Colau veu les municipals com el primer pas del canvi a l’Estat
MadridAquestes són unes eleccions municipals atípiques, amb diferents capes de lectura. A Catalunya permetran, per exemple, comprovar el nervi del sobiranisme; a l’Estat, ajuntaments i comunitats autònomes serviran per mesurar la resistència del règim del 1978 a l’embranzida de la nova esquerra alternativa. La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, ja va assumir ahir que, a banda de qui governarà el dia a dia dels barcelonins, els resultats tindran un regust de primera volta, en aquest cas, de cara a les espanyoles de finals d’any. Apel·lant -sense citar-ho explícitament- al record de les eleccions de l’abril del 1931, que van propiciar l’adventiment de la Segona República, va apostar perquè les d’ara siguin “punta de llança d’un canvi profund de revolució democràtica”, més enllà de les ciutats.
Colau va fer pinya a Madrid amb les altres candidatures germanes a la seva d’arreu del territori estatal. Són 37 llistes, que, en una compareixença al Círculo de Bellas Artes, van estar representades per les caps de llista de la capital catalana, de Madrid -Manuela Carmena-, i de Màlaga, i els candidats de Terrassa, la Corunya i Saragossa. Aquesta xarxa municipalista heterogènia i, alhora, amb molts punts de contacte, és un dels principals elements que fan atípics els comicis del 24-M. A Madrid, per exemple, el procés de confluència a Ahora Madrid entre diverses marques de l’esquerra ha provocat la implosió d’Esquerra Unida, que, segons les enquestes, corre el risc de quedar-se fora de l’Ajuntament.
Si aquest mosaic de candidatures ha acabat coincidint en programes autònoms però semblants és perquè, segons la candidata de Barcelona en Comú, tenen unes arrels compartides que s’enfonsen en la PAH, les marees ciutadanes i el 15-M. Uns orígens que l’exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero reclama al seu partit que recuperi. Ahir Colau va esquivar mullar-se sobre el gir cap a la moderació que ha fet la formació de Pablo Iglesias -integrada a la seva llista- però va subratllar que, més enllà dels plantejaments que es facin en cada moment, tenen uns “objectius” compartits de fons, en qüestions com la renda bàsica universal i l’auditoria al deute per saber quina part és “il·legítima”.
Fent seves les explicacions de Podem a Catalunya, va justificar que el programa autonòmic passi per alt el dret a decidir i s’ajorni la qüestió per al 27-S i les generals, obviant que el debat territorial és viu en comunitats que ara també van a les urnes, com Navarra. No obstant, va deixar clar que la seva coalició a Barcelona -en què participa ICV-EUiA- té en l’ADN aquest “principi democràtic irrenunciable”.
Línies vermelles per pactar
Si a Madrid l’adversari clar de Carmena és el PP d’Esperanza Aguirre (la dreta hi governa des de fa més de 20 anys), a Barcelona el blanc de les crítiques és el govern de CiU dels últims quatre anys. “No pactarem amb els que volen privatitzar serveis bàsics i posin en perill serveis fonamentals amb la precarització”, va dir Colau, carregant contra Xavier Trias però també avisant el PSC i ERC per a eventuals enteses.
És obvi que Guanyem Barcelona, que després va haver de canviar de nom, i el lideratge polític i mediàtic de Colau han inspirat la resta de llistes estatals, amb aspirants menys coneguts. A la compareixença a Madrid, ella va marcar les prioritats en cas d’arribar al govern: canvi de model productiu i lluita contra la precarietat; fer front a “l’emergència social” des d’una perspectiva de “drets” i no pas de “caritat”, i arrencar la corrupció de les institucions. Una alternativa “al model dels Gürtel, Pujol, l’arrogància i la prepotència”, va reblar. Al costat de Carmena, que vol fer de Madrid “la capital de l’abraçada”, Colau va protagonitzar a la tarda un míting a l’aire lliure en què va proclamar l’oportunitat de “crear una xarxa de ciutats rebels del sud d’Europa”.
