Eleccions generals
Política 30/10/2011

CIU i PSC es disputaran la demarcació de Barcelona a les eleccions generals

El PPC aspira a aconseguir 8 diputats, com en les eleccions generals del 2000, en què José Maria Aznar va aconseguir la majoria absoluta

Acn
3 min

Convergència i Unió i el Partit Socialista de Catalunya es disputaran per primera vegada la victòria a la demarcació de Barcelona en unes eleccions generals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Barcelona ha estat tradicionalment la demarcació on han guanyat els socialistes catalans: ho han fet en les deu eleccions generals que s'han celebrat des de la recuperació de la democràcia amb una distància considerable respecte CIU. La incògnita és veure si es repetirà la tendència històrica o es capgirarà, després de l'embranzida de CIU i el declivi del PSC en les darreres eleccions al Parlament i a les municipals.

La distància més àmplia entre els dos partits ha estat de deu diputats, i es va registrar en les últimes eleccions del 2008 i en les del 1982. En canvi, la vegada que hi ha hagut un resultat més ajustat va ser el 1993, amb una diferència de només 2 escons (el PSC en va aconseguir 12 i CiU, 10). El 2008 el PSC va obtenir 16 diputats per Barcelona amb 1.309.171 vots, respecte dels 6 escons de CIU. La situació ha canviat, ja que en el darrer any el PSC ha perdut la Generalitat i l'alcaldia de Barcelona.

El Partit Popular aspira a obtenir uns resultats similars als vuit diputats del 2000, quan José Maria Aznar va aconseguir la majoria absoluta. Els populars catalans compten amb les enquestes que situen Mariano Rajoy com a president del govern espanyol amb una àmplia majoria. En les darreres eleccions generals, el PPC va empatar amb CIU en nombre d'escons, amb 6 diputats per Barcelona. Alícia Sánchez-Camacho afronta el 20-N com a tercera força a la cambra catalana després de les últimes municipals, en què el PPC ha assolit les alcaldies de Badalona i Castelldefels.

La situació d'Esquerra és la contrària, ja que té com a objectiu aturar la sagnia de vots que ha perdut en els últims comicis, tant a les eleccions al Parlament com a les municipals. Per això el partit d'Oriol Junqueras ha decidit presentar-se conjuntament amb Reagrupament i una plataforma de suport, sota la candidatura unitària Esquerra-Rcat-Catalunya Sí. Els millors resultats del partit es van obtenir el 2004, amb Josep-Lluís Carod Rovira com a candidat; per primera i única vegada a la història ERC va tenir grup propi al Congrés dels Diputats amb 8 escons, quatre dels quals van sortir escollits a Barcelona.

En canvi, ICV-EUiA sempre ha tingut, almenys, un diputat al Congrés i ha obtingut resultats estables en totes les convocatòries. El màxim nombre de representants per Barcelona han estat 3 diputats, i a les generals amb pitjors resultats s'han quedat amb un, com en l'última cita electoral, quan van rebre 155.674 vots.

Aquesta demarcació és clau, ja que és on els partits es juguen la major part dels escons que poden aconseguir a tot el país: 31 del 47 diputats que representen Catalunya al Congrés dels Diputats són triats a Barcelona.

L'aposta per l'experiència i el risc de les cares noves

Al costat de l'experiència dels candidats socialistes i nacionalistes, encapçalats per Carme Chacón i Josep Antoni Duran i Lleida –un dels polítics més ben valorats del Congrés– ERC, PPC i ICV-EUiA presenten un nou cap de cartell respecte a les eleccions del març del 2008.

Els populars han optat per Jorge Fernández Díaz, un candidat amb una llarga carrera política a Madrid (ha estat diputat de manera continuada des del 1989 i va ocupar diversos càrrecs públics al mandat de José María Aznar). Fernández Díaz substitueix Dolors Nadal, que ha estat cap de cartell del PPC per a Barcelona en les dues últimes eleccions generals, al 2008 i al 2004.

ERC i ICV-EUiA han optat per un canvi radical i aposten per candidats que no tenen experiència política i provenen de la societat civil. L'escriptor i historiador Alfred Bosch, cap de llista dels republicans, ha despuntat en els últims mesos com la cara més visible de l'èxit de la consulta sobre la independència a Barcelona el passat 10 d'abril. Bosch simbolitza la nova etapa d'ERC liderada per Oriol Junqueras, que ha volgut trencar amb la trajectòria al Congrés de Joan Ridao, candidat de les passades eleccions generals i secretari general de l'anterior etapa del partit.

A ICV-EUiA no han canviat de lideratge polític però també han apostat per un candidat independent de rellevància social. Joan Coscubiela fa el salt a la primera línia de la política després d'ocupar la secretaria general de CCOO de Catalunya entre els anys 1995 i 2008. Coscubiela relleva Joan Herrera, que va ser el candidat de les últimes generals però va abandonar el Congrés a mitja legislatura per fer el salt a la política catalana i preparar-se per la cursa de les passades eleccions al Parlament.

stats