Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Un 49% dels catalans s'oposa a l'euro per recepta, segons un sondeig del CEO

L'enquesta constata la divisió que generen les mesures d'austeritat anunciades per Artur Mas. Un 53,5% avala la taxa turística. La llengua habitual per a més de la meitat de la població (50,8%) és el català, mentre que el castellà representa el 39,6%

Una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinó (CEO) revela que els catalans estan dividits sobre les noves taxes que vol impulsar Artur Mas per fer front a la crisi. Segons informa l'ACN, un 48,8% dels catalans s'oposa al copagament dels medicaments, l'anomenat euro per recepta. Un 47%, en canvi, defensa la mesura, segons l'enquesta que va fer el Centre d'Estudis d'Opinió l'última quinzena de novembre, quan es van saber les mesures.

També genera oposició la taxa judicial anunciada per la consellera Bozal. Un 46% s'hi oposa, davant el 36%, que hi està a favor.

El sondeig també constata que un 53,5% dels catalans defensa la taxa turística que s'implantarà després de l'estiu, mentre que un 41,8% hi està en contra.

L'enquesta del CEO avançada per RAC1 s'ha donat a conèixer coincidint amb la recta final de les negociacions dels pressupostos que inclouen taxes en l'àmbit del turisme, la sanitat i la justícia.

Aquest dijous es votarà el dictamen de la llei d'acompanyament als pressupostos en comissió parlamentària. Els comptes per al 2012 es votaran definitivament en el ple del Parlament de la setmana que ve.

L'enquesta es va fer entre el 17 i el 27 de novembre de l'any passat, quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar noves taxes per incrementar els ingressos de l'administració catalana.

El sondeig pregunta sobre qüestions relacionades amb tots els departaments del Govern.

Aval als exàmens de setembre

El 78,3% dels catalans creu que la implantació dels exàmens de setembre pot ajudar a assolir unes millors taxes de graduació, enfront de l'11,9% que s'hi mostra contrari. Així, els catalans avalarien la decisió de la conselleria d'Ensenyament de reintroduir els exàmens de recuperació del mes de setembre a secundària. Les proves van desaparèixer la dècada dels anys 90, després de l'aprovació de la llei orgànica general de sistema educatiu (LOGSE).

Contra les retallades a cultura

El 53,1% dels catalans està en contra que es retalli en cultura, mentre que el 44,4% hi està a favor. En aquesta línia, el 55,6% de la població creu que no es dóna prou importància a la cultura, enfront del 37,5%, que creu que el suport al sector és suficient.

Quant al doblatge de pel·lícules, el 47,5% de la població no opta per la versió catalana a l'hora d'escollir la llengua dels films a la gran pantalla, un percentatge similar als que opten pel català, que se situa en el 45,4%.

El català, llengua habitual i pròpia

El 51,5% de la població considera el català com la llengua pròpia, mentre que el castellà ho és per al 37,1%. Per a un 8,6%, ho són totes dues. L'aranès representa el 0,3%, mentre que el 2,4% l'integren són altres llengües o altres combinacions.

Gairebé la meitat dels catalans tenen com a llengua materna el castellà (49,5%), mentre que el català representa el 42,4%. El 2,5% les tenen totes dues.

La llengua habitual per a més de la meitat de la població (50,8%) és el català, mentre que el castellà representa el 39,6%. El 8,6% de la població les utilitza totes dues.

La meitat de les famílies ingressa menys de 2.000 euros mensuals

El 38,8% dels catalans tenen uns ingressos familiars nets d'entre 1.000 i 2.000 euros, mentre que el 12,8% tenen uns ingressos familiars inferiors als 1.000 euros. El 24,4% els té d'entre 2.000 i 3.000 euros. Finalment, un 10,6% ingressa entre 3.000 euros i 4.000 euros mensuals.

El 52,5% de la població de Catalunya es considera de classe mitjana, mentre que el 29,8%, de classe mitjana-baixa. Per contra, gairebé un 10% es considera de classe baixa.

El 51,2% dels catalans reben un salari net de més de 1.000 euros al mes, mentre que el 38% té un sou inferior. Un 4,3% guanya un salari de 1.000 euros.

Bombers, docents i personal sanitari, els treballadors públics més valorats

L'enquesta pregunta pel grau de confiança que generen els diferents col·lectius de treballadors de la Generalitat. Els més ben valorats són els bombers, amb una mitjana de 8,47 punts sobre 10, seguits del personal sanitari, amb un 7,83, i els docents, amb un 7,44. Els agents rurals obtenen una mitjana de 6,64; els Mossos d'Esquadra, un 6,38, i els treballadors dels serveis penitenciaris, un 6,23.

Per la seva banda, els catalans puntuen amb una mitjana de 6,01 el personal d'administració i serveis, mentre que la puntuació baixa a un 5,79 quan es pregunta per la confiança que generen els funcionaris. El personal d'oficines judicials són els que desprenen menys confiança, amb una mitjana del 4,91.

L'enquesta també analitza el nivell de coneixement dels professionals públics (6,21), si tracten els ciutadans com si fossin números i no pas persones (5,91), si resolen amb rapidesa els problemes dels ciutadans (4,73), si no fan excepcions i apliquen sempre la llei (5,38) i si, en termes generals, estan ben pagats (6,47).

El 71,6% dels enquestats considera que una plaça a l'administració pública s'obté per oposicions, mentre que un 19,5% creu que s'aconsegueix a través de contactes o influències.

Clam a favor del traspàs dels aeroports

La majoria dels enquestats, un 64,8%, considera que el traspàs dels aeroports a la Generalitat aportaria beneficis al territori. La pregunta, que és genèrica, inclou els aeroports del Part, Girona, Reus i Alguaire.

L'administració central, la més lenta i ineficaç

Segons els catalans, l'administració central és la més lenta, ineficaç, malbaratadora i autoritària. A l'altra cara de la moneda hi ha l'administració autonòmica, que és considerada com la que presta els serveis de més qualitat, la més moderna i la que està més avançada tecnològicament.

Els enquestats situen l'administració local com la més eficient.

Més continguts de