El PP certifica al Parlament la mort de la seva llei de transparència

PalmaEl PP ha certificat aquest dimecres al Parlament la mort de la seva llei de transparència. Ha estat en la ponència parlamentària que la tramitava, en la qual els populars s'han excusat en la manca de consens per anunciar que deixarien morir el seu text. La norma ni es retira ni s'elimina, no es continuarà tramitant, i quan es dissolgui la cambra, a finals de mes, decaurà, o sigui morirà, igual que totes les iniciatives en tramitació que no s'hagin aprovat abans. No és el primer fracàs legislatiu dels populars: la llei que havia de servir per aprovar imposts com el dels envasos o els cotxes de lloguer també va quedar en res.

Els populars havien entrat en un carreró sense sortida amb la seva iniciativa perquè aquesta estava carregada de defectes i no tenien ni temps ni marge de maniobra per rectificar-la. Necessitaven obligatòriament l'oposició per esmenar els errors i aprovar un text coherent, però ni PSIB ni MÉS els han volgut facilitar la feina, perquè els populars havien canviat de dalt a baix una iniciativa dels socialistes que havien permès tramitar.

L'embolic que s'ha produït no s'entén sense tenir en compte la proximitat electoral. Els socialistes havien presentat una modificació legislativa més exigent i els populars no podien deixar que el PSIB es penjàs la medalla de la transparència i, a la vegada, tampoc podien aparèixer com els qui impedien major transparència. En aquest context, deixaren que es tramitàs la iniciativa socialista, però un pic al Parlament la canviaren completament amb un text manco exigent que el vigent, que derogava la Llei de bon govern del Pacte (2011) i la d'incompatibilitats de Cristòfol Soler (1996), i que contenia incongruències i incoherències. Sense capacitat de resoldre-ho, ara la deixaran morir.

La iniciativa, impulsada pel PP de José Ramón Bauzá, permetia a alts càrrecs del Govern mantenir les seves empreses i no haver-se de desfer de les accions de negocis de la seva propietat quan contractassin amb l’administració. A més, limitava el nombre d’alts càrrecs d’un futur govern, que no podrien superar un 10% els que hi ha ara, i obligava a governar des de la "neutralitat lingüística". Després de la polèmica causada per la seva presentació just quan es plantegen unes exigències socials de major transparència als poders públics, previsiblement no s’aprovarà.

Els populars, que havien ajornat una setmana la decisió al·legant que volien estudiar les esmenes de l'oposició per intentar salvar el text, han justificat en la reunió d'aquest dimecres que hi havia diferències insalvables per poder assumir propostes de l'oposició i que no hi havia temps per negociar perquè el darrer ple del Parlament és el de dia 24, d'aquí a dues setmanes. Tot i que el PP ha intentat responsabilitzar l'oposició del seu fracàs, tant el PSIB com MÉS se n'han rentat les mans i han recordat que s'ha arribat a aquest punt perquè el PP va canviar el text inicial i el va convertir en un "nyap" legislatiu.

Així les coses, la llei de transparència no serà una de les que s'aprovi en el darrer ple del Parlament, on sí que n'arribaran d'altres com la que modifica el reglament del Parlament perquè les declaracions de béns, activitats i renda dels diputats siguin públiques. Sense modificació es mantindran vigents la Llei de bon govern del Pacte o la d'incompatibilitats d'alts càrrecs.