L’empresariat valencià es desmarca de l’anticatalanisme que propugna Fabra

ValènciaLa greu crisi econòmica patida des del 2008 i que ha transformat en pocs anys el País Valencià en exemple de prosperitat en un clar exponent de la fi d’un model social i econòmic, ha deixat el govern d’Alberto Fabra sense capacitat de maniobra. La falta d’arguments del govern per recobrar la confiança dels ciutadans en la seua capacitat de capgirar la situació i la puixança de l’oposició, que veu possibilitats de guanyar la Generalitat Valenciana el 2015, ha fet que els ideòlegs del Partit Popular hagen decidit recuperar el discurs de l’anticatalanisme que tan bons resultats els ha donat en el passat.

Ara, però, el PP s’ha trobat amb una veu que no s’esperava i que censura l’estratègia d’atiar l’anticatalanisme. És la dels empresaris, que ara per primera vegada en públic i sense embuts diuen alt i clar que criticar els catalans o el que faça el seu govern no és l’opció més intel·ligent, atès que són els principals clients de les empreses valencianes.

Fa molt de temps que les dades de la balança comercial demostren la intensa relació comercial del País Valencià i Catalunya, i per això el gruix de l’empresariat valencià no s’ha identificat mai gaire amb el discurs anticatalà. És cert també que mai l’havien criticat com ara.

Qui més clar ho ha dit ha estat el president de la patronal autonòmica Cierval, José Vicente González, que en una roda de premsa celebrada fa dues setmanes va dir sobre la relació amb Catalunya que el Principat és “el primer proveïdor i client de la Comunitat” i que, per tant, “qualsevol actitud que pose en perill això no és precisament el més adequat” perquè “un, en bona lògica, tracta de portar-se bé amb els seus clients i proveïdors i, amb el més important, més”.

“Deixar de ser bons xics”

Per què ara els empresaris han decidit retreure al PP valencià que atie el fantasma de l’anticatalanisme i no en qualsevol de les altres ocasions que ho ha fet? Una de les principals raons és que la patronal s’ha cansat d’empassar-se el menyspreu financer que dispensa el govern espanyol als valencians gràcies en part, també, al silenci còmplice de l’executiu de Fabra. Els empresaris, conscients que la millora del finançament i, sobretot, l’augment de les inversions estatals depenen del govern espanyol, no comprenen que Fabra continue demonitzant l’acció del govern català i no responsabilitze Madrid dels greus problemes que travessa la Generalitat per quadrar el pressupost.

Cansats de la indolència del Consell, van ser les principals organitzacions empresarials les que van prendre la iniciativa i van eixir en una roda de premsa conjunta a dir que havien pres la decisió de “deixar de ser bons xics” amb la intenció d’acabar amb la “discriminació permanent, que s’ha aguditzat fins al límit en els últims anys” pel que fa a la “mancança d’inversió estatal en general i en matèria d’infraestructures en particular”.

Davant aquestes paraules, Fabra no va tenir altre remei que sumar-se al lobi empresarial i assumir un paper de mitjancer entre la patronal i el govern espanyol. La solució que va idear va ser demanar al ministre d’Hisenda una reunió en presència dels empresaris que segur que no se celebra aquest mes com va prometre la Generalitat, si no hi ha cap convocatòria d’última hora. Paral·lelament, Cierval ha demanat una reunió a la ministra de Foment, Ana Pastor, per parlar d’inversions relacionades amb aquesta autonomia, però de moment tampoc hi ha data per a la trobada.

Tot i saber-se discriminats, el Consell guardarà lleialtat institucional al govern espanyol i mai emprendrà accions judicials per aconseguir una millora del finançament, tal com va suggerir recentment el president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía.