Hi ha pocs discos que despertin l’expectació d’aquest 25 d’Adele, cridat a ser un supervendes abans de sortir de fàbrica. Lamentablement, l’exèrcit de productors, compositors i col·laboradors que han de fer possible l’èxit -ara sense Rick Rubin- es perd pel camí i aparta la imponent vocalista britànica de la frescor de 19 ( 2008) i 21 (2011). Comença amb un to fosc a l’estil Lana del Rey i acaba enfangada en unes balades sense gràcia que converteixen 25 en un regal de Nadal més carrincló que un flascó de colònia. |
