Ben Voldman: “Pencar -, viatjar +”

Il·lustració i animació. Digital però amb caràcter artesanal. Sentit de l’humor, puntualitat extrema i tres cafès carregats al dia. Ben Voldman va néixer a París, però ja fa temps que viu a Nova York parint peces per a publicacions com Runner’s World, Town & Country o The Society of Illustrators. El seu estil és net, diferent, divertit. Carregat de color i simplicitat. De bon rotllo. Les idees li vénen després de la cafeïna i a mesura que va fent esbossos. És urbanita i un romàntic. Optimista i somiador. Cagadubtes i FELIÇ = assegura que està vivint el que sempre havia volgut viure perquè té la sort de poder fer el que més li agrada en aquest món: dibuixar, cuinar i fer moltes migdiades. Del que està més agraït, però, és de poder viure / treballar / passejar-el-Chihuahua al costat del seu gran amor / referent artístic / companya-de-viatge: Hyesu Lee. I l’única cosa que li agradaria canviar és la inversió de temps que dedica a la feina per la de viatjar = pencar menys, volar més. I jo em pregunto: i a qui no?

PRE & POST

¿Quin va ser el teu primer encàrrec remunerat? La il·lustració de la portada d’un diari local. La primera vegada que vaig veure la meva feina publicada va ser emocionant. Ho recordo perfectament. ¿Quina va ser la primera vegada que vas adonar-te que eres bo amb el que feies? No sé si mai me n’he adonat. ¿La primera nit sense dormir? De petit, la nit de Nadal per investigar els regals que ens havien deixat. ¿El primer concert? Un grup de punk. ¿El primer petó? Quan tenia 15 anys. ¿I quina va ser l’última vegada que vas fer alguna cosa per primera vegada? Avui: he cuinat musaengchae –un plat típic coreà– per a la meva dona. I m’ha quedat prou bo.

INDECISIÓ & HUMOR

Dius que la teva dona pensa que et tires massa pets. ¿De què més es queixa? De no gaire cosa més. És bastant easy going. ¿I tu? ¿Què creus que fas massa? Sobrepensar les petites decisions. ¿Per exemple? Que si els colors de les lletres d’una samarreta, que si la forma del nas d’un ninot. L’altre dia vaig passar-me 10 minuts decidint si comprar una olla taronja o vermella. ¿I què creus que hauries de fer més? Viatjar més; treballar menys.

PASSIÓ & POSITIVISME

¿Com és la teva vida? No em puc queixar: Està molt bé, em fa feliç. ¿= la teva vida ideal? Exactament. Ara mateix estic molt agraït i content de viure de l’art. I de poder cuinar i fer moltes migdiades. ¿I la teva feina? ¿Com diries que és? Genial. Just he acabat diversos projectes llargs i ja espero amb ganes començar-ne de nous. ¿Com seria per a tu la millor feina del món? Suposo que –com molts il·lustradors– sempre intento escurçar les distàncies entre l’art que faig per a encàrrecs amb el que faig per a mi mateix. Afortunadament sento que –a poc a poc– ho estic aconseguint. ¿I en general? ¿Com ets de feliç amb tot el que tens i fent el que fas? Molt. Les coses em van bé. I el futur m’il·lusiona.

AMOR & CREATIVITAT

¿Com definiries el teu estil? Animat i divertit. I accessible per a tothom. M’agrada quan l’art és per a tota la població. ¿Com ha evolucionat? Estic aconseguint que sigui cada vegada més com jo sóc. Em preocupo menys per l’audiència que tinc preconcebuda al cap i més per fer coses que m’agradin.¿Què és per a tu la creativitat? Fer coses, simplement. ¿I com et vénen les idees? Amb molt de cafè i fent molts esbossos. Aquest és el meu truc. També sóc molt FAN d’aixecar-me súper d’hora. = fer el primer cafè mirant com surt el sol em motiva. ¿Quin ha estat el millor elogi que t’han fet mai? Casar-me amb Hyesu Lee, que també és il·lustradora. És el millor que he fet mai a la vida.

AQUÍ & ALLÀ

¿Què és el que més t’agrada de viure a NYC? La barreja que hi ha de gent, i la ciutat en si. Les botigues, els restaurants, els museus, els parcs. També m’agrada que és una ciutat per a vianants i no es necessita cotxe. És molt urbana, molt densa. Però al mateix temps té la possibilitat d’escapar-te i ser fàcilment enmig de la natura. ¿Què trobes a faltar de París? El menjar! Especialment el pa. Trobo a faltar caminar cap a casa a la nit amb una baguette acabada de sortir del forn a les mans. ¿On et veus d’aquí 10 anys? Potser vivint en algun lloc nou. M’encanta provar noves ciutats. :)