Diego Torres desvia les culpes sobre el cunyat, l'Estat i la casa reial

L’exsoci d’Urdangarin declara que Corinna, l’amiga del rei Joan Carles, els va recomanar crear una societat a Londres per amagar ingressos

Diego Torres, durant la declaració al judici del cas Nóos / ISAAC BUJ

El suposat cervell de la trama Nóos , Diego Torres, ha desviat en el seu cunyat -l'exsecretari de l'Instituto Nóos Miguel Tejeiro - la responsabilitat de la gestió dels comptes que tenia a l'estranger. Torres ha defensat que, en tot moment, va tenir la sensació que "el que es feia era correcte" i ha argumentat que Tejeiro es reunia periòdicament amb l'assessor jurídic de la casa reial José Manuel Romero i, una vegada a l'any, amb un alt funcionari d'Hisenda. Els comptes de Nóos van rebre sempre el vistiplau de les dues institucions, ha assegurat.

En l'interrogatori es nota clarament la tensió entre Torres i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach. El fiscal pregunta amb vehemència i interroga amb un to especialment dur. La presidenta del tribunal, Samantha Romero, li ha cridat l'atenció més d'una vegada, tot i que també ha fet callar l'advocat de Torres, Manuel González Peeters . A la tarda Romero ha arribat a dir al fiscal i a l'acusat: "per favor, moderin el to, poden fer el mateix interrogatori sense necessitat de tensar tant la situació".

Esquitxant la casa reial i l'Estat

Torres ha continuat insistint en una tesi que defensa des de molt abans que es fixés la data per al judici: que l'advocat del Rei Joan Carles, José Manuel Romero, i Hisenda supervisaven periòdicament les activitats de l'Instituto Nóos i les aprovaven. Així pretén defensar que tot era legal perquè la casa reial espanyola i les altes institucions de l'Estat ho garantien.

"Això que s'ha dit que la infanta era l'escut fiscal [de la trama Nóos] és absolutament fals", ha assegurat Torres, perquè la supervisió periòdica de l'Agència Tributària garantia que tot es feia com tocava. "Cada any, en arribar el mes de juny, el senyor Tejeiro es reunia amb un alt funcionari d'Hisenda perquè li revisés les declaracions d'impostos [...], i les hi aprovava", ha insistit l'exsoci d'Urdangarin.

Torres ha afegit que Corinna zu Wittgenstein, amiga íntima del rei Joan Carles, els va recomanar, la creació d' una societat a Londres que serviria per ocultar a Hisenda ingressos de Nóos per part de la fundació Laureus per a la qual treballava. "L'única finalitat era ocultar que estàvem cobrant aquests diners", ha dit, literalment, Torres, qui ha afegit que el correu anava dirigit, en còpia, al rei Joan Carles i al cap de la casa reial. Finalment, ha assegurat que es va negar a seguir els consells de Corinna . "Ni en broma", assegura que li va dir.

Apuntant al cunyat

L'exsoci d' Iñaki Urdangarin s'ha desentès dels moviments de comptes a l'estranger i ha insistit que "la gestió estava en mans del senyor Miguel Tejeiro ". "Tenia tota la meva confiança", ha dit, perquè sobre "sobre això" té "coneixements limitat. "És ell el que hauria de passar comptes amb tot això perquè és el que ho ha pensat", ha insistit carregant contra el seu cunyat i espolsant-se la responsabilitat sobre els seus propis diners. Horrach ha mostrat diversos correus a Torres en què l'acusat o la seva esposa ordenaven transferències a comptes a Luxemburg o Panamà. Torres ha assegurat que totes les maniobres havien estat ordenades per Tejeiro, qui "tenia poca tendència a escriure correus electrònics. Donava les ordres verbalment o a través de notes". Torres ha carregat a Tejeiro la responsabilitat de la gestió de les societats que tenia a l'estranger i que facturaven a l'Instituto Nóos.

Respecte a l'empresa De Goes, una de les beneficiàries dels ingressos de Nóos , ha dit: "Tot el que tenia a veure amb la creació, el disseny i el funcionament de l'empresa ho duia el senyor Miguel Tejeiro ". També ha assegurat que no sabia res d'un compte en què, com a titular, hi constava algú anomenat " Koblenz ". "Ho desconec, no recordo aquest document", ha afirmat Torres quan el fiscal li ha ensenyat un document del compte amb la seva firma. Tot just després, però, Horrach li ha mostrat uns correus electrònics en els quals la dona de Torres, Ana María Tejeiro , demanava a un contacte que li obrís un compte corrent amb un titular que es digués " Koblenz ". "És un nom fals, no?" ha preguntat Horrach. "No, deu ser una contrasenya d'identificació del compte", ha contestat Torres.

L'exsoci d'Urdangarin diu que firmava ell "per discreció" la majoria de documents

Torres fins i tot ha dit que va ser Miguel Tejeiro qui va " recomanar crear una empresa internacional amb seu a Londres", De Goes LTD, que segons la Fiscalia s'hauria fet servir per buidar l'Instituto Noós dels diners públics que cobrava de les administracions i desviar-los a Torres i Urdangarin. "Aquesta empresa tenia cap treballador?", ha preguntat Horrach. "Doncs no ho recordo", ha contestat Torres, "però no era en absolut necessari", ha afegit, perquè segons ell tan sols podia ser una empresa on facturessin experts de tota mena que tenien altres feines o treballaven com a autònoms. "Sempre funcionàvem així, no hi ha res d'estrany en això", ha insistit.

Segons Diego Torres, tot i que era vicepresident de l'Instituto Nóos, firmava la majoria de documents enlloc del president -Iñaki Urdangarin- "per discreció". Tots dos tenien interès en treballar a l'estranger, ha dit, però és per aquesta raó que va ser ell el que va obrir la societat amb què ho havien de fer, De Goes LTD, a Londres. "Millor que sigui el vicepresident el que firmi aquest document i no surti la firma d'Iñaki per discreció", ha dit que pensaven llavors. "Les secretàries anaven a cobrar un taló al banc i si hi havia la firma d'Iñaki sempre comentaven: 'fixa't, m'han dit això, m'han dit allò altre'", s'ha excusat Torres. Ha afegit que no recorda si va ser Urdangarin que va demanar no firmar els documents sobre la branca de la trama a Londres.

Jocs Europeus

Els Jocs Europeus no es van arribar a fer mai tot i que la Generalitat Valenciana va pagar a Nóos per aquest projecte 382.000 euros. Fins i tot va pagar una part de la neteja de les oficines de l'Instituto Nóos, segons ha admès Torres mateix. "No hi ha res estrany en aquestes factures i en absolut són falses", ha afirmat Torres sobre les factures amb què l'Instituto Nóos va cobrar aquests diners del govern valencià.

Horrach ha anat preguntant a Torres, factura per factura, per demostrar que societats lligades a la trama Nóos facturaven a l'Instituto per feines falses, per buidar amb aparença legal els diners públics que cobrava l'Instituto. "Que teníem factures creuades entre empreses? Sí, clar que sí, corresponents a les persones que treballaven en projectes", ha afirmat Torres, que ha insistit que totes eren per feines reals.

Torres ha assegurat que en les negociacions d'aquests jocs que no es van arribar a fer mai hi va haver "una persona molt involucrada": l'exvicesecretari d'Estudis del PP i exconseller del govern valencià Esteban González Pons. Això sí, n'ha desvinculat l'expresident valencià Francisco Camps. Quan li han preguntat qui havia decidit invertir als Jocs Europeus ha dit que no creia que hagués estat Camps, sinó el llavors president, Víctor Campos. També ha dit que Urdangarin es va encarregar de "la supervisió general" del projecte fallit dels Jocs Europeus.

Treballadors falsos

Horrach ha començat a demanar a Torres pels noms de treballadors que consten com a contractats per les seves empreses. Alguns Torres ha assegurat que no els recordava, però d'altres ha explicat que feien feines administratives, o enquestes per als seus projectes, entre altres tasques. Segons la tesi de la Fiscalia molts en realitat eren treballadors fantasma, no els contractaven, els donaven d'alta a la Seguretat Social per simular que treballaven per la trama i incloure'n els sous falsos a les factures de la trama a l'Instituto Nóos per buidar-lo dels diners que cobrava d'institucions i desviar-los.

Sis delictes

L'interrogatori es preveu molt llarg i ja ha començat de manera accidentada, amb problemes entre el fiscal i el tribunal amb la numeració dels documents relacionats amb el compte de Torres al banc Credit Agricole de Luxemburg. Torres, a més contesta amb tot luxe de detalls sobre els projectes que feia, tot i que sovint assegura que no recorda o desconeix documents de transferències i de les societats que controlava que li va mostrant el fiscal Horrach.

Torres s’enfronta a una petició de pena de 16 anys i mig pels presumptes delictes de prevaricació, frau, falsedat, estafa, falsificació i blanqueig de capitals. S’espera que la seva declaració s’allargui, com a mínim, fins demà. El seu cunyat, l' excomptable de Nóos , Marco Antonio Tejeiro  ( germà de Miguel ) ja li va traspassar tota responsabilitat en les presumptes irregularitats comeses per l'entramat d'empreses vinculades a l'Institut Nóos . Torres s'ha referit de manera indirecta a la declaració del seu altre cunyat. "Porto dues setmanes aquí i he vist casos bastant espectaculars d'algú a qui li posen un paper davant i es posa a fer suposicions", ha afirmat.