Homenatge als 2.238 afusellats al Paretó d’Espanya de Paterna

ValènciaEl Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH) va celebrar ahir als peus de l’anomenat Paretó d’Espanya, molt a prop del cementeri de la localitat valenciana de Paterna, un acte en què va reivindicar la importància històrica d’aquest lloc en què van ser afusellades 2.238 persones durant la dictadura franquista. A l’acte, que també va servir per commemorar l’aniversari de la Segona República, hi van acudir el coordinador del GPRMH, Matías Alonso, representants polítics del PSPV, d’Esquerra Unida i de Compromís, i diversos familiars de les persones afusellades.

En la seua intervenció, Matías Alonso va agrair que “un any més” desenes de persones acudiren a una cita “amb els valors de la República que fa més de 80 anys aquells republicans i republicanes van saber fer realitat; un somni que constitueix la primera gran alegria viscuda pels humils en el nostre país i que va acabar ofegat en sang”. “El poderós no pot permetre l’alegria a casa del pobre; s’ofèn davant la igualtat i no tolera la llibertat”, va assenyalar Alonso, que va explicar com “després de la victòria” del bàndol franquista va continuar “el bany de sang en què l’antic paretó de Paterna va jugar un paper fonamental com a màquina de matar”.

Segons va explicar el representant del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, en els anys de la dictadura franquista al Paretó d’Espanya es van afusellar 2.238 persones els cossos de les quals “són o no són en el cementeri i hi figura el seu nom o no”. Unes víctimes que, segons Alonso, sí que comparteixen el fet que, siguen on siguen els seus cossos, totes “van ser al paretó encara que solament fóra el minut just abans d’assassinar-los”.

Aquest fet, segons va assenyalar Alonso, hauria de ser motiu suficient perquè les administracions consideraren “oficialment aquest com el Lloc de la Memòria per excel·lència de la Comunitat Valenciana i raó fonamental de la convocatòria any rere any d’aquests actes”. Matías Alonso va avançar que la seua entitat seguirà convocant anualment aquest homenatge “fins que un nou govern complisca amb el mandat de la llei de la memòria i de la pròpia ètica democràtica” i siga el que convoque aquests actes.

Dos actes commemoratius a l’any

Per la seua banda, el responsable de l’agrupació socialista a Paterna, Juan Antonio Sagredo, va recordar que tots els anys organitzen dos actes commemoratius en el cementeri: un basat en els valors republicans i que reivindica la preservació del Paretó d’Espanya i un altre, l’1 de novembre, en què ja no se celebra com abans una cerimònia religiosa. “Acudim a tots dos amb tota la dignitat del món perquè tots dos tenen una tremenda càrrega històrica i humana”, va assenyalar Sagredo, que va comentar que l’acte de l’1 de novembre era “una manera de reunir-se i homenatjar els éssers estimats assassinats sense que el franquisme s’atrevira a dissoldre’ls com feia qualsevol altra data de l’any”.

Per la seua banda, el candidat a l’alcaldia de Paterna i portaveu municipal de Compromís, Juanma Ramón, va criticar que l’alcaldessa Elena Martínez, del PP, ahir tornara a “donar la nota en l’acte d’homenatge als afusellats pel franquisme en el cementeri del poble”: “Hi ha anat, ha fet un discurs totalment fora de context, i després de fer-se la foto ha abandonat les flors que ha pagat el poble de Paterna per a l’ofrena als afusellats. Una vergonya”. En aquest sentit, Ramón va explicar: “Després de veure que la corona es quedava tota sola a l’entrada del cementeri, entre el portaveu d’Esquerra Unida, Javier Parra, i jo mateix l’hem portada i l’hem dipositada amb les altres flors de l’homenatge als afusellats”, ja que l’alcaldessa “ja havia desaparegut” i va demostrar així “una total falta de respecte a les víctimes del genocidi franquista”.

Llei valenciana de memòria

La candidata d’Esquerra Unida a les Corts, Esther López Barceló, que també va participar en l’acte d’homenatge a les víctimes de la dictadura, va assenyalar que el seu partit havia assistit a l’acte “amb el convenciment” que a partir del mes de maig, si guanyen les eleccions els partits progressistes, es podrà tenir “una llei de la recuperació de la memòria democràtica del País Valencià, que puga instaurar llocs de la memòria, amb l’exemple dels memorials que en la resta de països d’Europa es van fer després de les dictadures, perquè no s’oblide el que ací va passar i es puguen repetir aquestes atrocitats”.