Deute, seus, actius: com serà el divorci entre Unió i Convergència
CiU, amb un deute de 12,3 milions, ja recull en els estatuts l’escenari de la dissolució
BarcelonaLa successió de Jordi Pujol va obrir una de les crisis més fortes que es recorden entre Convergència i Unió. Josep A. Duran i Lleida, líder dels democristians, va abandonar el càrrec de conseller de Governació quan Pujol va ungir Artur Mas com a hereu. Corria el febrer del 2001 i la tensió es podia palpar a l’ambient. Només deu mesos després, els dos partits es van posar d’acord per convertir la coalició en federació i les aigües es van calmar: Mas aniria agafant més pes al Govern -va encarar la seva primera campanya, l’any 2003, havent ocupat la conselleria en cap i havent sigut portaveu de l’executiu- i Duran centraria els seus esforços a Madrid, on va ser cap de llista per primera vegada el 2004. El mateix any en què els estatuts de CiU, aprovats a Tarragona, ja estipulaven a la seva pàgina número 22 quin és el protocol de dissolució.
“La federació es dissoldrà per l’acord vàlidament adoptat dels seus membres, per la declaració explícita d’un dels seus membres fundadors i per la resta de causes que preveu la llei”, sosté l’article 68, que és on s’aborda aquest supòsit. “En cas de dissolució, la CEN [comissió executiva nacional, la direcció política de la federació] nomenarà una comissió liquidadora paritària, integrada per quatre membres, que s’encarregarà de totes les operacions materials i econòmiques que la liquidació comporta”, sosté el mateix article 68. Això vol dir que es crearia, en cas de dissolució, un organisme format per dos membres de CDC i dos d’Unió que s’encarregarien d’un hipotètic repartiment d’actius i passius a nivell intern.
“Aquesta comissió liquidadora -prossegueix el document- executarà el seu encàrrec en el termini fixat en la seva designació i retrà comptes de la seva actuació a la CEN”. Un dels punts clau de la ruptura és que “cap dels dos partits federats podrà utilitzar el nom de Convergència i Unió, ni les sigles CiU, per si sols ni amb altres partits polítics”. Això vol dir que el nom de la federació quedaria congelat i que cap dels dos integrants el podria reutilitzar en cas d’anar per separat.
Quins deutes hi ha en joc?
Un dels aspectes clau per abordar una eventual ruptura de CiU és el deute que té la federació. Segons el Tribunal de Comptes, aquest apartat arriba als 12,3 milions d’euros. “El patrimoni net de CiU al tancament de l’exercici del 2012 presenta un saldo negatiu de 9,2 milions, fet que suposa una reducció de 956.305 sobre l’exercici anterior”, sostenia la institució, que va reduir de 15 milions a 10,6 milions els ingressos de la federació. Això s’explica perquè el Tribunal va observar 4,8 milions “duplicats” en el capítol dels ingressos. El 2012 l’aportació privada va ser de 42.000 euros.
En el cas d’Unió, el deute acumulat en el mateix exercici era de 16,7 milions d’euros i un saldo negatiu de 12,4 milions, una situació complicada tenint en compte que ingressa 3,1 milions i en gasta 2,7. Els democristians, a banda, tenen un deute vençut de l’any 1996 d’uns 330.000 euros com a concepte principal i 185.112 d’interessos que, segons la formació, s’està renegociant.
La ruptura de la federació, a banda de conseqüències polítiques incalculables, també té una derivada legal i econòmica que, si s’acaba concretant la dissolució, els dos partits que la integren hauran d’abordar més d’hora que tard.
