Política 25/03/2012

10 claus per seguir les eleccions andaluses d'avui

El PP ha aconseguit imposar la seva agenda durant una campanya de perfil baix

Joan Rusiñol
3 min

Sevilla1. La bandera del canvi

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tots els partits són conscients que els trenta d'anys de govern socialista pesen entre l'electorat. Per això, tots els candidats han provat de prendre la bandera del canvi. Javier Arenas, del PP, és qui ho té millor, perquè el seu és l'únic partit amb capacitat real de guanyar el PSOE. El socialista José Antonio Griñán ha subratllat l'experiència d'Arenas –és la quarta vegada que es presenta a la Junta d'Andalusia–, però, en canvi, recorda que ell s'estrena com a candidat. Diego Valderas, d'IU, i els candidats d'UPyD, Partido Andalucista i Equo proven de captar el vot desencisat del PSOE i ofereixen una imatge de regeneració, malgrat que Valderas és coordinador general dels comunistes andalusos des de fa dotze anys.

2. La desmobilització

Asseguren analistes que "al PP li ha sobrat una setmana i al PSOE n'hi hauria faltat una". Els socialistes s'han començat a mobilitzar tard, al tram final de la campanya, quan de veritat han vist les orelles del llop. Ara bé, les enquestes no descarten una mínima possibilitat de formar govern amb IU.

3. La força dels alcaldes

El PP ha col·locat als llocs de sortida molts alcaldes que guanyen per golejada als seus pobles i ciutats. Arenas hi confia per consolidar el vot de les municipals. El PSOE va provar d'evitar-ho amb una llei –recorreguda per la Moncloa– que feia incompatible el càrrec d'alcalde i el de diputat.

4. Una Andalusia partida

La forta divisió en dos blocs a Andalusia es trasllada al vot geogràfic. Les grans ciutats i la costa ja fa temps que es decanten majoritàriament pel PP. Els socialistes esperen retenir els votants tradicionals a les zones rurals, sobretot a Sevilla, Còrdova i Jaén.

5. La implicació dels 'vells roquers'

L'exvicepresident Alfonso Guerra s'ha implicat en la campanya i ha fet actes de petit format, lluny dels focus. En canvi, l'expresident espanyol Felipe González ha tingut aparicions només en grans mítings del partit, menys concorreguts que fa uns anys.

6. La presència de líders estatals

La campanya del PP i del PSOE ha estat totalment diferent. Els ministres espanyols s'han abocat en Arenas, sobretot els andalusos Montoro i Báñez. En canvi, Griñán ha fet una campanya en solitari, lluny dels dirigents estatals. És coneguda la relació freda entre ell i Alfredo Pérez Rubalcaba. De fet, el socialisme andalús està partit en dues meitats, els seguidors del president de la Junta i els que fan costat a Manuel Chaves i a la direcció del carrer Ferraz. Aquesta divisió es va veure al 38è congrés del PSOE, quan la principal federació socialista es va dividir entre els dos candidats. Ara, Carme Chacón s'hi ha implicat a fons per ajudar el seu amic Griñán, que li va fer costat en aquell conclave.

7. El vot del 20-N

El PP andalús està menys eufòric que la direcció del carrer Génova de Madrid. Té molt viu el record de les autonòmiques del 1996, quan va estar punt de guanyar, però el triomf es va esfumar a l'últim minut. Ara creu que seran clau els ciutadans que aconsegueixin retenir dels que el 20 de novembre, a les eleccions espanyoles, van votar per primer cop el PP.

8. La por a la dreta

Una de les claus per entendre que el PP tingui la mel de la victòria als llavis després de trenta anys s'explica perquè ha aconseguit treure's de sobre la imatge de 'señorito andaluz' que durant anys ha atiat l'esquerra. Asseguren els analistes que la por a la dreta de les classes socials més baixes ha desaparegut. Un exemple: el PP ha aconseguit treure de la campanya el subsidi agrari. Segons els experts, la majoria de ciutadans estan convençuts que, guanyi qui guanyi, no es tocarà.

9. El cansament electoral

Una dada interessant és la participació electoral. Al final de la campanya, es van intensificar les crides a la participació. Els partits són conscients que la societat andalusa està cansada d'anar a les urnes: en menys d'un any, tres vegades. Aquesta és una de les poques ocasions en què les autonòmiques no coincideixen amb les espanyoles, i això ha encarit cinc milions la gestió dels comicis.

10. Xifres

Hi ha en joc 109 diputats. La majoria absoluta en són 55. Màlaga guanya un escó, que perd Jaén: d'entrada, això beneficia el PP i perjudica el PSOE. Hi ha 6.405.200 ciutadans cridats a les urnes, d'aquests, 368.154 voten per primera vegada. Són les novenes eleccions autonòmiques, les primeres en què l'esquerra podria perdre el govern des del 1982.

stats