Publicitat
Publicitat

EL PAÍS QUE VOLEM ARA (3): FUTUR

El Barça podria seguir jugant a la lliga espanyola, o on volgués

Amb la independència, l'esport català faria un salt endavant, però no seria imprescindible per tenir seleccions reconegudes

Quan un imagina la independència de Catalunya, segurament en l'últim que pensa és en l'esport i en les conseqüències que la secessió d'Espanya tindria en aquest àmbit. Però la realitat és que el que fa més visible un país a tot el món és la seva participació en competicions esportives de seleccions, i també els seus clubs més importants. El Barça és un dels pals de paller de l'esport català, i molts deuen pensar: "¿Si Catalunya és independent, l'equip blaugrana jugaria una lliga amb l'Europa i la Gramenet?"

A quina lliga jugaria el Barça?

A la que volgués, tant el Barça com l'Espanyol. No hi ha cap federació que exigeixi una lliga pròpia per ser reconeguda, tampoc la UEFA i la FIFA. I si la lliga espanyola no vol els equips catalans, poden demanar l'ingrés a qualsevol lliga. El Mònaco juga a la lliga francesa; el San Marino, a Itàlia; l'Andorra, a Catalunya; els equips de Gal·les, a la Premier anglesa, i els equips de Liechtenstein, a Suïssa. Davant d'aquesta pregunta, Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, ho té clar: "Les gran lligues es barallarien per tenir el Barça". El Barça ni tan sols s'ha plantejat aquesta possibilitat, però el club blaugrana aspira a una lliga europea per sobre de les nacionals, independentment de la situació.

La llei prohibeix les seleccions catalanes?

La resposta no és ni sí ni no. La majoria de federacions internacionals, que són entitats privades, no ho impedeixen en els seus estatuts. Només poques federacions, justament les dels esports més importants -com el futbol, el bàsquet, l'atletisme i la natació-, sí que demanen als seus nous membres que han de ser estats reconeguts per l'ONU, tot i que fan excepcions quan volen. Des de fa uns mesos, una sentència del Tribunal Constitucional espanyol posa encara més traves. El 1999 el Parlament va aprovar una llei -fruit d'una ILP amb 520.000 firmes- que deia que les seleccions catalanes representaven Catalunya més enllà de l'àmbit autonòmic. El govern d'Aznar va recórrer-la al TC, que ha resolt, 13 anys després -el 31 de maig del 2012- avalar les seleccions catalanes "sempre que es tracti d'esports en què no hi hagi federacions espanyoles". A les federacions internacionals i al Comitè Olímpic Internacional (COI) no els agraden les ingerències polítiques i no sempre una llei d'un país s'imposa a un reglament esportiu, però de vegades sí. La línia és molt fina.

Què cal per ser reconeguts?

La via més senzilla i directa seria tenir un estat propi, òbviament, però no és imprescindible. Si no hi hagués la pressió de les federacions espanyoles, moltes d'internacionals ja haurien reconegut Catalunya. David Moner, president de la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes), creu que s'han de fer molts passadissos als hotels en què es fan les reunions de les federacions internacionals per aconseguir-ho. Per això fan falta diners. I pel que fa al COI, amb el redactat actual de la carta olímpica -des del 1996-, el Comitè Olímpic Català (COC) no pot ser oficial perquè s'exigeix ser un "estat independent reconegut per la comunitat internacional" i que tingui cinc federacions d'esports olímpics reconegudes internacionalment. Però el COC va demanar formalment l'ingrés al COI el 1991, abans de la reforma de Samaranch, i, per llei, el seu ingrés s'hauria d'estudiar amb la carta olímpica del 1991, quan Catalunya complia de sobres amb els requisits. Pere Miró, director de relacions amb els comitès nacionals del COI, no nega que hagi de ser així, però assegura que "tots els països que han triat la via legal contra el COI per defensar-ho han perdut sempre".

L'esportista podria triar?

Depèn de si el reconeixement de les seleccions arribés abans o després de la independència, però en general, sí. Mentre Catalunya no sigui un estat, l'esportista que triï només ho pot fer un cop. Per exemple, els jugadors d'hoquei patins que disputen la Copa Amèrica amb Catalunya, no poden ser convocats ara amb Espanya. És un criteri de totes les federacions internacionals. Un cop Catalunya ja fos un estat com els altres, "els esportistes es quedarien amb una sola nacionalitat i qui tingués passaport només català no podria triar", explica Xavier Vinyals. ¿I qui tindria passaport català? "Qui hagués pogut votar en el referèndum per la independència", afirma Vinyals. En el moment de la separació d'Espanya, però, hi hauria moltíssims casos de gent amb doble nacionalitat espanyola i catalana, i aquests sí que podrien triar, però només una vegada.

Catalunya perdria potencial?

Si els esportistes catalans són dels més bons a Espanya també és gràcies a les beques que els dóna l'Estat i a les inversions espanyoles en bones instal·lacions a Catalunya, com el CAR -encara que ara no paguen la seva part-. Tot i això, Xavier Vinyals assegura que Catalunya no perdria potencial esportiu amb la independència: "Tenir seleccions pròpies generaria nous recursos que ara no tenim i el PIB català pujaria considerablement. Amb aquests diners podríem donar beques més generoses que les ADO i tindríem instal·lacions més bones".

Més continguts de