El TSJ valencià decidirà si investiga a Camps per la Fórmula 1 quan reba la traducció de la declaració d'Ecclestone

ValènciaLa sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha decidit ajornar el seu pronunciament sobre si és competent o no per instruir la querella presentada per la Fiscalia contra l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, contra l'exconsellera Lola Johnson i contra l'empresari i expilot, Jorge Martínez Aspar, per la gestió de la Fórmula 1 i l'aval concedit a l'empresa Valmor Sport. Els magistrats han pres aquesta decisió perquè la declaració del magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, incorporada a la denúncia del ministeri públic està en anglès.

Segons ha informat el TSJ valencià, la sala, reunida aquest dimarts per deliberar sobre la competència, ha decidit ajornar la decisió fins que tinguen la declaració traduïda al castellà. Així, en una providència dictada hui mateix, la sala demana al ministeri fiscal aportar aquesta traducció "a la major brevetat possible i a efectes d'adoptar la decisió oportuna".

La sala justifica la seua decisió argumentant que atès que l'informe del ministeri fiscal sol·licitant el pronunciament sobre la competència "en gran manera es basa en la declaració del Sr. Ecclestone" i aquesta s'ha aportat "sense la deguda traducció, tal com requereix l'article 144 de la Llei d'Enjudiciament Civil", procedeix requerir a la Fiscalia una traducció de la testifical del magnat de la Fórmula 1 per poder adoptar qualsevol decisió.

"Clars i sòlids indicis de delicte"

EL TSJ valencià ha de dir si és competent per investigar el cas o no després que el ministeri fiscal emetera un informe en què considerava que l'òrgan competent per conèixer de la seua querella era la sala civil i penal de l'alt tribunal valencià en considerar que dels fets exposats en el seu escrit es desprenen "sòlids", "clars" i "evidents" indicis delictius en l'actuació de Camps, que és diputat del PP en les Corts i, per tant aforat.

En l'informe, el fiscal al·legava "es desprenen indicis concrets de la possible existència de fets delictius que poden imputar-se a l'aforat, ja que es compleixen els requisits fàctics i normatius dels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics".

Per al delegat a València de la Fiscalia Anticorrupció, Vicente Torres, aquests delictes deriven del fet d'haver negociat Camps "directament" amb el patró de la F-1, Bernie Ecclestone, els contractes per a la celebració del GP en el circuit urbà de València; d'haver ordenat que la Generalitat es constituïra com a avalista de Valmor sense seguir el procediment administratiu fixat en la Llei d'Hisenda de la Generalitat i la Llei de Pressupostos de 2011; i perquè va ser qui va ordenar a la llavors consellera d'Esports Lola Johnson, malgrat que l'exconsellera no tenia competència per a fer-ho, que signara el contracte de 19 de juliol de 2011 pel qual el govern autonòmic prestava l'aval a l'empresa.

La iniciativa va ser de Camps

Així, la querella assenyala que la iniciativa per a celebrar el GP va partir de Camps i citava fins i tot les declaracions del mateix Ecclestone, que va afirmar que la idea del GP la "va suggerir" l'expresident; que va ser qui li va traslladar que havia de contractar amb Valmor l'any 2007, malgrat que mancava d'infraestructura, personal, material i economia i que no va pagar "ni un euro" al Circuit del Motor "ni tan sols se li va exigir el pagament", en perjudici dels fons públics.

Així mateix, considerava que Camps va ser també qui va assumir el paper protagonista en el contracte entre aquesta signatura i la Societat Projectes Parcs Temàtics (SPTCV), que el 31 de juliol de 2009 va assumir l'única obligació de pagar el cànon anual de 26 milions de dòlars "sense assumir cap dret".

El fiscal constava que, d'acord amb la Intervenció General de l'Estat, aquest contracte tindria nul·litat per no existir una "vertadera reciprocitat de prestacions". D'aquesta forma, va ser la Generalitat "la que va pagar el cànon anual de 2009, 2010 i 2011, alliberant als socis de Valmor Sports d'aquesta obligació per decisió personal de Francisco Camps".

Finalment, en el contracte de 19 de juliol de 2011, la Generalitat va passar a ocupar el paper d'avalista que tenia Bancaixa, després de la negociació "directa" d'Ecclestone amb Camps, que va ordenar la signatura "de manera urgent", amb el que va incomplir "de manera flagrant" tota la normativa en matèria d'avals.

I assenyala el fiscal: "la urgència va venir donada perquè Francisco Camps va dimitir l'endemà i va suposar a més que persona no determinada en aquell moment, en atenció a aqueist urgència, haguera de falsificar la firma del director de la SPTCV en aquell moment, Nicolás Figueras", que estava de viatge de nuvis.

L'ordre de fer-ho és "obvi" que partia de Camps i la que va signar va ser la llavors consellera d'Esports, Lola Johnson, que "mancava de competència" per a fer-ho en contravenir la Llei d'Hisenda Pública i la normativa en matèria d'avals. Per al fiscal, es va saltar "de manera grollera" l'ordenament jurídic.