CUP i CSQP reclamen regularitzar certes ocupacions dins la llei d'emergència habitacional

BarcelonaLa ponència parlamentària que s'encarrega de tramitar la llei d'emergència habitacional ha pactat aquest dimecres escurçar al màxim els terminis perquè el projecte pugui quedar aprovat al ple del Parlament el 20 de desembre. Cap grup s'ha posicionat frontalment en contra del document i s'espera que rebi el suport d'una àmplia majoria de l'hemicicle. Dilluns que ve hi haurà la darrera reunió per tancar el text definitiu i pactar les esmenes. Aquest divendres, CUP i CSQP han presentat conjuntament les seves. Tots dos reclamen, entre d'altres, que es regularitzin certes ocupacions d'habitatges. Una mesura que no agrada al Govern i que, probablement, acabarà matisada al document de la ponència.

El líder dels 'comuns' al Parlament, Lluís Rabell, i el diputat 'cupaire', Joan Garriga han explicat que l'ocupació de pisos és una realitat que genera molts problemes tant a les famílies com als ajuntaments. En les esmenes, CUP i CSQP defineixen les ocupacions sense títol habilitant com les que fan "persones o unitats familiars que es troben en una situació d'exclusió residencial i ocupen de manera pacífica i continuada un habitatge que constitueix el seu habitatge habitual". En aquest sentit, Garriga ha explicat que, "el menys dramàtic socialment" és que la família continuï vivint de forma indefinida en aquell pis, tot i haver-lo ocupat, sempre que el seu cas sigui acceptat pels serveis socials.

"Hem d'aprofitar aquesta llei per fer front a una realitat brutal d'ocupació d'habitatges", ha insistit Garriga. Rabell ha recordat que, per exemple, en el darrer conveni de cessió d'habitatge entre la Generalitat i el BBVA, "el 50% dels habitatges estaven ocupats".

Ara bé, a petició dels ajuntaments, també han registrat una altra esmena que deixa clar que "en cap cas l'ocupació d'habitatges sense títol habilitant donarà preferència per a l'accés a habitatges propietat o gestionats per administracions o entitats públiques". I encara una altra que preveu que, en cas que s'hagi adjudicat a una família un habitatge ocupat, "l'administració pública podrà utilitzar els mecanismes d'execució forçosa per a la recuperació de la disponibilitat de l'habitatge". CSQP i la CUP reconeixen, doncs, que no es podrà garantir que aquestes famílies es quedin en el pis que han ocupat, però pretenen que tinguin, almenys, el dret a ser reallotjades. Una qüestió que ja preveu la llei.

'Comuns' i 'cupaires' també han presentat esmenes conjuntes per regular el concepte de 'lloguer abusiu', que plantegen que sigui a partir del 30% dels ingressos familiars, i que els pressupostos incloguin una partida oberta per a habitatge. Ni una ni l'altra té opcions de prosperar. Fonts de Junts Pel Sí expliquen que es farà referència al lloguer abusiu en el text de la llei, però no s'abordarà aquesta qüestió. A canvi, el grup de la majoria proposa elaborar una llei específica en el termini de 6-9 mesos. Pel que fa a la partida oberta, el Govern no acceptarà que sigui "infinita", sinó que es comprometrà a corresponsabilitzar-se perquè els ajuntaments no hagin de fer tot l'esforç en el reallotjament de les famílies i en l'expropiació forçosa de l'ús dels habitatges.

L'aliança entre CUP i CSQP podria continuar durant la tramitació dels pressupostos. Rabell i Garriga han explicat que els seus grups ja han votat conjuntament moltes vegades en temes socials i econòmics i que no tanquen la porta a fer-ho també durant la negociació pressupostària. Tots dos han explicat, però, que encara no s'ha abordat el tema en profunditat.