CiU segueix líder en candidatures però ERC és qui més n’augmenta

BarcelonaJa hi ha les cartes sobre la taula. Els partits van acabar de registrar dilluns a mitjanit les candidatures per a les eleccions municipals del 24 de maig i, a l’espera que les validin les juntes electorals, els veïns de cada municipi ja saben entre quines paperetes podran escollir els seus representants als ajuntaments. Històricament, però, la confecció de llistes ha sigut també un termòmetre per calibrar l’estat de forma de cada partit i si ha guanyat o ha perdut múscul territorial respecte als anteriors comicis. I aquest cop no ha sigut diferent, ja que l’evolució del nombre de candidatures registrades en relació al 2011 és un reflex força fidel de les expectatives electorals de cada formació. Exhibeix una CiU robusta i pot donar peu al sorpasso d’ERC al PSC per l’esquerra.

CiU es manté al capdavant sense ‘marques blanques’

La formació que ha tingut més implantació al territori des de la Transició ha sigut clarament CiU i, a més, sense fer ús de marques blanques com fan les formacions d’esquerres. El 2011 assolia el rècord en tancar llistes a 911 dels 947 municipis, i confirmava el seu estat de gràcia i feia de la gesta l’epíleg d’una inapel·lable victòria a les municipals. Les enquestes, però, dibuixen ara uns objectius més modestos a la federació, que malgrat tot segueix destacada al capdavant en candidatures amb les seves sigles. En aquesta ocasió, amb 858 per a ajuntaments -i 47 més per a entitats municipals descentralitzades-. Per demarcacions, n’ha perdut 17 a Barcelona i Lleida, 10 a Tarragona i 9 a Girona, en algun cas per desavinences entre CDC i Unió. És el cas d’Argentona (Maresme), on l’alcalde de CiU no seguirà perquè no acceptava el número 3 que li proposaven els democristians, un conflicte que ha provocat que la federació no hagi presentat llista.

ERC consolida el lideratge de l’esquerra al territori

Després de ser primera força a les europees del 2014 i estant en condicions de disputar la victòria el 27-S -segons les enquestes-, ERC es prepara per a un resultat històric també en les municipals, que considera primera volta de les catalanes. Les 715 llistes suposen un nou sostre per als republicans des de la Transició i superen clarament el llistó fixat de 700 candidatures. Així, n’han registrat 132 més que el 2011, però també han superat la xifra del 2007 -690-, assolida en un altre moment dolç i amb la maquinària institucional a favor. A més, els republicans seran per primer cop a tots els municipis del Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat, un territori prioritari per a Oriol Junqueras. I en aliança en moltes ocasions amb exsocialistes: ha pactat 63 coalicions amb MES i 30 amb Avancem. El 98% dels catalans podran votar ERC, encara que en molts petits municipis serà amb llistes associades sota el paraigua Acord Municipal. Al País Valencià en tenen 41 i a les Balears 23, cosa que situa el total per a Esquerra en 779.

La caiguda del PSC és homogènia arreu

La crisi del PSC, amb la diàspora d’electes i militants arreu, ha passat factura a l’hora de tancar candidatures, ja que tan sols n’ha registrat al 56% de municipis. El 2011 ja va reduir el nombre de 774 a 733, i aquest cop el descens ha sigut molt més acusat, fins a 528 -cal veure encara quantes amb la nova marca blanca, Candidatura de Progrés-. Una caiguda, a més, homogènia al territori, ja que ha disminuït les llistes un 30% a totes les demarcacions excepte a Girona, on ha patit menys. El PSC, però, destaca que serà als principals municipis i que el 94% dels catalans podran votar-lo.

El PP aguanta, almenys en nombre de llistes tancades

Els sondejos tampoc pronostiquen alegries per al PP. Tot i això, els populars han pogut mantenir força el nombre de llistes i cauen tan sols de 539 a 525. Fins i tot es mantenen a la demarcació de Barcelona i creixen en tres candidatures a les de Girona i Lleida -a Tarragona, per contra, en perden 20-. En el cas del PP, però, el nombre de llistes no són un indicador fiable i caldrà esperar a la nit electoral per calibrar l’estat de gràcia a Catalunya, ja que és un partit avesat a presentar candidatures fantasma amb persones sense cap vincle al municipi. El 2011, per exemple, ja es va presentar a 45 municipis on no va treure ni un vot.

ICV perd 20 candidatures però reforça les coalicions

La situació d’ICV és agredolça. D’una banda, les enquestes nacionals no els somriuen i això s’ha reflectit en una vintena de llistes menys respecte al 2011 -ha passat de 241 a 221-. De l’altra, però, ha aconseguit pactar aliances amb Podem, que els reforcen les expectatives en una vintena de municipis. A Barcelona, Terrassa i Sabadell, a més, han sumat també altres agents. Igualment, ICV farà una vintena de coalicions amb MES i també llistes amb Avancem i fins i tot amb ERC o PSC. EUiA es presenta a uns 70 municipis amb ICV, però en una trentena més ho fa sola o en altres coalicions.

La CUP aspira a entrar a la primera divisió el 24-M

Proporcionalment, la CUP és la formació que més creix, més que duplicant les 72 llistes del 2011 fins a les 159 d’ara. A Girona i Tarragona fins i tot triplica, serà al 81% de ciutats de més de 20.000 habitants i només estarà absent en quatre municipis de la primera corona de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, la CUP ha aconseguit arribar a territoris que fins ara semblaven vetats, com les Terres de l’Ebre i els Pirineus, i tancar acords de coalició amb altres partits alternatius, com les Candidatures Alternatives del Vallès. Igualment, es presenta a quatre municipis del País Valencià.

C’s creix per sota de les expectatives estatals

Tot i les aspiracions d’Albert Rivera a les eleccions estatals, C’s no ha sigut mai un partit municipalista. Per això, nomes ha sigut capaç d’augmentar el nombre de candidatures a Catalunya de 56 a 90, dos terços de les quals a la demarcació de Barcelona -a Lleida, per contra, és quasi inexistent-. Un augment molt inferior al pes al Parlament que li atorguen les enquestes a partir del 27-S, on podria ser tercera força.