Plataforma per la Llengua: "El català ja no lluita per la seva supervivència, sí per la consolidació"

BarcelonaLa Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres el seu primer informe anual sobre l’estat del català i la situació de regularització de la nostra llengua ens els diversos àmbits culturals, econòmics i socials. L’objectiu de l’estudi, segons Daniel Mundet, el portaveu de la Plataforma per la Llengua, és realitzar “una radiografia del català” per tal de comunicar dades actualitzades d’utilitat pública i professional, que permeten constatar que “ja no és pot parlar d’una llengua minoritària en estat de supervivència, sinó d’una llengua que necessita consolidar les seves dimensions”, ha afegit.

La recerca s’ha centrar en vuit àmbits d’estudi, per mostrar una referència global de la presència de la llengua, situant el català com una de les 100 llengües més parlades, d’entre les 7000 llengües que existeixen en el món, i es posiciona com la número 14 dins la Unió Europea. Josep-Anton Fernández, secretari de la Plataforma per la Llengua, ha remarcat “la importància de comunicar aquestes dades per prendre consciència de les magnituts reals”.

Rellevància sociolingüística

Gairebé 10 milions de persones parlen el català, i aquest és un creixement continu, ja que des de l’any 2004 ha experimentat un increment del 6%. "L’important es veure que és una llengua viva, que encara no ha parat de crèixer", ha afirmat Mundet. D’altra banda, el 91% de la població d’aquest àmbit lingüístic entén el català, per tant quasi la totalitat dels habitants del territori català ja són immersos en la llengua.

Cultura i mitjans de comunicació

Aquest és un dels àmbits que presenten major complexitat degut a limitacions legals imposades en els mitjans de difusió. Els mitjans de premsa escrita presenten una “positiva i inesperada revifada”, que es demostra en el gran increment de lectors en la premsa catalana, un 30% en l’últim any. Aquest augement es deu en gran part a la ferma aposta pel periodisme digital, situant la verisió web del diari ARA com el portal més visitat, quantificat amb 1.025.370 usuaris únics. Oposadament, el gran dèficit de l’àmbit cultural es troba en el cinema on només un 3% del material audiovisual es presenta en català, davant una demanda insatisfeta del 30% dels espectadors que prefereixen el cinema en llengua catalana.

Empresa i consum

En termes de pes econòmic, la llengua es troba en una posició molt més rellevant ja que quantifica que té una importància molt superior al que li correspondria pel seu nombre de parlants. Tot i així, el gran desavaventatge és l’etiquetatge dels productes de consum que obliga a la gran majoria de les marques, a excepció de la marca blanca, a ser etiquetades en castellà. Només 1 dels 30 productes més venuts a Espanya, la cervesa San Miguel, aplica la normativa catalana.

Acollida lingüística i ensenyament

Un 30% dels estrangers que viuen a Catalunya, s’inscriuen a cursos de català i la meitat de la població forània ja el parla. Respecte l’àmbit educatiu gairebé tots els centres de Catalunya, el 89%, cursen l’ensenyament íntegrament en català. El repte es troba a la resta de territoria de parla catalana, com és el País Valencià on tan sols un 29% de l’alumnat rep les classes en català.

Justícia i oficialitat

L’aplicació judicial és l’aspecte més enderrerit en l’estat de la nostra llengua, ja que només el 14% de sentències es redacten en català i tan sols un 1,5% de le sentències dels TSJC són en català, tot i l’última instància jurisdiccional aprovada de l’Estatut d’Autonomia. En segon lloc, des de la perspectiva europea, el català encara no és oficial a la Unió Europea, a l’espera de la demanda per part de l’estat espanyol.

Internet

Internet ha estat un dels major propulsors de la llengua, situant el català com la vuitena llengua més activa a la xarxa. De les 10 webs més visitades del món, 6 d’elles disposen de versió en català, fet que explicita la seva rellevància.