El Congrés votarà demà si se sol·licita la il·legalització de Bildu i Amaiur
El conseller d'Interior, Jorge Fernández Díaz, prioritza resoldre el recurs de Sortu abans de tractar la moció imposada per UPyD
Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } El Congrés dels Diputats debat i vota demà la moció d'UPyD que insta al Govern "a iniciar immediatament el procés d'il·legalització d'Amaiur i Bildu perquè considera que existeixen nombroses evidències que converteixen ambdues formacions en la marca blanca d'ETA". La moció és fruit de la interpel·lació del passat dimecres dirigida al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la qual es va avançar que el govern espanyol esperarà que el Tribunal Constitucional resolgui primer el recurs interposat per Sortu abans de comunicar la seva posició davant Bildu i Amaiur.
Fonts parlamentàries han assegurat a Efe que el PP mira de consensuar amb el PSOE un text alternatiu a la moció d'UPyD que reculli la seva posició comuna sobre la política antiterrorista. A més, està previst que Amaiur participi demà del debat de la moció d'UPyD que demana la seva il·legalització. El més probable és que prengui la paraula el portaveu d'Amaiur al Congrés, Xabier Mikel Errekondo, segons han confirmat fonts de la coalició abertzale.
Entre la vintena d'"evidències" aportades per UPyD demanant la il·legalització de Bildu i Amaiur destaca el nomenament en "llocs clau" de la Diputació de Guipúscoa i de l'Ajuntament de Sant Sebastià de càrrecs polítics vinculats a Batasuna i altres de les seves marques electorals. En segon lloc, també es critica el suport donat a l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, que compleix condemna a la presó de Logronyo per pertinença a banda armada. També es posa l'accent en les constants manifestacions dels seus diputats al Congrés en defensa dels presos d'ETA, demanant-ne l'excarceració i qualificant-los de "presos polítics”.
Per tot això, la formació liderada per Rosa Díez sol·licita que s'iniciï el procés d'il·legalització de Bildu i Amaiur prevista en la llei de partits i s'apliqui la sentència del Tribunal Suprem del 2003 que va declarar il·legals Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna a fi d'evitar "la seva fraudulenta successió".
