Publicitat
Publicitat

EL PATRIMONI DEL PRESIDENT

L'oposició acorrala el president per no dir que té una farmàcia

Bauzá tasta la seva pròpia medicina

El president de les Balears, José Ramón Bauzá, està a punt de tastar la seva pròpia medicina. Bauzá no va incloure en la seva declaració d'activitats la titularitat d'una farmàcia a Marratxí, la gestió de la qual va cedir a un substitut després de la seva victòria a les eleccions autonòmiques del 2011. L'omissió d'aquesta dada podria ser flor d'un dia si no hi hagués un problema afegit: que ja l'any 2007, i precisament a instàncies del PP, el Tribunal Superior de Balears va declarar incompatible tenir un càrrec al govern i mantenir la titularitat d'una farmàcia, fins i tot si s'hi situa un substitut al capdavant. La sentència es va adreçar contra l'exconsellera de Sanitat d'aleshores, la socialista Aina Salom.

Bauzá no dirigeix directament la sanitat balear, però els socialistes, disposats a anar als tribunals, exhibeixen ja un argument per refutar el caràcter innocent d'aquest doblet com a farmacèutic i president: " Quién puede lo más puede lo menos ". Amb aquest argument, fonts de la federació balear del PSOE fan referència a una màxima jurídica que aquí es tradueix de la següent manera: qui mana a l'executiu pot manar, per exemple, en les directrius sobre el pagament del deute a les farmàcies.

La tempesta va esclatar dimecres, quan el govern balear va comunicar oficialment a un altre partit de l'oposició, el PSM (Partit Socialista de Mallorca), que, a més del càrrec com a president, Bauzá només havia consignat a la declaració d'activitats i interessos la seva condició de diputat, per la qual rep "dietes". Faltaven, per tant, la farmàcia i dues empreses més: la vinoteca Divino i Bauser, dedicada a l'ortopèdia.

La vinoteca i l'ortopèdia

Segons el PP, Bauzá va dimitir com a administrador de Divino el 9 de juliol del 2011, però el seu cessament no va quedar inscrit al registre mercantil fins al maig d'enguany. Sobre Bauser, l'explicació oficial apunta que no tenia per què abandonar el càrrec -tot i que al final ho va fer- perquè es tractava d'administrar "patrimoni personal i familiar", una tasca legalment permesa. I sobre la farmàcia els conservadors insten a esperar que el govern de Bauzá determini si mantenir-ne la titularitat és o no compatible amb ostentar la presidència autonòmica.

Per a Bauzá, que fa un any va guanyar les eleccions després de reblar el clau amb la seva política de tolerància zero amb la corrupció, l'episodi de la farmàcia pot acabar convertit en una taca molesta i duradora. Si els conservadors demanen temps i àrnica fins que l'executiu es pronunciï sobre la compatibilitat, la federació balear socialista prepara ja la dalla jurídica. Fonts socialistes expliquen així la seva estratègia: "Esperarem que contesti el govern, que té dues opcions: donar una resposta o acollir-se al silenci administratiu per, de manera tàcita, dir que no hi ha incompatibilitat. I, un cop hi hagi resposta, anirem als tribunals invocant el precedent d'Aina Salom". De moment, el sotsportaveu parlamentari socialista, Vicenç Thomàs, ja ha fet una prèvia basant-se en el vessant econòmic de l'assumpte en pronosticar que Bauzá preferirà cessar com a president abans que com a apotecari, perquè afronta "10.000 euros d'hipoteques al mes".

Dictada el 16 de novembre del 2007, la sentència va ser conseqüència del recurs plantejat per 28 diputats del PP balear el 2002, encapçalats per la parlamentària Misericòrdia Sugrañes. Però el mateix partit que fa deu anys considerava un pecat polític l'actuació de Salom creu ara que l'oposició només vol "embrutir el nom de Bauzá". L'afirmació la fa Mabel Cabrer, portaveu del PP al Parlament balear i consellera d'Obres Públiques en l'últim govern de Jaume Matas.

El míssil que amaga la sentència

Cabrer va arribar més lluny en el seu atac a l'oposició: "Només saben fer política bruta i atemptar contra les persones". Però la sentència contra Salom amaga un míssil: el recurs del PP que la va originar va adduir que el nomenament d'un substitut per atendre la farmàcia no priva el titular de "cap dels beneficis econòmics propis a la titularitat d'un establiment sanitari".

Més continguts de