que no existeix documentació alguna sobre una edificació el cost inicial de la qual era de 60 milions d'euros, la qual cosa "crida poderosament l'atenció". El contracte subscrit entre Calatrava i la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) el 2007 implicava "la conformitat amb el treball presentat i que l'estudi de l'arquitecte podia continuar amb la següent fase".

Amb caràcter previ a la presentació del pla director i l'avantprojecte, el contractista va rebre "suposadament" per part de l'Ajuntament de Castelló de la Plana i de la SPTCV "un nou programa de necessitats que triplicava" el pressupost i dimensions del projecte.

Segons s'indica en l'acte, el llavors president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va cridar "personalment" a Calatrava per a demanar-li "un edifici d'especial rellevància" per a la ciutat i d'acord amb l'escrit suposadament remès anteriorment per l'Ajuntament.

L'arquitecte va realitzar el projecte en aquesta línia i va ser presentat en presència d'entre, uns altres, Francisco Camps, el llavors alcalde de la ciutat Alberto Fabra, el llavors conseller d'Economia Gerardo Camps i representants de la SPTCV.

Presentat el projecte i l'avantprojecte, "no es va objectar res" en el termini establit, encara que "superava amb escreix" el pressupost i les dimensions inicials, fins a triplicar tots dos. Aquesta acceptació, segons l'acte, "pot deure's a un simple error o omissió o a la vertadera intenció de la SPTCV d'acceptar una obra major".

L'escrit judicial indica que el projecte bàsic s'ajustava "a l'inicialment pactat", per la qual cosa no comprèn "les posteriors reticències al pagament", que finalment es va realitzar per ordre directa de Gerardo Camps per "evitar l'adopció de mesures legals per part de Calatrava".

Per al jutge, a més de la Societat de Projectes Temàtics i de Calatrava, existien altres parts que tenien "capacitat per dirigir instruccions", com l'Ajuntament de Castelló i responsables polítics de la Generalitat Valenciana, com el propi president Francisco Camps i l'exconseller Gerardo Camps.

Sobre la possible prevaricació, diu l'acte que el pagament dels honoraris va ser en "estricte compliment d'un contracte", ja que va ser la Generalitat la que va acudir a l'arquitecte i no al contrari. Respecte al suborn, s'indica que "no ha quedat acreditat ni ha existit sospita alguna", i el mateix ocorre respecte al tràfic d'influències, la malversació i el frau.

El jutge assegura finalment que no existeix, respecte als delictes contra l'Administració Pública, una regulació similar als delictes societaris, per la qual cosa "un simple balafiament o una inadequada gestió no són per si mateixos constitutius de delicte".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT