País Valencià 02/07/2014

El fiscal i l'advocat de l'Estat demanen incrementar de quatre a vuit anys les penes de presó de Carlos Fabra

El ministeri públic i l'Advocacia de l'Estat creuen que les dilacions indegudes tingudes en compte per l'Audiència de Castelló com a atenuant de la pena no s'ajusten a la llei

Europa Press
3 min

MadridEl fiscal del Tribunal Suprem i l'Advocacia de l'Estat han sol·licitat aquest dimecres un increment de pena per a l'expresident del PP i de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per cometre quatre delictes contra la hisenda pública en haver estafat més de 693.000 euros entre 1999 i 2003. Reclamen que l'alt tribunal augmente la pena fins a vuit anys de presó.

Segons el parer del representant del ministeri fiscal la condemna ha de modificar-se per l'aplicació indeguda per part de l'Audiència Provincial de Castelló de l'atenuant de dilacions indegudes, ja que al seu judici els més de 7 anys que va durar la tramitació d'aquesta causa estan justificats, atesa la seva complexitat. A més, ha recordat que la conducta processal de Fabra, que va interposar nombrosos recursos, no l'ha de beneficiar.

L'alt tribunal ha escoltat en vista pública les al·legacions de la defensa de l'exmandatari del PP i les de la seva exparella, María Amparo Fernández, condemnada a dos anys de presó per dos delictes de frau fiscal, així com les de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. En el cas, conegut com a Naranjax, també està personada com a acusació popular la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana.

El fiscal ha exposat al llarg del seu al·legat que aquesta causa va motivar l'obertura per part del jutge instructor de 74 toms i 50 annexos i que es va cridar a declarar prop de 100 testimonis, i ha subratllat la necessitat que les sentències siguin "percebudes com a justes per la societat".

Per això, en comptes d'un any per cadascun dels delictes fiscals, el fiscal demana que a Fabra se li imposin dos anys per cadascuna d'aquestes conductes, tenint en compte a més que cada quota defraudada va superar el milió d'euros, que no han estat retornats.

Amb aquest diagnòstic ha coincidit el representant dels serveis jurídics de l'Estat, que considera que l'atenuant de dilacions indegudes no ha d'aplicar-se de forma automàtica, sinó que han d'examinar-se els requisits en cada cas.

La defensa demana l'absolució

Per la seva banda, l'advocat de Fabra, Javier Boix, ha sol·licitat la lliure absolució de l'exmilitant del PP i ha negat que la presentació dels recursos, que no van arribar a 20, tingués la intenció de dilatar el procediment, i ha parlat d'errors en la tramitació de la pericial que van provocar "aturades de mesos" en la causa seguida contra el seu client.

Pel que fa al seu recurs, Boix ha argumentat que Fabra es va veure perjudicat per la denegació d'una prova pericial exculpatòria. Ha assenyalat que la mateixa Agència Tributària va aixecar actes sobre l'actuació del matrimoni en què no s'apreciava la comissió de cap delicte fiscal perquè no existia ànim de defraudar.

El lletrat també al·lega que els fets estaven prescrits quan van ser jutjats i ha criticat que determinats inspectors d'Hisenda adscrits a la Fiscalia, als quals ha criticat fins i tot el seu '"comportament gestual" durant el judici que es va celebrar per aquests fets, concloguessin com a pèrits durant el procediment que existia delicte fiscal en aquest cas.

Ha dit també que no es va comparar l'increment patrimonial del seu client amb el resultat econòmic de Fabra i la seva esposa després de diverses operacions de venda d'immobles o préstecs.

La sala del Tribunal Suprem que revisa aquesta causa està presidida per Joaquín Giménez i conformada també pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral i Luciano Varela, que serà el ponent de la sentència que dicti el Suprem en aquest assumpte.

L'exdirigent del PP va seure el passat octubre en el banc dels acusats per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal, després d'una instrucció d'un cas que es va prolongar durant quasi deu anys i va passar per les mans de fins a nou jutges diferents.

Va ser condemnat el novembre de 2013 a quatre anys de presó per quatre delictes contra la hisenda pública, al pagament d'una multa de 693.074,33 euros i a indemnitzar el fisc amb la mateixa quantitat. La Fiscalia va demanar en el judici que Fabra fos condemnat a 13 anys de presó i pagués una multa d'1,98 milions d'euros.

Després de conèixer-se la sentència de l'Audiència Provincial de Castelló, el novembre passat, Carlos Fabra es va declarar "innocent", va mostrar la seva satisfacció per l'absolució en el cas de suborn i tràfic d'influències, i va anunciar que recorreria la resolució davant el Suprem i, si s'escaigués, davant el Tribunal Constitucional.

El cas Naranjax

L'origen d'aquest procés se situa al mes de desembre de 2003, quan l'empresari Vicente Vilar, propietari de l'empresa Naranjax i fins llavors amic de Fabra, va presentar dues querelles en els jutjats de Nules en les quals acusava l'expresident de la Diputació de cobrar-li diners a canvi d'afavorir la seva empresa en la comercialització de productes fitosanitaris. A aquesta denúncia, l'any 2005, se n'hi va sumar una altra de l'Agència Tributària per presumpte frau fiscal, que el jutjat va admetre a tràmit i va annexionar al procés ja obert.

stats