Publicitat
Publicitat

LLEI DE VEGUERIES

El Govern ha ajornat el canvi d'estructura territorial fins després de la crisi

Els alcaldes de CiU de l'Alt Pirineu acaten l'ajornament de les vegueries

Els dirigents socialistes asseguren que l'aplicació de la norma comportaria més inversions. La Cerdanya i l'Aran reclamen un reconeixement més específic

Els alcaldes i partits de tots els colors polítics de l'Alt Pirineu reclamen un major reconeixement per a l'especificitat del seu territori, però no coincideixen en la fórmula necessària. D'aquesta manera, Esquerra, ICV i el PSC han presentat una moció al Consell Comarcal de l'Alt Urgell i n'han aprovat una d'idèntica a l'Ajuntament de la seva capital, la Seu, reclamant al Govern el compliment i el desplegament de la llei de vegueries que aquests partits van aprovar quan eren a l'executiu català i que ara CiU ha paralitzat fins passada la crisi.

Tanmateix, el mateix alcalde d'aquest municipi, Albert Batalla, accepta la necessitat d'una administració pròpia per al territori, però creu que “abans d'aplicar la llei de vegueries s'ha de tenir clar qui ho fa i com es finança”. No és una prioritat per al dirigent de CiU, com tampoc per a cap altre dels alcaldes de la federació de la zona. El president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, el nacionalista Jesús Fierro, creu que, tal com estan plantejades a la llei, les vegueries no aporten “res més enllà de canviar el nom a les diputacions”. L'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, opina que no són “un tema prioritari ni és el moment d'abordar-lo”, i l'alcalde de Sort, Agustí López, prioritza consolidar els ajuntaments i dotar-los de més finançament.

Opina diferent el candidat del PSC a l'Ajuntament de la Seu, Òscar Ordeig, que reclama l'acompliment de la llei de vegueries, que “això portarà un reconeixement per al Pirineu i, com a conseqüència, una millora de la inversió pública en infraestructures i equipaments”. Igualment, l'alcalde socialista de Tremp, Víctor Orrit, critica que “estem en un moment d'involució quant al procés de descentralització i de dotar de personalitat jurídico-administrativa i política el Pirineu” i assegura que la contenció de la despesa pública i la reducció d'alts càrrecs solament s'està concretant a l'Alt Pirineu.

Els casos de la Cerdanya i l'Aran

Paral·lelament, alguns territoris més específics reclamen una norma pròpia. Així, el Consell Comarcal de la Cerdanya entrarà a tràmit parlamentari la proposició de llei per al reconeixement de l'especificitat històrica de la Vall. Tots els seus grups (CiU, PSC i Esquerra) i els ajuntaments de la comarca donen suport a la iniciativa, que reclama també la reunificació administrativa (la Cerdanya està dividida entre els estats espanyol i francès). Per altra banda, el síndic d'Aran, Francesc Boya, reclama l'aprovació de la llei d'Aran, que ha de “revisar i modificar el règim especial d'Aran”, vigent des del 1990, “una assignatura pendent al territori i un tema molt important, de país”. Segons l'Estatut, aquesta norma s'hauria d'haver aprovat durant la legislatura anterior. Una altra de les demandes de l'Aran és el desplegament de la llei de l'occità.

Més continguts de