Casualitats (o no)

Sant Antoni ja estava on fire però a Pere Calders només s’hi anava a passejar el gos. Pols. Rovell. Quatre arbres mal comptats. I cap indicatiu de convertir-se en el que és ara = el hotspot del moment. La zona 0 de les tribus més cool / gastro / foodie / hipster / you-name-it de la ciutat. I el Lando, al bell mig del panorama.

Obro la porta just pel costat que no toca, i em saluda algú que no reconec al primer hola. Tiro endavant: amplitud industrial, aires novaiorquesos i un núvol de bombetes que semblen penjar del cel. Què era això abans?, pregunto al cap de sala. Un taller mecànic veí d’una fàbrica d’anxoves, em respon l’Òscar. I vosaltres? Quatre col·legues amb ganes de parir un somni. I d’aquí, al projecte executat. Hi ha just la gent que hi pot cabre i en menys de dos anys s’ha convertit en una referència. El disseny, touché. Els plats, just el que han de ser. L’ambient, finíssim. Els lavabos, per descollonar-s’hi. Ningú en parla malament i tothom hi torna. De primer em demano croquetes de kale i bacallà. De segon, una hamburguesa de carn eco amb sofregit i ou poché. I per culminar el combinat d’apostes gastronòmiques opto per un pastís Tatin. Chapeau TOT. I felicito els responsables: el guru macrobiòtic Bernard Benbassat + el xef Daniel Viejo = Un tàndem de diana.

Per què Lando?, pregunto abans de marxar. Vam pensar que sonava estupendu i que, a més, era un nom internacional. Me’ls miro. Als 4. I acte seguit em confessen la veritat: ve d’un personatge de La guerra de les galàxies. El més cool de la saga Star Wars. El que no sabíem, però, era que una revista porno dels 70 també es deia així. Casualitats, em diuen. O no, els responc. I marxo per tornar aviat.u

LANDO. PASSATGE PERE CALDERS, 6 (BARCELONA) LANDO.