L'Audiència de Castelló també s'oposa a la concessió de l'indult a Carlos Fabra

Castelló de la PlanaLa secció primera de l'Audiència Provincial de Castelló ha informat en sentit desfavorable a la petició d'indult de l'expresident provincial del PP i de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per quatre delictes contra la Hisenda Pública en el 'cas Naranjax', en considerar que no concorren motius d'equitat ni de justícia que facin aconsellable concedir-li la mesura de gràcia sol·licitada.

Així s'ha pronunciat la sala que va jutjar a l'exdirigent del PP després d'examinar l'expedient d'indult promogut per Carlos Fabra i previ dictamen del ministeri fiscal.

El ministeri de Justícia ja ha rebut l'informe de l'Audiència de Castelló i, després d'estudiar-ho, farà una proposta sobre la sol·licitud d'indult al consell de ministres, que serà l'òrgan que finalment resolgui sobre aquesta petició.

Des que el ministeri de Justícia rep l'informe fins que emet la seva proposta sol trigar un termini mig de tres mesos, segons han informat fonts coneixedores del procés.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat també que s'emeti un informe desfavorable respecte de la sol·licitud d'indult efectuada per Carlos Fabra, en considerar que intenta retardar 'sine die' la seva entrada a la presó.

Així, en el seu informe, el ministeri públic assenyala que no veu que els factors al·legats per Fabra –temps transcorregut, l'edat, la malaltia hepàtica que va motivar que se li realitzés un trasplantament de fetge el 2010 i que en l'actualitat requereix tractament mèdic i la seva falta d'antecedents penals i inexistència de perillositat criminal– siguin "suficients" per aconsellar una mesura "tan marcadament excepcional i singular" com és l'indult.

Segons Anticorrupció, l'indult ha de ser l'última eina d'individualització quan no existeixin mecanismes ordinaris per adequar la pena imposada a paràmetres de proporcionalitat i evitar així excessos, doncs només la pena necessària és la constitucionalment legítima.

Des d'aquest punt de vista, indica que les sentències dictades pels tribunals de justícia "han de ser acatades, respectades i executades" en la seva integritat, "doncs el contrari aniria en contra dels principis bàsics de democràcia i del dret a la tutela judicial efectiva de l'ofès que, en aquest cas, som els ciutadans espanyols, en haver resultat la Hisenda Pública perjudicada pels delictes fiscals comeses pel condemnat".