ESCENES
Cultura 31/07/2015

Alfonso Sánchez: “L’objectiu del teatre és aconseguir que l’espectador creixi”

Alfonso Sánchez, actor i director, va fer soroll al cinema independent amb ‘El mundo es nuestro’ i va saltar a l’èxit comercial amb ‘Ocho apellidos vascos’. Al teatre se sent a casa

Belén Ginart
3 min
Alfonso Sánchez  “L’objectiu del teatre és aconseguir que l’espectador creixi”

Véns a Barcelona amb una obra que dirigeixes i coprotagonitzes amb Alberto López, amb qui has treballat tant que a Sevilla us diuen los compadres

Sí. Ens ho diuen perquè ens senten part de la família. Portem junts des del 2007 i hem establert una relació molt maca amb el públic. Som una parella oberta, cadascú té la seva pròpia vida professional, i això oxigena la relació.

Vau triomfar en el cinema independent amb El mundo es nuestro

Sí, és el primer llargmetratge que vaig dirigir. Va ser molt difícil poder-lo fer, però va funcionar molt bé.

I després vau participar en el gran èxit Ocho apellidos vascos (i ara heu participat a Ocho apellidos vascosOcho apellidos catalanes

La nostra manera de treballar no ha canviat. Però el fet de participar en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol et situa dins de la indústria. Però hi fèiem papers secundaris, i la pel·lícula no ens ha sacsejat com ho ha fet amb Dani Rovira, el protagonista.

L’Alberto i tu passareu tot l’agost treballant a Barcelona.

Hi serem fins a començaments de setembre. Després reprenem la gravació de la sèrie Allí abajo, que ha tingut un èxit espectacular, i la veritat és que amb tant volum de feina ens aniria bé parar a l’agost. Però aquests moments s’han d’aprofitar.

Patente de corso porta l’obra d’Arturo Pérez-Reverte al teatre per primera vegada. Com neix el projecte? Patente de corso

Amb l’Arturo ens uneix una relació d’admiració mútua. Li vam demanar que ens escrivís una obra teatral i no va poder ser perquè té massa feina, però ens va donar carta blanca per utilitzar qualsevol dels seus textos.

Què us atreu dels seus articles?

Les seves columnes, que publica setmanalment des del 1991 amb el mateix títol del nostre espectacle, tenen un gran potencial dramàtic. I a més ens interessa molt la seva dissecció profunda sobre l’ésser humà i sobre el nostre país. Fer la tria dels textos va ser molt complicat.

Com és el retrat resultant de la tria?

L’espectacle té un subtítol bastant representatiu: Tratado del hijoputismo ibérico. Pérez-Reverte en va suggerir un altre: La tragicomedia de ser español. Plantegem per què l’ésser humà, i concretament l’espanyol, es comporta d’una manera incívica.

És un retrat genuïnament espanyol?

Pensa que des del segle XVI fins als nostres dies estem en decadència, i si hem aconseguit sobreviure és a base de picaresca. Si haguéssim hagut de confiar en els nostres governants, ja no existiríem.

Passa igual avui que fa 300 anys?

Sí, però abans les patents de cors les donaven els reis. Ara hi ha altres fórmules, per exemple ser aforat.

Com ho presenteu escènicament?

Hi ha dos personatges, el Luciano i el Mariano, que són com l’aprenent i el mestre, Mefistòfil i Faust, el canalla i la bona persona. El Luciano té una patent de cors de dos segles d’antiguitat per poder robar i estafar, i el Mariano l’hi vol comprar perquè ja està fart de ser honrat i creu que ser-ho no porta enlloc.

Quin és el to?

La intenció primera és que el públic es diverteixi, el to és de comèdia. Però també volem convidar a la reflexió. Hi ha molt realisme màgic, i molta influència del neorealisme italià.

Ho fieu tot al text?

És una obra molt densa, es parla de moltes coses, però ens solen dir que té molt ritme i passa volant. Hi ha molt text, i tenim en directe un DJ, artista sonor, Benito Jiménez, que fa l’ambientació.

I, a més de riure, ¿és una obra amb moltes capes?

Sí, la gent veu les coses des d’un altre punt de vista i reflexiona sobre les pròpies conviccions. L’espectacle els diverteix però també alimenta el seu esperit, la seva ànima. Els provoca una catarsi. I l’objectiu del teatre és aconseguir que l’espectador creixi.

Teniu una gran connexió amb el públic andalús. ¿Us fa por que no passi el mateix amb el català?

L’humor andalús i el català no són tan diferents, ens agrada la subtilesa, el que a Andalusia en diem guasa. Jo sóc un admirador absolut de Rubianes, Eugenio, Mary Santpere, Rosa Maria Sardà, Saza...

➔ ‘Patente de corso’, basat en textos d’Arturo Pérez-Reverte ➔ Dir.: Alfonso Sánchez. Amb Alberto López i A. Sánchez ➔ Club Capitol (Barcelona) ➔ Del 5 d’agost al 6 de setembre

stats