MAPA POLÍTIC
Política 27/10/2016

Antoni Fernández Teixidó: "Confio en el seny dels polítics perquè la tensió no acabi en revolta"

Membre del moviment Lliures, va estripar el carnet de Convergència després de dotze anys de diputat

Núria Orriols
3 min
Antoni Fernández Teixidó: “Confio en el seny dels polítics perquè la tensió no acabi en revolta”

BarcelonaAntoni Fernández Teixidó va estripar el carnet de Convergència després de dotze anys de diputat per CiU. Ara és un dels impulsors de Lliures, un nou moviment liberal i catalanista no independentista que neix per concórrer a les eleccions al Parlament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per què abandona CDC i decideix impulsar Lliures?

Des del pacte d’estabilitat signat amb ERC el 2012, estava incòmode amb la política que fèiem.

Podia haver aprofitat el procés fundacional del PDECat per defensar els seus postulats.

Les meves posicions són clarament minoritàries al partit i era un esforç amb una recompensa molt escassa.

Amb quin objectiu neix Lliures?

Amb un triple propòsit: primer, per donar una solució alternativa al desenllaç del procés; segon, per la inquietud davant d’una progressiva esquerranització de la política catalana i d’actituds populistes; i tercer, per una necessitat d’implementar polítiques liberals i humanistes. L’acció del Govern està excessivament orientada al procés i la seva defensa extrema ha esdevingut una radical esquerranització de la vida política a Catalunya.

¿No creu que ja s’ha demostrat amb Unió que el catalanisme no independentista no té suport?

Aquest és un moviment nou, no és un moviment d’ex de CDC i Unió i no té una relació estricta amb l’experiència de CiU, no és una reedició. Amb Unió compartim part d’un espai però perseguim coses diferents.

Com faran creïble que no són un moviment d’ex si tant vostè com Roger Montañola o Xavier Cima són exdiputats de CiU?

El gruix d’impulsors són persones que no vénen ni de CDC ni d’Unió. Som un moviment nou.

¿Creu que Artur Mas i Carles Puigdemont han errat el diagnòstic sobre el sentiment de la ciutadania?

Tenen la seva percepció i la respecto. La meva és diferent.

¿Temeu que us associïn als poders fàctics de l’Estat o a l’establishment?

En absolut. Hi ha tres tipus d’electors susceptibles de vincular-se a Lliures: els que tradicionalment han sigut catalanistes, aquells a qui no els satisfà el desenllaç incert del procés i els joves.

¿L’objectiu és concórrer a les properes eleccions al Parlament?

Si hi ha les condicions objectives i subjectives per fer-ho, sí. Aquest és un moviment polític que persegueix l’objectiu d’anar a les eleccions i treure un bon resultat. Som plenament conscients de les dificultats.

Quin és el calendari?

Hauríem d’estar en condicions de presentar el partit polític fruit del moviment Lliures el febrer del 2017.

Coincideix amb la creació també del partit de l’espai dels comuns.

No hem considerat el que els comuns facin o deixin de fer.

D’on provindrà el finançament? Compteu ja amb crèdits bancaris?

De moment no hi ha ni un crèdit concedit. Tot i que espero que n’hi hagi, perquè avui dia el finançament haurà de ser de naturalesa privada. Hi ha persones i entitats que poden aportar el seu ajut.

Us han acusat de ser una marca blanca del PDECat o de C’s.

Que jo sàpiga Ciutadans no és catalanista i el PDECat són catalanistes però també independentistes, republicans i un munt de coses més. No som això però respectem i tolerem tothom, des de la CUP al PP.

Creu que ara no hi ha respecte?

El país viu el foc creuat, dos blocs antagònics disparant-se permanentment. Confio en el seny dels polítics perquè la tensió a Catalunya no es tradueixi en una revolta.

Com aconsegueix recuperar el diàleg amb un PP que no està disposat a permetre un referèndum?

Per fer el referèndum es necessita un canvi d’actitud per les dues bandes, si no no es produirà. Perquè sigui vinculant ha d’estar lligat a una legalitat compartida amb Espanya.

No teniu una proposta nacional concreta?

Per a nosaltres l’eix clau és l’ideològic i el programàtic, i subordinem el tema nacional a aquestes dues consideracions. No som una tercera via, som una via estrictament catalana. Estem a favor del dret a decidir, del diàleg i la negociació.

I això passa per una reforma de la Constitució?

Indiscutiblement. No podem seguir instal·lats en la desobediència.

stats