Mauricio Rebolledo és, segurament, un dels millors músics electrònics de Mèxic. En el seu vessant més dance, aquest col·leccionista de botes de pell de l’Oest i consumidor habitual de chiles ultrapicants podríem dir que és el rei. Però, a part de les seves visites com a DJ, musicalment no sabíem gaire d’ell des del DJ-mix Moment Drive (2014), després dels èxits de Super Vato (2011) i el projecte Pachanga Boys al costat de Superpitcher. En comptes de recuperar el synth-pop primigeni de Guerrero, el seu primer hit, Rebolledo continua amb aquell so vintage còsmic que ja feia amb Pachanga Boys a We are really sorry (2012). Però bastant més millorat, amb un artista que ja sap perfectament què explicar-nos i com. El resultat és un viatge tribal, fosc i còsmic, més proper l’ambient minimalista que a la pista de ball. Amb Discótico sinético, Space rainbow woman i Pow pow com a parades més ballables, el retorn de Rebolledo és un dels treballs més estranys i excitants de la temporada.
