Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Albano Dante Fachin: "Intentem que en comptes d’una Ada Colau n’hi hagi moltes"

Antoni Bassas entrevista el secretari general de Podem a Catalunya

Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és el secretari general de Podem a Catalunya, que aquesta setmana decideix si se suma al nou partit dels comuns. Les bases s’hauran de pronunciar sobre si creuen que amb les condicions actuals poden seguir en el procés de confluència, després que els criteris per escollir la nova executiva compliquessin la negociació.

Podem vol saber si les bases volen participar en el nou partit, però se’ls preguntarà sobre unes condicions imprescindibles. Per què?

Plantegem qüestions de funcionament que poden semblar menors però que conformen l’ADN de Podem. Exposem quin és el resultat de tres mesos de treball amb les altres organitzacions i la gent haurà de dir si així podem continuar.

Una condició és aprovar el codi ètic abans de constituir el partit.

Els altres partits proposen acabar de definir el codi ètic quan ja estigui constituït el nou subjecte, però nosaltres fa tres anys que hem tancat aquestes qüestions.

¿Podria acabar sent un codi ètic que no agradés a Podem?

Creiem importantíssim traçar una línia pel que fa al finançament de l’espai, la repetició de càrrecs, la limitació salarial... Fa més d’un mes i mig que posem sobre la taula el codi ètic i encara no s’ha discutit.

Demanen que l’elecció de les diferents llistes sigui proporcional. Proporcional a què?

Hi ha un exemple perfecte. El Senat és una cambra que es constitueix a partir de llistes obertes, però no proporcionals. Què vol dir? Que el PP amb un 30% hi pot tenir una majoria absolutíssima. Si ara creem uns òrgans que han de dirigir, ens hem d’assegurar que el sistema de votació reflecteixi la pluralitat.

Quants militants de base té Podem a Catalunya?

A Vistalegre II hi van participar 15.000 persones des de Catalunya.

¿Podem vol, en virtut de la superioritat numèrica, controlar l’executiva del nou partit?

No es tracta d’això. Quan obrim la participació a més de 15.000 persones pot ser que els nostres militants votin per gent que no és de Podem.

No és gaire lògic.

Jo crec que sí. Xavier Domènech, per exemple, és una persona que gent de Podem la sent com a pròpia.

¿Acceptaria que l’executiva no estigués formada majoritàriament per gent de Podem?

Per descomptat.

Si a les votacions de dijous els militants responen que les condicions plantejades són imprescindibles, Podem no anirà al partit de Colau?

Si guanya el sí, les altres formacions hauran de fer un replantejament de com ho estan fent o dir per què no poden assumir les condicions.

¿S’obrirà un nou procés de negociació?

Tenint en compte els terminis que tenim sobre la taula, no sé si s’obrirà...

¿I si la gent diu que les condicions no són imprescindibles?

Tinc l’obligació d’acatar el mandat que sigui, però òbviament obriria un debat dins de l’organització que podria acabar amb la convocatòria d’unes primàries.

¿Hauria de posar el seu càrrec a disposició del partit?

Caldria obrir un procés de debat, però tenim un problema tècnic. A Podem no pot haver-hi eleccions primàries abans que passi un any. Fins al juliol no podríem fer-ne.

¿Això és un pols a distància entre Pablo Iglesias i Ada Colau per dominar un espai a Catalunya?

Quan proposem aquests sistemes de participació intentem que en comptes d’haver-hi una Ada Colau n’hi hagi moltes.

Però en els moviments que vostès representen hi ha lideratges fortíssims. Colau, Iglesias...

Pot semblar utòpic, però intentem conjugar la importància de la figura de l’Ada o del Pablo amb el fet de no dependre del lideratge.

Molta gent no entendria que Colau i Iglesias no anessin junts.

No estem dient que no anem junts. És un procés de construcció. No és ni el final ni una ruptura, és un pas.

A Catalunya, mentrestant, el Govern planteja tirar endavant un referèndum no pactat. Què farà Catalunya Sí que es Pot (CSQP)?

Nosaltres sempre hem posat sobre la taula la necessitat de fer el referèndum, però el debat ara és si es podrà fer o no.

La Generalitat diu que sí perquè l’empararà la legalitat catalana.

Això pot ser una expressió, però té dificultats de materialitzar-se.

¿Només podem fer un referèndum quan Espanya vulgui?

Hem de trobar una manera perquè el referèndum existeixi. Però en un escenari en què es proposa un referèndum unilateral, si una de les parts no en vol saber res és molt difícil que sigui un referèndum.

¿I votar a favor de les lleis de desconnexió?

La llei de transitorietat jurídica pot ser una expressió d’una eina per posar en evidència un problema que hi ha de fons, però això de crear una legalitat paral·lela, i que funcioni, històricament no passa.

Si no fas res no passarà res.

Nosaltres participem en el Pacte Nacional pel Referèndum, Xavier Domènech va a Europa a explicar als eurodiputats la situació que tenim a Catalunya, Pablo Iglesias es va presentar a unes eleccions generals dient que els catalans han de decidir el seu futur. Hi ha molta gent que ens escolta.

Sembla que vagin amb el fre de mà posat.

Se’ns va dir que hi havia un full de ruta, que això ja estava fet, i no ha passat. Potser ens hem de replantejar el full de ruta o l’estratègia que han tingut els partits fins ara.

Més continguts de