PALMA
Balears 07/12/2015

Cort recapta més de dos milions d'euros a l'any per les terrasses

Els ingressos municipals per la taxa d'ocupació de la via pública sumen més del triple que els obtinguts fa cinc anys

Lluís Planas
2 min
ACORD DE GOVERNABILITAT  Al marge de la polèmica actual, les terrasses són una qüestió prioritària per al tripartit.

PalmaL'Ajuntament de Palma recapta més de dos milions d'euros a l'any amb la taxa d'ocupació de la via pública per part de les terrasses de bars i restaurants. Aquestes instal·lacions, més enllà del debat existent sobre l'ocupació del passeig del Born i els problemes que genera el seu excés a altres zones, han esdevingut una important font d'ingressos municipals en els darrers anys. Si l'exercici de 2010 es va tancar amb una recaptació de 636.825 euros per aquest concepte, la previsió en els comptes de Cort amb vista a l'any que ve és d'uns ingressos de 2.004.820 euros.

Aquesta previsió és molt semblant a la d'enguany, perquè va ser durant el mandat de l'anterior equip de govern de Mateu Isern que es disparà la concessió de permisos per a la instal·lació de terrasses als carrers de Palma. Aquest fet s'explica per l'entrada en vigor l'any 2012 d'una nova ordenança municipal molt més permissiva, la qual cosa s'afegí a l'aplicació de la nova Llei antitabac, fet que provocà que les terrasses a l'aire lliure es convertissin en els 'salvavides' al qual recorregueren molts negocis de restauració com un element clau per quadrar les seves caixes després d'un temps de crisi. A dia d'avui Cort té registrades 1.335 terrasses amb llicència.

La triplicació de la recaptació de l'Ajuntament a través de les terrasses des de l'any 2010 també s'explica que la nova ordenança establí unes taxes especials i més elevades per als carrers amb característiques excepcionals o una major activitat econòmica. Dins aquesta categoria es va permetre per exemple la instal·lació de terrasses a places i bulevards separats per una calçada —els casos del Born i la Rambla, per exemple—, de manera que el bar o restaurant podia estar separat de la terrassa per una via de circulació. També es donà llibertat als establiments per dissenyar la terrassa dins del límit d’ocupació autoritzat, mentre que abans es fixava un nombre de taules i cadires determinat.

Una taxa "especial" de 41,20 euros per m2 cada trimestre

En les zones amb més activitat del centre, com també altres indrets com el Portitxol, el Molinar, el front marítim i alguns altres carrers importants com el primer tram d’Aragó o General Riera, els establiments paguen 41,20 euros per metre quadrat ocupat cada trimestre. L'anterior equip del govern del PP ja es va plantejar una actualització encara més categoritzada d’aquests carrers “especials”, però de moment no l’ha duita a terme. L'actual tripartit de Cort també va anunciar una revisió de la taxa, però ha decidit postposar-la a l'espera de resoldre el conflicte amb els restauradors del Born, pel qual hi ha convocada una consulta ciutadana entre els dies 9 i 16 d'aquest mes.

L'ordenança en vigor des de l'any 2012 també estableix diferents taxes a pagar per les terrasses a la resta de carrers de la ciutat, segons si es troben a vies considerades de primera categoria (28,21 euros per metre quadrat i trimestre), segona (21,58 €/m2), tercera (11,62) i quarta (6,64). El govern de Mateu Isern també va regular la instal·lació de terrasses en carrers de vianants i va introduir en l’ordenança un nou concepte, la 'microocupació' de la via pública, que permetia que establiments que no tinguessin dret a ocupar el carrer perquè no tenien les dimensions mínimes poguessin fer-ho de manera que prenguessin l'espai a banda i banda de la porta d’accés del local per poder pal·liar els efectes de la Llei antitabac.

stats