LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1-O
Política 21/10/2017

Clam per la llibertat de Cuixart i Sànchez

Les defenses presenten un recurs contra la presó preventiva al·legant que no hi ha delicte de sedició

Núria Orriols
4 min
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ahir abans de declarar a l’Audiència Nacional, a Madrid.

BarcelonaBarcelona tornarà a viure avui a les cinc de la tarda una manifestació multitudinària. La Taula per la Democràcia, una plataforma unitària de sindicats, patronals de la petita i mitjana empresa, universitats i entitats socials i sobiranistes, ha convocat una mobilització al carrer Aragó amb passeig de Gràcia per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els presidents de l’ANC i d’Òmnium estan empresonats des del 16 d’octubre per un delicte de sedició, per haver promogut la manifestació del dia 20 de setembre davant la porta d’Economia i haver cridat a la mobilització permanent fins al referèndum de l’1 d’octubre. Els promotors de la protesta volen posar de manifest que els sembla una injustícia l’empresonament dels líders sobiranistes i que són presos polítics.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La manifestació es preveu multitudinària per l’ampli paraigua d’entitats que la convoquen i, de fet, Ferrocarrils de la Generalitat ha previst un reforç del servei. Quan la marxa arribi a l’altura de la Gran Via amb el passeig de Gràcia es llegirà un manifest -a càrrec de les actrius Lloll Bertran i Rosa Andreu- consensuat entre tots els actors de la Taula per la Democràcia. També hi intervindran els portaveus de l’ANC, Agustí Alcoberro, i d’Òmnium, Marcel Mauri, i la cantautora Maria del Mar Bonet interpretarà la peça Què volen aquesta gent, un dels himnes cantats als carrers l’endemà de l’empresonament. La resposta unitària de la Taula a l’empresonament de Sànchez i Cuixart ha costat de consensuar perquè les entitats apostaven per graus de mobilització diferents: els sindicats majoritaris no van abonar una nova aturada general ni accions directes com la de treure diners del banc. La manifestació, això sí, entronca amb el text fundacional de la plataforma, que es compromet a “respondre de manera coordinada i contínua arran de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals”. També s’hi pot afegir una nova reivindicació d’última hora, ja que al matí el consell de ministres haurà aprovat les mesures per aplicar l’article 155 de la Constitució. Malgrat que els actors de la Taula per la Democràcia no comparteixen tots el projecte independentista ni tampoc el referèndum de l’1 d’octubre, sí que hi ha un denominador comú en la defensa de l’autogovern i el dret a decidir. La decisió del govern espanyol, el PSOE i Ciutadans pot compactar més aquest bloc unit ara en contra de la repressió i per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart.

Demà també s’acaba el termini perquè els advocats dels dirigents de les entitats presentin el recurs a l’Audiència Nacional en contra de les mesures cautelars de presó que va dictar la jutge Carmen Lamela. Tots dos consideren que no hi ha delicte de sedició en els fets del 20 de setembre i, a més, creuen que investigar aquest delicte no és competència de l’Audiència Nacional. Alhora, consideren que els arguments que fa servir la jutge per dictar presó preventiva no es compleixen: esgrimeixen que no hi ha risc de fuga -van anar a declarar i tots dos tenen família-, tampoc de reiteració de delicte, ni destrucció de proves -els fets estan documentats-. L’esperança que prosperi el recurs és baixa tenint en compte com ha anat el procediment fins ara -afirmen fonts de les defenses-, però argumenten que, amb la llei a la mà, la presó s’hauria de revocar. També consideren que les proves que aporten demostren la parcialitat de la interlocutòria de la jutge. Esperen que la sala de l’Audiència Nacional els doni la raó, però la resposta no la obtindran fins, com a mínim, d’aquí quinze dies.

Els arguments del recurs del president de l’ANC

Sense sedició i no a l’Audiència

Afirma que l’Audiència no és competent en la sedició, un delicte que insisteixen que no es va produir el 20-S.

Proves documentals

La defensa de Sànchez aportarà fotografies i vídeos en què es veu com hi havia un cordó de l’ANC davant la seu d’Economia, que sobre el cotxe de la Guàrdia Civil hi havia càmeres i que Sànchez i Cuixart van desconvocar la concentració a les 12 de la nit. Una circumstància que, segons la defensa, el mateix tinent de la Guàrdia Civil que va declarar a la jutge va admetre -assegurant que després s’hi van quedar unes 2.000 persones-. Això demostra, afirmen des de la defensa, que les entitats no tenien el control sobre la concentració que els atribueix la jutge. Una jutge que, en la seva interlocutòria, a més, diu que Sànchez i Cuixart no van desconvocar-la.

Actitud del fiscal

Critica l’actitud del fiscal, que, segons fonts de la defensa, va retreure a Sànchez que no respongués les seves preguntes malgrat que hi tenia dret.

Contra els arguments de presó

Argumenta que no hi ha risc de fuga, de destrucció de proves o de possibilitat de reiterar el delicte, els arguments de la jutge per decretar presó preventiva.

Motius que al·lega en el recurs el líder d’Òmnium

Més proves

La defensa de Cuixart aportarà vídeos que proven que la tesi de l’informe de la Guàrdia Civil intenta “desvirtuar els fets” del 20 de setembre. Insistirà que Cuixart va desconvocar la manifestació i que no es va intentar barrar el pas a la comitiva judicial. “Han fet una reinterpretació de la realitat”, diuen fonts de la defensa.

No hi ha risc de fuga

Els arguments de la jutge per dictar presó preventiva són que hi ha possibilitat de reiterar el delicte, destrucció de proves i risc de fuga. Fonts de la defensa de Cuixart argumenten que la jutge no es pot agafar a “futuribles” i que no ha fet res que indiqui que se’n vol anar -ha acudit a declarar les dues vegades que l’han citat a Madrid.

Més entitats

Fonts de la defensa també expliquen que la mobilització del 20 de setembre va ser promoguda per altres entitats, com els sindicats CCOO i UGT.

Sense sedició i no a l’Audiència

L’escrit al·lega que la mobilització del 20 de setembre no va ser constitutiva d’un delicte de sedició. Alhora, afegeix que l’Audiència Nacional no té la competència per instruir aquest delicte, perquè és d’ordre públic i no contra la Constitució.

stats