Les claus del debat electoral del 20-D a TV3: oportunitat per als indecisos

BarcelonaPenúltim dia de campanya. Els candidats el 20-D a Catalunya s'enfrontaran aquesta nit en el debat de TV3 que pot ser clau pel gruix d'indecisos que encara no saben què votaran a les eleccions de diumenge -al voltant d'un 30% segons les enquestes. El tram final de la campanya està marcat per la pugna entre Democràcia i Llibertat, ERC, En Comú Podem, C's i en menor mesura el PSC per aconseguir la victòria a Catalunya i per la incertesa, a escala estatal, sobre l'aguant del bipartidisme enfront l'embranzida de les forces emergents. Així ha virat la campanya dels caps de llista per als comicis espanyols:

ERC

De l'acarnissament contra C's a témer En Comú Podem

ERC va iniciar la campanya amb un clar enemic, C's. A la sala de màquines dels republicans es treballava en la hipòtesi que la victòria a les urnes es dirimia entre la formació d'Albert Rivera i ells. La seva estratègia era de doble tall: pretenien, per una banda, erigir-se com l'independentisme "generós" i que no ha fallat mai al procés -en al·lusió a la seva actitud en la negociació-, i per l'altra, acabar amb la percepció de l'existència de dues Catalunyes escollint, precisament, Gabriel Rufián de cap de llista per conquerir el feu metropolità més reticent a l'estat independent.

Malgrat que aquest era el seu plantejament inicial, els republicans han hagut de virar d'estratègia per l'impuls que ha pres en campanya la candidatura d'En Comú Podem. Sobretot, per la reivindicació del dret a decidir i un referèndum a Catalunya per part del líder estatal, Pablo Iglesias. A la darrera setmana, els republicans s'han esmerçat a desacreditar la proposta d'Iglesias per considerar-la impossible tenint en compte que se li augura la quarta posició -amb el PP, el PSOE i C's tancats en banda en aquesta qüestió. A més, també han hagut de combatre la desmobilització en el si de l'independentisme com a conseqüència, entre altres coses, del desencís per les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.

Democràcia i Llibertat

El "tronc central" del país, amb la independència

La coalició liderada per CDC, Democràcia i Llibertat, es va presentar en l'inici de campanya com a "garant" de la continuïtat del procés. Amb la convicció que el plebiscit ja es va fer el 27-S, l'objectiu a les eleccions espanyoles és guanyar per anar a negociar ala independència a Madrid. Això passa per mobilitzar el vot independentista i evitar que guanyi C's a Catalunya, ja que la victòria dels d'Albert Rivera frenaria el procés.

La candidatura s'erigeix com l'hereva de la consulta del 9-N i de la unitat de l'independentisme (representada per Junts pel Sí). El cap de llista, Francesc Homs, es va comprometre a representar el "tronc central del país" en el curs cap a l'estat català.

En Comú Podem

La pugna pel relat a Catalunya: guanyar la via independentista

De la desinflada del 27-S amb Catalunya Sí que es Pot a la remuntada del 20-D. En Comú Podem centra l'atenció a la recta final de la campanya per poder-se convertir en primera força a Catalunya, a més d'enfilar una recuperació a escala estatal -en la darrera setmana tenen millors perspectives a les enquestes. D'aquesta manera, En Comú Podem pugna amb l'independentistme pel relat a Catalunya, erigint-se com l'única veu que defensa clarament un referèndum i té un company de viatge estatal que també se'l fa seu.

El dret a decidir era una proposta desdibuixada a l'inici de campanya. Fins i tot, després de presentar el seu programa electoral, van haver de rectificar per deixar clar que defensaven la consulta. Ara, la bandera del dret a decidir i la implicació de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la campanya espanyola -fins i tot va arribar a eclipsar a Iglesias a Madrid- els situa en primera posició a Catalunya. Així ho indicava l'enquesta del CIS, que ja la va encertar a les municipals del 24-M.

C's

Una arrencada amb grans expectatives

C's va començar la campanya amb grans expectatives: disputar la segona posició al PSOE a escala estatal i quedar primera força a Catalunya. Al final, però, les perspectives s'estan desinflant. Albert Rivera frena el seu ascens a Espanya -el releguen a tercera posició, en una situació complicada pels pactes posteriors- i s'esfuma l'esperança de guanyar a Catalunya cada cop és més lluny, sobretot per la consolidació d'En Comú Podem.

La formació taronja s'ha centrat en disputar a Madrid l'hegemonia del bipartidisme. De fet, Rivera només ha estat a Catalunya a l'inici i al final de la campanya i s'ha passejat per les Espanyes en una campanya basada en la seva figura. Això s'ha traduït en un perfil baix del candidat a Catalunya, Joan Carles Girauta. Es presenten com antídot a l'independentisme i com a fre al procés.

PSC

De la victòria històrica a un eventual resultat de mínims

Carme Chacón va obtenir 25 diputats a les eleccions del Congrés de Diputats de l'any 2008. Ara, les enquestes li auguren menys de deu diputats. Els socialistes han treballat en una màxima aquesta campanya: aguantar el cop i mantenir el partit en la línia de flotació. En la línia del que Miquel Iceta va intentar (i va aconseguir) el 27-S amb un resultat de 16 diputats.

La seva campanya s'ha basat en carregar contra Mariano Rajoy i Artur Mas, presentant-los com a responsables d'un "embolic" a Catalunya -en referència al procés sobiranista- i de les retallades de l'Estat del Benestar a Espanya. La seva proposta estrella és la reforma de la Constitució en sentit federal, que han presentat com la solució a la situació política espanyola tan des del punt de vista territorial com també de regeneració democràtica. Un dels punts més sonats ha estat portar el Senat a La Sagrera, a Barcelona.

PP

Guanyadors a Espanya, última força a Catalunya?

El PP es situa en les últimes posicions a Catalunya, tot i que es mantenen com a guanyadors a Espanya. La campanya catalana s'ha basat en la crítica al procés sobiranista, presentant-se com els garants de la unitat. Els protagonistes han estat el ministre Jorge Fernández Díaz com a cap de llista i la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, que va de número 3. Jorge Moragas (número dos) no ha posat els peus en cap míting (només per acompanyar Rajoy aquest dijous Barcelona, a l'esmorzar Tribuna Barcelona).

Malgrat els pèssims resultats que li auguren les enquestes a Catalunya -el CIS li donava quatre escons- els populars es consolen amb el resultat que tingui el PSOE (en una forquilla entre 8 i 10 escons). Es disputen La Moncloa amb Pedro Sánchez i donen per descomptat que els socialistes no els faran perillar la presidència amb un bon resultat a La Moncloa -José Luís Rodríguez Zapatero va ser president, en part, gràcies als 25 diputats de Carme Chacón.

Unió

La batalla per obtenir representació

Després dels 0 escons el 27-S, Unió es juga el seu darrer cartutx en aquestes eleccions. Fiant-se al seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, el seu objectiu en campanya ha estat esgarrapar vots a CDC. Com? S'han dedicat a atiar la por envers un pacte entre Junts pel Sí i la CUP que conduiria a una eventual inestabilitat política.

Unió ha fet especial èmfasi en els concerts escolars. Consideren que el pacte amb la CUP posa "en perill" el model educatiu de Catalunya i han alertat, fins i tot, d'una eventual eliminació dels concerts educatius que "triplicaria" les quotes a les escoles. Ara per ara, les enquestes no els donen representació.