El Consell vol que la futura llei de senyes d'identitat defensi la "individualitat" del valencià respecte a altres llengües de l'Estat

ValènciaEl conseller valencià de Governació i Justícia, Luis Santamaría, ha anunciat, durant una conferència que ha impartit en el Fòrum de Diàleg de l'entitat secessionista Lo Rat Penat, que aquest divendres presentarà al ple del Consell l'avantprojecte de la nova llei de senyes d'identitat, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Santamaría ha avançat dos dels articles que integrarà la nova norma. Un és l'article 6, que reconeixerà com a senyes d'identitat del poble valencià la llengua valenciana i els seus usos, mentre que l'altre, l'article 7 de la llei, definirà la llengua valenciana com "la llengua pròpia i l'idioma oficial de la Comunitat Valenciana" i a més com "la principal senya d'identitat del poble valencià".

La dignificació i el respecte de la llengua valenciana com a senya d'identitat serà "plenament compatible amb els usos d'aquella que obeïsca a la seua configuració històrica, popular i tradicional", segueix el comunicat. A més, ha indicat que el respecte a la llengua valenciana com a senya d'identitat "implica defensar la seua individualitat respecte a les altres llengües de l'Estat i el seu valor com a patrimoni propi del poble valencià".

El conseller ha ressaltat que la llei arreplegarà que totes les institucions de la Generalitat, empreses públiques, associacions i entitats, "hauran d'adequar les seues actuacions en respecte a la individualitat de la llengua valenciana".

Durant la seva intervenció, el conseller Luis Santamaría ha definit el paper que els valencians estan cridats a jugar en el conjunt de l'Estat, que és, en la seva opinió, el de "mantenir la seva empremta de poble tolerant i obert amb voluntat de convivència". En segon lloc, "deixar de costat l'immobilisme i cercar espais comuns", i en tercer lloc "defensar les nostres conviccions i no ser febles enfront de les ingerències externes".

El conseller s'ha preguntat com seria un 9 d'Octubre, una festa "tan nostra", "amb un govern liderat per l'esquerra radical que aspira a governar en la nostra Comunitat".

Segons Santamaría, pel Consell "és irrenunciable la defensa de les nostres senyes d'identitat, la llengua, la cultura i les nostres tradicions. A més, "la nostra essència com a poble parla de llibertat i tolerància. Per això sé que el meu compromís amb la nostra història i la nostra cultura no xoca amb la identitat que compartim amb Espanya", ha defensat.

"Considere –ha continuat– que el millor que podem fer els valencians per guanyar el nostre futur és no renunciar a res, ni escoltar els discursos que diuen que una opció exclou una altra". Així doncs, el conseller ha assenyalat que els valencians "hem de mantenir la nostra empremta de poble tolerant i obert. A més, hem d'allunyar-nos de qualsevol tipus de dogmatisme, ja que impedeixen el diàleg i el consens".

La "deriva radical" de l'oposició

"El Consell d'Alberto Fabra creu en el consens, no com un punt final o com una fi en si mateix, sinó com un punt de partida. Uns altres estan demostrant que el consens pot ser utilitzat com un instrument per a les seves finalitats i que pot variar segons varien els seus interessos o necessitats", ha indicat.

Santamaría ha afegit que l'esquerra política al País Valencià "posa la identitat i la cultura dels valencians com un element més de la deriva radical que s'està instal·lant de manera progressiva en aquest espectre".

"Com a valencià, no puc entendre cap projecte polític que tinga la seva raó de ser en elements com la llengua, una raça o un determinat RH. Aquests plantejaments no estan tan allunyats de nosaltres ni en l'espai ni en el temps. No m'agraden els projectes polítics que aposten per la construcció d'una realitat nacional sobre la base d'aquestes idees. I encara m'agraden menys els projectes que, des de la nostra terra, aspiren a integrar-se en aquesta suposada comunitat lingüística i en aquests països imaginaris que mai han existit", ha continuat.

Santamaría ha destacat que el que espera del poble valencià "és que sigui patriota. Així doncs, la Generalitat aposta per la defensa de la diversitat i la pluralitat i el treball perquè en aquesta terra, a Espanya i a Europa coexistisquen persones, llengües i creences diverses".

Finalment, ha instat a "deixar arrere el sucursalisme i a aprendre a viure en una Espanya plural", per la qual cosa s'ha compromès a mantenir la seva ferma defensa "del que ens identifica com a poble per caminar un camí que impedisca que aquest País Valencià del qual parla l'esquerra d'aquesta terra puga arribar a ser una realitat".