Publicitat
Publicitat

Baltasar Garzón: la fi del jutge que va perseguir independentistes catalans, els GAL i Pinochet

La trajectòria del magistrat es dibuixa a través de contrastos, a través de multitud de casos mediàtics i del seu intent fracassat de fer carrera política amb el PSOE

Baltasar Garzón, inhabilitat per 11 anys pel Tribunal Suprem, s'ha distingit per instruir casos que han tingut un gran ressò en els mitjans de comunicació. Considerat per alguns com el "jutge estrella" espanyol, el magistrat es va fer conegut internacionalment per promoure, el 1998, una ordre d'arrest contra el dictador xilè Augusto Pinochet per les desaparicions de ciutadans espanyols i també per crims contra la humanitat.

A l'estat espanyol, però, Garzón és més conegut pels seus processos contra els GAL, la detenció de 38 independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics, la persecució de la corrupció política, el tancament de mitjans independentistes bascos i l'intent de jutjar els crims del franquisme. A més d'una multitud de casos relacionats amb el terrorisme d'ETA.

Persecució a independentistes

Mentre que per casos com el judici a Pinochet Garzón ha rebut l'aclamació de gran part de la judicatura internacional, persecucions iniciades pel magistrat com la causa contra 38 persones vinculades al moviment independentista català han estat més discutides. El cas, iniciat el 1992 –a les portes dels Jocs Olímpics– quan era titular del jutjat central d'instrucció número 5, es va allargar més del previst per les apel·lacions de les persones empresonades, que denunciaven tortures de la Guàrdia Civil. El jutge considerava que els detinguts formaven part de l'autodissolta Terra Lliure i els imputava delictes de terrorisme. El 2004, el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar per donar-los la raó i va condemnar l'Estat per no haver investigat les tortures denunciades pels detinguts.

ETA també ha estat objecte d'investigació del "jutge estrella". Seguint les seves ordres es va tancar el diari 'Egunkaria' i va suspendre les operacions de Batasuna per considerar que formava part d'ETA.

Vida política

Fora dels tribunals, Garzón va obtenir el 1993 un escó al Congrés com a número 2 de la llista per Madrid de la candidatura de Felipe González. El càrrec li va durar un any i aviat, el 1995, ordenava presó incondicional per a l'ex-secretari d'Estat Rafael Vera pels cas dels fons reservats i iniciava les investigacions per les actuacions del govern socialista en els GAL.

La corrupció política també ha estat motiu d'investigació per a Garzón. En el cas que li ha valgut la inhabilitació, el Gürtel, Garzón va ordenar escoltes telefòniques de les converses dels imputats i els seus advocats, aplicant una llei que, segons ha estimat el Tribunal Suprem, està reservada per a delictes de terrorisme.

Causes pendents

Garzón té, a més, altres causes pendents de judici: els cursos impartits a la Universitat de Nova York i, segons l'acusació, pagats pel Banco Santander mentre es trobava en un permís d'estudis, i la querella de diverses associacions d'extrema dreta per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme.

Més continguts de