L'Audiència de València absol l'assassí de Guillem Agulló i la resta de processats en l'operació Panzer

ValènciaL'Audiència de València ha absolt els 18 acusats en el judici de la coneguda operació Panzer, que va permetre desarticular l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a València acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentàries.

Entre els acusats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla del partit ultra España2000 i l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l'abril de 1993.

El tribunal ha decidit absoldre tots els acusats perquè "no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats", segons expliquen fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Les mateixes fonts assenyalen que el tribunal arriba a aquesta conclusió en la sentència perquè anul·la totes les diligències que es van practicar en fase d'instrucció arran d'unes converses telefòniques intervingudes entre els suposats membres del Frente Antisistema.

El TSJ valencià explica que la sala ha acordat anul·lar les intervencions telefòniques que es van autoritzar en fase d'instrucció "perquè no existeix cap indici objectiu de comissió de delicte que permeti vulnerar el secret de les comunicacions". "El tribunal entén que la informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efecte penal, objectivament no tenia cap indici raonable", apunten les mateixes fonts.

La informació que es va facilitar a la instructora del cas partia de l'existència de dues pàgines web que venien armes prohibides, però no il·legals. "És a dir, la tinença d'aquestes armes no està inicialment penada. És a dir, s'inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives, fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei", explica el TSJ valencià.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió d'aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics de què es disposava, com és la identificació d'una adreça IP, sinó que es va fer a través d'informacions referides per confidents.

"Aquesta informació és insuficient, segons la jurisprudència, per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions –pel qual el Tribunal Suprem és clarament exigent pel que fa a l'existència objectiva d'indicis–, i en ella se sustenta l'autorització a través de la primera interlocutòria per intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga", explica el TSJ en un comunicat.

Per aquest motiu, per haver iniciat una investigació per una activitat que no suposava un il·lícit penal, el tribunal "ha hagut de declarar nul·la la interlocutòria que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat d'accions derivades d'aquestes intervencions".

"Anul·lades les intervencions telefòniques i –en el que seria l'aplicació de la teoria de l'arbre enverinat– el resultat de les diligències practicades com a conseqüència d'aquestes intervencions, el tribunal no té elements per condemnar pels fets pels quals van ser jutjats en vista pública", expliquen fonts del TSJ valencià.

Durant el judici, la fiscalia va demanar per als acusats penes de presó d'entre 2 i 6 anys. En el transcurs de les vistes, diversos dels agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la denominada operació Panzer contra aquest col·lectiu van explicar que el Frente Antisistema disposava d'estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus integrants a la seva seu social de València.

Segons es desprèn de les escoltes telefòniques que es van realitzar durant la recerca, els agents creuen que els dirigents d'aquest grup determinaven el compliment de les ordres, i si s'incomplien es discutia el fet entre els caps, així com la possibilitat de possibles càstigs.

En el local social de l'organització es realitzava la captació de nous membres, i a través de la seva pàgina web es podien adquirir armes, com defenses extensibles i punys americans, encara que no es va poder confirmar si es va arribar a realitzar alguna venda, sempre segons els agents que van comparèixer com a testimonis en el judici.

Les armes que es van confiscar en els escorcolls als habitatges dels acusats no es van poder exhibir durant el judici perquè van ser destruïdes per la Guàrdia Civil per culpa d'un error judicial. Entre les armes confiscades l'any 2005 i eliminades temps després per l'institut armat hi havia un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i altres armes blanques, així com munició per a les armes de foc.