La CUP planteja a Junqueras acabar amb el ‘business friendly’ per guanyar el referèndum
Els anticapitalistes volen crear 10 fons per "aturar la descapitalització" i "recuperar la gestió pública" dels serveis. CUP i JxSí comencen a tombar les esmenes a la totalitat contra les seccions pressupostàries
Barcelona"Economia productiva o economia especulativa. BCN World i Circuit de Catalunya o economia productiva?". La pregunta l'ha dirigida la diputada de la CUP Eulàlia Reguant al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, en l'inici del debat en comissió dels pressupostos del Govern. La CUP demana revertir les privatitzacions de serveis i reivindica l'enfortiment del sector públic en detriment de la col·laboració de l'executiu amb l'empresa privada. "Si creiem en un referèndum a guanyar, com ho pensa fer vostè? Amb 'business friendly' i gestió privada dels serveis?", ha insistit.
Tot i les discrepàncies en aquest punt amb l'executiu, els vots de la CUP s'han sumat als de Junts pel Sí per rebutjar les esmenes a la totalitat presentades per l'oposició contra el pressupost de la conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda (195 milions d'euros). Els cupaires mantenen l'acord de tramitació dels comptes, però això no garanteix l'aprovació definitiva del projecte, que se sotmetrà a la consideració del consell polític de la CUP el 28 de gener.
Les negociacions giren ara entorn de cinc qüestions principals: fiscalitat, renda garantida de ciutadania, educació pública, salari mínim per als treballadors de les empreses adjudicatàries, i la creació de diversos fons públics per temes com l'habitatge, però també la reversió de privatitzacions. Aquesta última ha estat la qüestió que ha centrat la intervenció de Reguant aquest dilluns. Segons ella, la desprivatització començaria a mesura que s'acabessin els concerts (educació) i que s'exhaurissin els contractes de gestió privada, però fins i tot ha subratllat la possibilitat que, "algun dia es decideixi col·lectivament recuperar la gestió de tots els serveis".
Precisament la col·laboració publicoprivada és un dels punts de conflicte entre la CUP i el Govern en les negociacions pressupostàries. En una entrevista dissabte passat a l'ARA, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, recalcava que una de les "línies vermelles" del seu partit és preservar aquesta col·laboració.
"Allò que estem construint és absolutament diferent al règim del 78 i dels més de 30 anys d'autonomisme i de 'business friendly'. La necessària connivència que s'ha establert entre allò públic i privat no té a veure amb la tradició catalana com ens han volgut fer creure, sinó amb la construcció del règim del 78", ha assenyalat Reguant.
Junqueras, que en moltes ocasions s'ha mostrat partidari de la col·laboració publicoprivada, ha explicat en el torn de rèplica que el Govern comparteix "la inquietud sobre el model de gestió pública", tot i que "no comparteix sempre les respostes" que dona la CUP. En tot cas, el vicepresident de la Generalitat ha subratllat que aquesta, com d'altres, és una qüestió "que només es pot resoldre si Catalunya esdevé un estat".
El conseller d'Economia ha recalcat que, en el moment actual, és important "donar un senyal inequívoc que volem fer les coses diferents" i, per això, els pressupostos del Govern destinen 1.170 milions d'euros més a despesa social respecte del 2015. Segons Reguant, el fet que hi hagi més recursos destinats a Sanitat i Educació no significa necessàriament que hi hagi més recursos per a polítiques socials. "Si les retallades no es reverteixen, es consoliden. L'olor no és neutra i els nombres tampoc", ironitzava tot seguint l'exemple que diumenge va fer servir el seu company Benet Salellas.
Reguant i Junqueras eviten el debat fiscal
Formalment, aquest dilluns es debatien els pressupostos concrets de la conselleria de la Vicepresidència, Economia i Hisenda i aquest ha estat el tema que ha monopolitzat el debat entre Reguant i Junqueras. Només han abandonat aquest paper per parlar dels números generals del projecte de pressupostos del 2017, però en cap cas per tractar el principal tema que bloqueja, ara per ara, l'acord pressupostari: la fiscalitat. Cap dels dos en va fer referència, fet que ha estat criticat per la resta de grups de l'oposició.
Des del PSC i CSQP s'ha insistit en la "necessitat" d'afrontar una reforma fiscal en profunditat "per fer contribuir més el 4% de la població". El PP, en canvi, ha reclamat una baixada d'impostos per a les rendes inferiors a 30.000 euros i C's ha criticat la proliferació de nous impostos que ha caracteritzat l'acció de la Generalitat els darrers anys. Aquest dimarts acaba el termini perquè els grups presentin les esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres, que inclourà totes aquestes propostes de reforma fiscal.
Aquest dimarts les negociacions pressupostàries entre el Govern i la CUP enfilaran la fase decisiva, amb les cinc prioritats dels anticapitalistes sobre la taula i amb la fiscalitat com a pedra angular del possible pacte per aprovar els pressupostos del 2017.