Publicitat
Publicitat

LLENGÜES AL SENAT

CiU, ERC i PNB defensen com a "normal" la utilització de les llengües cooficials al Senat

Creuen que la despesa, 350.000 euros anuals, és perfectament assumible per la cambra. CiU, PNB, ERC-IU-ICV, BNG i NaBai presenten una petició perquè també es puguin utilitzar els idiomes propis de cada parlamentari al Congrés

Els grups parlamentaris de CiU, ERC i PNB s'han felicitat per la mesura que va permetre, dimarts, celebrar el primer debat amb les llengües cooficials, entre elles el català i el basc. A més, han defensat que la despesa no és excessiva i l'han xifrada en 350.000 euros anuals. Pere Macias explicava aquest matí als periodistes parlamentaris que ha valorat la mesura com un salt favorable per a la convivència i cohesió a Espanya. Ha argumentat també que li semblava “lògic” que la cambra representativa inclogués les diferents llengües que es parlen a l'Estat. Macias ha oposat el cost de la mesura, 12.000 euros per sessió, al valor de respectar la llengua “de 10 milions d'espanyols”. Erkoreta ha esgrimit arguments similars i ha recordat que la despesa no suposa ni l'1% del pressupost de funcionament del Senat.

Des d'ERC, el portaveu dels republicans al Congrés, Joan Ridao,  ha assegurat que no entén el rebombori que ha causat l'aplicació del nou reglament del Senat, que hauria de ser considerat "normal" en un Estat plurilingüe. I ha posat l'exemple de l'Índia, on al Parlament s'hi parlen una vintena d'idiomes, i el de Suïssa, on la cambra baixa utilitza quatre llengües.

"Em nego a plantejar-ho" en termes de racionalitat política o d'eficiència econòmica, és una excusa de la dreta, que té un problema mental i estructural perquè té una concepció supremacista del castellà" i pretén reduir el català, el gallec i el basc a idiomes "d'estar per casa", ha afegit Ridao en declaracions recollides per l'agència Efe.

El portaveu republicà ha fet aquestes consideracions en una roda de premsa posterior a l'entrega de la petició perquè al Congrés també es puguin utilitzar el català, el gallec i el basc. CiU, el PNB, ERC-IU-ICV, més el BNG i Nafarroa Bai han registrat aquest dimecres una iniciativa per demanar aquesta reforma de la norma parlamentària. Ridao ha proposat recuperar la "fórmula Marín", que durant el mandat de Manuel Marín com a president del Congrés, permetia una intervenció breu en els idiomes propis de cada diputat al principi de la sessió si després el mateix parlamentari ho traduïa al castellà.

Més continguts de