Avui no seré gens original, em capficaré dins una de les polèmiques que tant a les Illes com al Principat es té molt present en parlar de Podem. La qüestió és molt senzilla: quin és el model d’estat que propugna Podemos?
Podemos neix com un projecte estatal, a redós del moviment del 15-M i amb voluntat de trencar el bipartidisme a Espanya promovent un ruptura amb el règim constitucional de 1978. Aquesta ruptura si es dugués fins a les darreres conseqüències suposaria, per dir-ho d’alguna manera, un procés constituent cap a la III República espanyola. Fins ara, això és tot el que podem escatir d’allò que podem considerar com a futur model d’estat del novell partit. Aquest és tal volta l’únic pronunciament dins un programa de màxims en relació al model d’estat.
Per contra, les afirmacions, propostes, matisacions, reconduccions que la formació política fa entorn del model de societat, amb més o menys concreció, són molt més nombroses. Gairebé moltes d’elles són assumibles per una socialdemocràcia autèntica i no contaminada pels principis neoliberals que avui són els dominants en l'àmbit europeu.
Puc coincidir amb ells amb algunes de les propostes concretes que plantegen, bàsicament des del punt de vista econòmic: més despesa social, un sistema fiscal més just i redistributiu, restringir el poder de les grans corporacions econòmiques i dels capitals financers, etc. Fins i tot qüestions polèmiques com l’elaboració d’una anàlisi que pugui portar a plantejar una quitança del deute públic espanyol ens donaria almenys una mica de llum sobre la seva composició i, el més important, els seus orígens i qui els posseeixen, qüestió gens irrellevant i que ens ajudaria a comprendre un poc més les causes de la crisi i quins sectors de la població n’han estat els beneficiaris, perquè beneficiaris, en aquesta com amb tota crisi, n’hi ha.
Altrament, veient la despesa desbocada dels darrers vuit anys de bonança econòmica prèvia a la crisi, puc estar d’acord en el fet que part de les despeses públiques que proposen es poden finançar. Si no totes, almenys una part important. Uns partits que quan han governat l’Estat s’han dedicat a fomentar inversions en infraestructures faraòniques sense to ni so. Infraestructures que només han obeït a criteris polítics estantissos com els de les connexions radials partint de Madrid cap a la perifèria, ja sigui amb els traçats viaris o amb les connexions per l’alta velocitat via AVE, oblidant els criteris d’utilitat econòmica (com ens han retret les institucions europees una vegada i una altra, tant el Parlament Europeu com la Comissió), no tenen ni un bri de credibilitat per plantar cara a les propostes de Podemos dient que no es poden finançar. Posats a triar, preferesc que es destinin recursos a implementar una renda bàsica per als ciutadans més desvalguts (d’acord amb la situació econòmica de cadascú) en comptes de construir estacions de ferrocarril a recorreguts d’alta velocitat a pobles de 28 habitants.
Fins ara hem parlat de trets significatius que atenyen el model de societat; una qüestió molt distinta és la del model d’estat. D’aquesta qüestió no en parlen clar. Per molts d’articles que he llegit i entrevistes que he escoltat, no he pogut arribar a entendre el que pretenen.
Quan es refereixen al procés català, diuen que ho respectaran però es decanten per mantenir la unitat d’Espanya. El passat 9N van evitar pronunciaments oficials, alguns no volgueren pronunciar-s'hi ni oficiosament i d’altres donaren suport al procés de participació ciutadana però assenyalant desitjos d’unitat. La posició dels seus dirigents ha estat, per dir-ho d’alguna manera, divergent, algun d’ells, fins i tot, ha titllat el procés d’antidemocràtic.
Queda clar, atesa la diversitat d’afirmacions i consideracions que fan els dirigents del partit, que la qüestió territorial d’Espanya no és per ells plat de gust. Prefereixen mantenir-se en una situació boirosa i incerta evitant pronunciaments clars que els comprometin davant l’electorat.
Pel que fa a casa nostra, a Eivissa va cridar molt l’atenció el fet que a Vila durant la VII Assemblea Ciutadana del cercle pitiús es recriminàs a una persona que fes la seva intervenció en català i s’obrís un debat sobre la llengua a emprar, la qual cosa provocà que alguns assistents abandonassin la reunió.
Cal demanar a Podem o Podemos uns mínims de pronunciaments clars pel que fa al model d’estat.
Al Principat, faran part de l’unionisme o del sobiranisme? Així mateix, quina idea tenen de la configuració territorial d’Espanya: federal, confederal, o fins i tot si respecten el dret democràtic a la lliure autodeterminació dels pobles? Ja sé que és molt demanar a un partit novell i en procés d’estructuració. Però hi ha aspectes que per alguns són molt importants, no basta pronunciar-se sobre el model de societat, de vegades i aquest és el nostre cas, el model d’estat condiciona, i molt, el model de societat.
