Aguirre s'erigeix en la portaveu del malestar amb Rajoy dins el PP

MADRID.La història es repeteix. Els sectors polítics i mediàtics espanyols més a la dreta tornen a enfrontar-se en públic a Mariano Rajoy. Abans, quan només era líder del PP, li retreien la falta d'un projecte clar per derrotar l'esquerra. Ara que ho ha fet denuncien un allunyament incomprensible dels eixos polítics del partit. La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha tornat a oferir per posar la cara i la veu a aquest avís, seriós, per a navegants.

Envoltada del seu equip de fidels, i amb un posat distès, va comparèixer ahir després del comitè de direcció dels populars madrilenys. Amb poques ganes de parlar de política autonòmica i amb moltes de censurar alguns dels passos que està fent el govern espanyol. El tracte financer que rep Catalunya -a dues setmanes de la trobada entre Rajoy i el president Mas-, la pujada d'impostos i la gestió del cas Uribetxeberria van servir-li d'ariet.

Des de la tornada de les vacances, la lideresa , com l'anomenen alguns dins del partit, ha apujat el to per denunciar un suposat maltractament fiscal a la seva comunitat atiant el greuge amb Catalunya. Ahir va tornar a subratllar que Madrid recapta 66.000 milions de renda, IVA i impostos especials, un cop exclòs el de societats. En canvi, lamenta que només els tornin 11.000 milions, mentre que, segons diu, la Generalitat rep 24.000 milions. "Hi ha d'haver algun error", va afirmar. A més, segons els seus càlculs, els catalans aporten 700 milions al fons de solidaritat i els madrilenys 2.700.

Exigeix més reformes

Aquestes paraules suposen un element més de pressió per a Rajoy davant la proposta catalana de pacte fiscal. Quan es referia a la petició de rescat autonòmic, va avisar: "De problemes en tenim tots [...] però no crec que el govern [espanyol] estigui tampoc gaire sobrat de fons". Queda clar que els sectors més a la dreta estaran vigilants a les converses entre Madrid i la Generalitat.

En el terreny econòmic, Aguirre va aferrar-se al liberalisme que tant reivindica per censurar la pujada d'impostos de l'executiu espanyol i que, segons el president, era l'única alternativa per seguir finançant els serveis públics. Va assegurar que l'experiència demostra que això no serveix per compensar la caiguda d'ingressos, sinó que cal prendre mesures per reactivar l'activitat econòmica. I, altre cop, estirada d'orelles a Rajoy: "A Espanya cal canviar encara moltes lleis per facilitar la creació de llocs de treball".

No obstant, la gota que ha fet vessar el got de la paciència a les files aznaristes ha estat la concessió de la llibertat condicional al pres d'ETA Iosu Uribetxeberria. "Hi ha molt descontentament entre l'electorat del PP per aquest tema. Però molt", va sentenciar. Les explicacions que va donar dilluns el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, al comitè executiu del partit "durant gairebé 47 minuts" no han servit per convèncer l'ala més dura de la dreta. De fet, aquests sectors, en què s'emmarca l'extitular del departament Jaime Mayor Oreja, ja van rebre amb reserves el nomenament del nou ministre i del basc Iñaki Oyarzábal, considerat centrista, com a responsable de l'àrea de justícia, drets i llibertats del PP.

La presidenta va reiterar ahir que la llei diu que en cas de malaltia greu es "podrà" concedir el tercer grau al pres que ho reclami. És a dir, que no és una obligació i, per tant, ella no ho hauria fet. Mentre atia el foc intern, el PP basc fa esforços amb poc èxit per apagar les brases, convençuts que aquest debat només els perjudica en la precampanya per a les eleccions del 21 d'octubre.