Publicitat
Publicitat

PARLAMENT

El PP aprova els darrers pressuposts sense acceptar quasi res de l'oposició

La consellera Núria Riera esquiva el cas de l'interí, que li suposa la primera petició de dimissió per part de MÉS

La majoria absoluta del PP ha aprovat els darrers pressuposts autonòmics abans de les eleccions i ho ha fet, com comença a ser habitual des que José Ramón Bauzá és president, sense acceptar gairebé cap proposta de l'oposició. Només s'han acceptat sis de les 600 esmenes que hi havien presentat la resta de grups i diputats no adscrits, i cap de significativa. Els comptes aprovats suposen un increment de la despesa pública del 4,14%, fins arribar als 4.036 milions d'euros. Per primer pic, l'Administració autonòmica gestionarà més de 4.000 milions i ho farà precisament l'any en què estan convocades les eleccions.

Els aplaudiments del grup popular han tancat un ple que s'ha allargat durant dos dies i en el qual no s'ha produït cap modificació substancial del projecte presentat pel Govern. Amb les esmenes que havia fet el mateix PP ja incorporades, els populars només han acceptat sis propostes de l'oposició, les dues que s'aprovaren dimarts i que no suposen canvis de partides sinó només modificacions formals de l'articulat i quatre més admeses aquest dimecres, dues de MÉS i dues del PSIB. La primera de MÉS suposa destinar 36.000 euros més (que se sumen als 36.000 previstos) a ajudes per a entitats que fan feina amb dones joves embarassades o amb nins petits i l'altra servirà per fomentar l'economia social (cooperatives i treball social, entre altres) amb 150.000 euros. Dels socialistes encara se n'ha acceptada una altra que incrementa la dotació de l'IDI amb 150.000 euros per afavorir la internalització d'empreses.

El debat s'ha tancat després de la discussió del pressupost d'Educació, que, en realitat, ha passat a un segon pla perquè les intervencions de l'oposició s'han centrat en el cas del professor interí que havia de ser col·locat com a assessor per fer la campanya del PP i que va ser el detonant de la dimissió com a director general d'Educació de Miquel Deyà. La coalició MÉS ha demanat la dimissió de la consellera d'Educació, Núria Riera, i aquesta ha esquivat la qüestió sense fer-ne cap referència. "Pocs arguments han de tenir contra els comptes", ha dit a l'oposició, si se centren en aquesta polèmica.

El diputat de MÉS, Nel Martí, ha estat el més insistent en la crítica. No només ha demanat la dimissió de Riera, sinó també el cessament de la directora del SOIB, Xisca Ramis, cap de llista del PP a Lloseta i qui havia reclamat la col·locació de l'interí, número tres de la seva candidatura com a assessor. "Corruptes seran el docent, que s'ha deixat utilitzar, la directora del SOIB i la consellera, que ha d'assumir responsabilitats", ha advertit el nacionalista. La socialista Cristina Rita també s'ha referit a la qüestió i ha insistit que ha estat una legislatura "fracassada" en educació. Riera els ha contestat defensant els seus pressuposts i la necessitat d'avançar en l'aplicació del trilingüisme i els ha demanat un canvi de tarannà, que siguin "positius" perquè la societat els ho reclama.

En la segona jornada del debat, han agafat més protagonisme les àrees socials. Els grups de l'oposició han insistit a criticar que els doblers previstos no basten per afrontar les necessitats de la ciutadania. I en política social, per exemple, han denunciat que, mentre s'incrementa la pobresa, es rebaixen 2,4 milions de la partida destinada a la Renda Mínima d'Inserció, un subsidi de poc més de 400 euros anuals per a persones en risc d'exclusió social. La crítica s'ha repetit en el debat del pressupost destinat a Salut, en què l'oposició ha denunciat que, malgrat l'increment de 123 milions, aquest no servirà ni per mantenir el servei actual, després que Salut ja hagi necessitat més de 75 milions d'euros addicionals aquest exercici. PSIB i MÉS han criticat que, amb aquesta dotació, ni es poden reduir les llistes d'espera ni es fa enrere el pagament de la taxa per la targeta sanitària ni l'exclusió de més de 16.000 persones d'un tractament sanitari normalitzat ni el copagament sanitari als pensionistes ni l'acomiadament de 1.351 professionals sanitaris que s'ha produït amb el PP.

Tant la consellera de Família, Sandra Fernández, com el conseller de Salut, Martí Sansaloni, han reivindicat que disposaran del major pressupost autonòmic que s'ha gestionat mai, han defensat respectivament que es prioritzarà l'atenció a col·lectius vulnerables i la reducció de les llistes d'espera sanitàries i han fet constants apel·lacions a l'herència rebuda del Pacte. Ha estat durant el debat de Salut quan s'ha produït el moment de més tensió del debat, a compte de Son Espases, entre el popular Fernando Rubio i el socialista Vicenç Thomàs.

A banda dels debats socials, també s'han discutit les partides destinades a Economia i a Administracions Públiques. El conseller d'aquest departament, José Manuel Lafuente, ha agraït "la professionalitat i el sacrifici" dels empleats públics autonòmics, un col·lectiu que ha patit les retallades econòmiques aplicades pel PP. Amb el debat de la partida d'Educació s'han tancat les discussions i s'han produït les votacions, que no han suposat cap sorpresa. Els comptes públics del 2015, els darrers del Govern de José Ramón Bauzá, els de l'any electoral, s'han aprovat amb els vots del PP i el rebuig de l'oposició.

Més continguts de