Publicitat
Publicitat

DEBAT CONGRESSUAL

El congrés d'ERC més pacífic encara reprodueix vells recels entre sectors

Un dels dirigents clau de la nova executiva, el menys votat pel plenari del 26è congrés d'ahir. Una esmena als estatuts rebutjada buscava vetar una dirigent de l'executiva. Joan Tardà, el conseller nacional més votat

El d'aquest dissabte ha estat el congrés més pacífic que recorda ERC. La nova direcció encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira -entronitzats oficialment ahir- s'han proposat acabar amb la dinàmica de lluites internes que, com deia ahir un militant a aquest diari, han “omplert l'armari del partit de cadàvers polítics”. Però el cert és que, si bé en comparació amb altres congressos sagnants -el del 2008 sense anar més lluny- el d'ahir va ser una bassa d'oli, encara s'hi van reproduir antigues lluites entre sectors, la majoria d'ells (els de Joan Puigcercós, Jordi Portabella i Ernest Benach) integrats en la nova executiva.


En la votació dels membres de la nova executiva nacional es va evidenciar l'estela d'aquesta dinàmica de desconfiances. Així, el número tres de l'executiva, el president de la federació de Barcelona i nou vicesecretari general, Oriol Amorós, va ser l'integrant de la nova executiva menys votat. Va rebre l'aval de 1.004 congressistes, però es va quedar a 480 vots de distància de la dirigent més votada, Maria Mercè Roca. A Amorós, precisament, se i atribueix un SMS de consigna al sector portabellista a què es va agafar l'entorn de Joan Puigcercós al congrés del 2008 per fer saltar pels aires les negociacions per pactar l'executiva.


El segon i tercer menys votats ahir van ser els també portabellistes Guillem Clapés i Ester Capella. De fet, amb la votació va quedar al descobert el malestar de diferents sensibilitats internes que han criticat que en aquest procés de relleu s'ha donat massa pes a la federació de Barcelona que, per altra banda, és la federació més nombrosa del partit.


El congrés d'ERC va rebutjar la vuitantena d'esmenes que van arribar vives al congrés, que feien evident, entre altres coses, els recels de la gent del País Valencià, les Illes i el nord, amb la nova estructura organitzativa. Aquests territoris temen quedar arraconades en el nou cicle, malgrat la insistència dels actuals dirigents en negar-ho.


Però amb les esmenes també quedava al descobert el malestar de l'entorn de Joan Ridao amb la nova direcció, de la que han estat exclosos. Així, el congrés va rebutjar una esmena de l'exdiputada fidel a Ridao Maria Àngels Cabasés que buscava vetar Ester Capella com a dirigent. L'esmena pretenia fer incompatible que un càrrec orgànic del partit pugui ocupar simultàniament càrrecs de responsabilitat, ni que sigui tècnica, amb governs d'institucions on ERC sigui a l'oposició. Capella, exregidora de Barcelona, és gerent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat nomenada per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), i si hagués prosperat l'esmena hauria hagut de triar entre el càrrec al partit o a la feina a l'Ajuntament, perquè ERC és a l'oposició a Barcelona.


Tardà, el més votat


En canvi, a l'altra cara de la moneda hi ha Joan Tardà, que ahir va rebre una nova mostra d'afecte de les bases republicanes. El número dos d'Alfred Bosch a la llista d'ERC pel 20-N i un dels homes més lleials a Joan Ridao les últimes setmanes, va ser ahir el conseller nacional més votat pel congrés d'ERC. La secretària General, Marta Rovira, va fer una crida ahir a "dissoldre vells sectors". Alguna cosa s'ha mogut, però encara s'arrossega, en paraules de Joan Ridao, "la potent ombra de divisió" que plana sobre ERC.

Més continguts de