La llei valenciana de senyes d'identitat preveu crear un ens assessor en què estarà representada l'entitat secessionista RACV

ValènciaLa Generalitat Valenciana projecta crear un observatori per assessorar el Consell en la defensa i difusió de les senyes d'identitat valencianes la composició del qual –que encara no està del tot definida– preveu deixar fora a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –màxima autoritat normativa del valencià segons l'Estatut– i incloure a la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Així ho ha assenyalat el conseller de Governació, Luis Santamaría, que avui ha comparegut en la roda de premsa posterior al ple del Consell per donar a conèixer l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de Protecció de Senyes d'Identitat que es vol passar pel ple del govern valencià en dues setmanes.

Aquesta norma contempla la creació de l'observatori, un ens que elaborarà dictàmens i que tindrà entre les seves missions vigilar si algun acte pel qual es demani subvenció pública "atenta contra les senyes d'identitat" del poble valencià.

Dins d'aquesta denominació, la legislació comprendrà qüestions com el valencià –que defineix com a "llengua pròpia i idioma oficial de la Comunitat Valenciana", la considera com a principal senya d'identitat i aposta pel seu caràcter "individualitzat respecte altres llengües de l'Estat"–; els 'bous al carrer'; la gastronomia, festejos i indumentària tradicional i la bandes de música, entre unes altres.

També es recullen en l'esborrany de la llei com trets identitaris dels valencians el Segle d'Or, els monestirs de Santa Maria de la Valldigna i el Puig, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Els Furs' i el dret foral valencià, el cant d'estil, els béns declarats Patrimoni de la Humanitat i les manifestacions religioses arrelades.

Respecte a l'observatori, el conseller ha comentat que aquest organisme –que "funcionarà amb caràcter independent" i els membres del qual no seran retribuïts, ha dit– estarà format per representants de l'administració valenciana i incorporarà també a integrants de diverses entitats, encara no se sap si de forma permanent o rotatòria.

Preguntat per si estarà representada en aquest observatori l'AVL atès que la llei que volen aprovar assenyala el valencià com a principal tret identitari dels valencians, el conseller de Governació ha respost sobtadament que "en principi" no està previst. Malgrat ser la màxima autoritat normativa de la llengua el seu espai l'ocuparà la RACV, una entitat contrària a la unitat de la llengua. Tampoc estaran representats altres organismes estatutaris com el Consell Valencià de Cultura (CVC).

Per a Santamaría, això "no és contradictori" perquè la llei "no serà lingüística" i ha remarcat que "no envairà les competències que per llei té atribuïdes l'AVL", que és un òrgan estatutari. Al titular de Governació se li ha preguntat si cap la possibilitat de retirar l'assignació pressupostària a l'Acadèmia –després de la polèmica que va generar la definició de valencià en el seu Diccionari Normatiu en la qual reconeixia la unitat del català–, al que ha contestat: "No és una llei inquisitorial ni contra l'AVL, ni està pensada per llevar-li les subvencions i qui pensi això s'enganya".

"Estem treballant en la definició perquè no es pugui destinar diners públics a qüestions contràries a l'ordenament jurídic i, si algú atempta contra una senya d'identitat, no ho podrà fer amb diners públics", ha argumentat.

En la mateixa línia, ha dit el Consell "coneix perfectament el que diu l'Estatut i l'AVL té el monopoli a l'hora d'elaborar la normativa lingüística; no es tracta d'envair aquesta competència". Ha reconegut que la llei aposta per la individualitat de la llengua valenciana, "però d'aquí a derivar conseqüències sancionadores són dos mons molt diferents".

Preguntat per com encaixa aquesta nova llei de promoció de les senyes d'identitat amb el fet d'haver tancat fa quasi 11 mesos Radiotelevisió Valenciana (RTVV), Santamaría ha comentat que "les explicacions del tancament de RTVV les ha donat el president i quan parla el president el conseller no té res a dir".

En aquest punt, ha pres la paraula la portaveu del Consell, María José Català, per incidir que aquesta decisió "no tindrà res que veure" amb la labor de difusió del valencià que realitzava la ràdio i la televisió pública, una funció que la Generalitat compartia –ha dit Català–, sinó la impossibilitat de seguir pagant el servei.

Bous al carrer

Sobre la inclusió de l'afició als 'bous al carrer' com un tret distintiu dels valencians, el conseller Luis Santamaría ha dit que entén que, "a títol personal, hi hagi persones que no se sentin identificades amb festejos com el bou embolat'", igual que "a Pamplona hi haurà gent que no se senti identificada amb els Sanfermines", però ha agregat que el que no es pot negar és que hi ha moltes celebracions d'aquest tipus al País Valencià "amb una assistència de set milions de persones".