Publicitat
Publicitat

DEBAT INTERN A ERC

L'exsenador Carles Bonet es postula per presidir ERC

El candidat rebutja remoure els fonaments ideològics de la formació i es proposa recuperar la seva "seriositat". "No pot ser que a cada elecció desafortunada, a ERC es remoguin els ciments del partit", lamenta

L'exsenador Carles Bonet s'ha postulat aquest dimecres per presidir ERC. Bonet és el primer republicà que anuncia explícitament la seva intenció de ser candidat al congrés que celebrarà la formació l'1 d'octubre, tot i que hi ha altres noms damunt de la taula com el de l'eurodiputat Oriol Junqueras i el de la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó. En un article enviat a diversos mitjans, entre ells l'ARA, Bonet, alineat dins del partit amb Josep-Lluís Carod-Rovira, ha defensat que ERC sigui "un partit de govern i de majories, que s'ha de sentir còmode al govern de les institucions", i ha defensat les aliances amb Jordi Pujol l'any 1980 i els tripartits del 2003 i del 2006.

Les persones que vulguin ser candidates a la presidència d'ERC hauran de reunir entre el 18 de juny i el 18 de juliol el 5% dels avals de la militància o bé el suport de dues seccions locals. De moment, Bonet és el primer que públicament anuncia la seva intenció de presentar-se. "M'agradaria compartir amb tots els militants d'ERC la possibilitat de presentar-me com a president del partit perquè, tots junts, puguem restablir, des de la humilitat i la honestedat que requereix aquesta tasca, la confiança perduda dels catalans", subratlla.

Bonet aprofita l'article per defensar algunes decisions polèmiques d'ERC. Al seu parer, "ni a l'any 1980 el partit ho va fer desastrosament al decidir que Jordi Pujol fos investit president de la Generalitat ni ara tampoc, amb les investidures dels presidents Maragall i Montilla". I és que l'exsenador ha remarcat que "no pot ser que a cada elecció desafortunada, a ERC es remoguin els ciments del partit, se'n produeixi una crisi d'identitat i es busqui un salvador".

Segons ell, l'any 1980 es va fer el que tocava, i també amb els dos tripartits, perquè llavors ERC va fer possible la recuperació del catalanisme, encara que això "beneficiés el catalanisme conservador" de CiU, i ara ha afavorit l'alternança política després de 23 anys de governs de Jordi Pujol. El problema, doncs, no és prendre aquestes dues transcendentals decisions, sinó que s'ha sabut gestionar-les. "I ara, a més, no ens hem sabut comportar com a partir de govern ni complir les responsabilitats inherents als compromisos institucionals adquirits, desconnectant-los, per altra banda, dels problemes reals i actuals dels ciutadans", continua.

De fet, Bonet defensa que ERC sigui un partit "de govern i de majories, que s'ha de sentir còmode al govern de les institucions". "Un partit realista, no quimèric. Seriós, estable, reflexiu, responsable", afegeix.

L'exsenador també reivindica una ERC que no es rendeixi ideològicament a cap altre partit, i remarca que el seu programa "no pot consistir en una caòtica exhibició d'un immadur complex d'inferioritat tractant de ser més independentistes que aquests, més ecologistes que aquests altres o més antiinstitucionals que aquells d'allà". Bonet creu que ERC té prou fons històric i ideològic per imposar-se un programa de "recuperació social i electoral" sense renunciar a la seva identitat.

És quan ha actuat connectant amb la seva identitat històrica i adaptant-se també a l'actualitat que ERC, apunta, ha aconseguit els seus millores resultats, els anys 1980, 2003 i 2006. En canvi, quan ERC, "enlluernada per uns bons resultats conjunturals, ha sucumbit a la temptació de voler-los utilitzar per transformar el partit en un precipitat i pretensiós moviment que lideri l'alliberament de la nació, és quan es perd tremp, vots i identitat". "És quan fem cops de volant i incoherències", diu.

Per tot això, aposta per perseverar ara en allò que un dia va unir tots els republicans. "Els principis d'ERC, uns principis adaptats i adequats als temps actuals per recuperar l'espai que ens pertoca i ens legitima: un partit de centreesquerra, republicà, catalanista, amb vocació de majories i de govern", conclou.

Més continguts de