Aguirre vol suprimir ara el TC per la legalització de Sortu
El sector més dur del PP no ha paït gens bé la decisió del Constitucional de legalitzar Sortu. Fins al punt que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va advocar per suprimir el tribunal.
BARCELONA.Una de les lliçons que ha hagut d'aprendre l'esquerra abertzale del procés de pau d'Irlanda del Nord -i que sovint recordava Arnaldo Otegi en els primers intents per assentar les bases del que ara ja és un gir estratègic sense retorn- és que sol ser més complicat negociar i convèncer la pròpia gent de la necessitat de construir la pau que a l'enemic. Però la paradoxa és que on més es visualitza per ara aquesta dificultat en el procés de pau basc és en el bàndol de l'Estat.
N'és una bona mostra la sortida ahir de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Esperanza Aguirre, que va disparar a discreció contra el Constitucional per la legalització de Sortu, primera marca política de l'esquerra abertzale que rebutja explícitament la violència, també la d'ETA, i aposta únicament per les vies democràtiques. Aguirre va arribar a plantejar la supressió d'un tribunal que, ara sí, veu faltat de tota legitimitat després d'"esmenar la plana" al Suprem, cosa que a parer seu el converteix en un òrgan polític: "Cal plantejar molt seriosament per què ha d'haver-hi un TC nodrit de polítics que es diuen magistrats però que no ho són". Per la presidenta madrilenya, n'hi hauria prou que el TC fos una sala del Tribunal Suprem. Unes paraules que pel president del TC, Pascual Sala, "es comenten soles".
Mayor Oreja i el poder d'ETA
Si dimecres ministres del PP com Jorge Fernández Díaz o Alberto Ruiz-Gallardón acataven la decisió, ni que fos de mala gana, ahir va ser el torn dels durs del partit. L'exministre d'Interior i vicepresident del grup parlamentari del PP europeu, Jaime Mayor Oreja, va opinar que mai com ara "ETA ha acaronat tant poder". Per Oreja, "s'ha legitimat i legalitzat ETA". Es tracta d'una ofensiva que Sala veu "insòlita".
El PP sap que l'esquerra abertzale té a l'abast per primer cop guanyar les eleccions basques i ja pensa fórmules per evitar-ho, com ara buscar la manera que els exiliats del País Basc per ETA puguin votar a les eleccions basques. El president de les Corts Valencianes, el popular Juan Cotino, ho expressava en altres paraules: "La sentència del Constitucional és un pas més per a la ruptura del territori espanyol".
La legalització de Sortu no altera els plans electorals dels abertzales, que ja és a les institucions locals i espanyoles, i que hauria concorregut iogualment a les eleccions basques amb la coalició EH Bildu.
Sortu i la unitat independentista
Tot just ahir els promotors de Sortu van iniciar el procés constituent. Però els abertzales pensen mantenir l'aposta per l'acumulació de forces amb els altres partits independentistes, un element indissociable del seu gir estratègic, que de moment ha rebut l'aval de la societat basca a les urnes. Ahir la majoria de partits bascos, inclòs el PSE, van fer notar la contradicció que Arnaldo Otegi segueixi a la presó ara que l'esquerra abertzale torna a ser legal.
En qualsevol cas, la sentència que farà pública pròximament el TC, i que ahir ja es va començar a filtrar, advertirà Sortu que si intenta presentar com a "víctimes o herois" integrants d'ETA, se situarà de nou en zona de risc. En l'enumeració de conductes prohibides a Sortu, també hi figuraran "les actuacions que tinguin per objecte qüestionar el deure de les forces policials" de perseguir integrants d'ETA.
