Publicitat
Publicitat

Arrufat afirma que les lleis de desconnexió no s’aplicaran fins que es guanyi el referèndum

Tal com avança avui l'ARA, el cupaire explica que només entrarà en vigor la part de la llei de transitorietat jurídica que permeti fer la consulta i la resta només en cas de sí majoritari a la independència

El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ha assegurat que les tres lleis de desconnexió (transitorietat jurídica, hisenda pròpia i seguretat social) tindran una clàusula per establir que no entraran en vigor fins que es guanyi el referèndum d’independència, tal com ha avançat avui l'ARA. En una entrevista a l’ACN, Arrufat ha explicat que la llei de transitorietat jurídica habilitarà la convocatòria del referèndum però, alhora, el contingut de les lleis només tindran vigència si la independència guanya en el referèndum. " No es farà cap pas endavant que no s’hagi votat a les urnes", ha refermat per després afegir que, d’aquesta manera, es garantirà la "màxima seguretat jurídica".

JxSí i la CUP es plantegen una desconnexió en dos tempsJxSí i la CUP negocien setmanalment el text polític de la llei de transitorietat jurídica que ha d’establir el pas de la legalitat espanyola a la catalana. Unes negociacions que, segons Arrufat, van "en bona direcció" i que permetran que el text estigui enllestit abans del 31 de desembre, tal com estableix la resolució aprovada al debat de política general.

Es tracta, segons Arrufat, del text que ha d’ordenar "tot allò que el país necessita transferir a nivell legal, el que necessita abolir i el que ha de crear de nou" i que ha d’habilitar la convocatòria d’un referèndum i els instruments necessaris pel procés constituent. Tot i que al Parlament s’han creat ponències conjuntes sobre les tres lleis de desconnexió, Arrufat ha justificat que s’estigui negociant al marge de les ponències davant del "boicot permanent" de la resta de grups que no volen que les lleis tirin endavant.

La diferència del referèndum amb el 9-N és, segons Arrufat, que aquesta vegada primer s’ha pres la decisió de construir una república i el referèndum és l’instrument per validar les lleis ja aprovades. "No és un desideràtum sobre què opina la gent per posar-se a treballar per construir una república, sinó que les lleis de desconnexió ja estableixen les bases de la nova república", ha defensat. En cas que el ‘no’ guanyés el referèndum d’independència, Arrufat ha explicat que s’aturarien les lleis i es tornaria a l’estatut quo inicial "d’una autonomia intervinguda".

Concretament, ha detallat que les lleis de desconnexió tindran una clàusula per evitar que s’apliquin de manera immediata una vegada s’aprovin. Segons les  fonts consultades per l'ARA, es tractaria d'introduir una disposició addicional que condicionés l'aprovació al sí majoritari del referèndum. 

Reduir el termini entre l'aprovació de les lleis i el referèndum

Fins ara el full de ruta passava per l'aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament a finals de juliol del 2017 i referèndum en la segona quinzena de setembre. Segons Arrufat,  s’ha de reduir el termini de dos mesos entre una cosa i l’altra perquè hi hagi "la mínima intervenció de l’estat espanyol i la màxima celeritat a l’hora de celebrar el referèndum". "Estarà convocat amb una legalitat pròpia en contra la legalitat espanyola i serà susceptible de ser perseguir per terra, mar i aire", ha pronosticat.

Més continguts de