Bauzá demana davant Rajoy una millora de les inversions i del finançament de les Balears
"Hem fet un canvi estructural radical, però el nostre esforç mereix atendre peculiaritats i necessitats", afirma en una conferència a Madrid
MadridEl president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ha fet aquest dilluns a Madrid una defensa de les reformes impulsades pel seu govern i de la reducció del dèficit públic, i davant de la presència del cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, ha reclamat una millora de les inversions i del finançament de les Illes.
"Pensin en les Balears no com el paradís que són, sinó com una comunitat amb necessitats", ha afirmat Bauzá tot just començar la seva intervenció en un esmorzar informatiu. En primer lloc, ha explicat que les Balears han reduït el dèficit públic un 17% respecte del 2011 i que ara s'ha situat a nivells del 2006. A més, ha tret pit en assegurar que per a les Balears retallar una dècima de dèficit suposa "més despesa per PIB" que per a altres autonomies. Per exemple, ha dit que cada dècima equival a 26 milions, mentre que a Extremadura (també governada pel PP) a 14.
En segon lloc, sobre el model de finançament ha afirmat que només les Balears i Madrid són "aportadores netes" als fons de suficiència i garantia. "Som la que més aporta a les arques", ha dit i ha afegit: "Les Balears estan complint, hem fet un canvi estructural radical però el nostre esforç mereix atendre peculiaritats i necessitats".
D'aquesta manera, i després de destacar que fa vuit mesos que l'atur cau a les Illes, Bauzá ha dit que l'actual model de finançament no és "just" i que, a més, les Balears pateixen un "problema de connectivitat aèria i marítima". I ha reclamat: "Necessitem més inversions de l'Estat que siguin productives per preservar l'economia i potenciar la locomotora". En aquest sentit, ha demanat que s'aprovi el 2014 un "règim especial" per a les Balears que respecti el "fet insular" que es recull en el principi de solidaritat a la Constitució.
En el torn de preguntes, ha tornat a defensar la distribució asimètrica dels objectius de dèficit entre comunitats, i ho ha aprofitat per reclamar també un "finançament asimètric".
