DEBAT SOBIRANISTA
Política 26/01/2015

La Constitució del jutge Vidal s’obrirà a esmenes ciutadanes

La participació s’engegarà al febrer a través d’un nou portal web

Núria Orriols
3 min
La Constitució del jutge Vidal s’obrirà a esmenes ciutadanes

BarcelonaL’equip de juristes de Santiago Vidal ja tenen a punt la seva proposta de Constitució catalana. Després de tancar els últims serrells dels 97 articles que componen aquest esborrany, el jutge està a punt per fer-ne públic el contingut. Ho farà en un acte programat per al 31 de gener, sobre el qual demà té previst donar detalls en una roda de premsa. L’equip de Vidal -deu professionals que es donaran a conèixer en l’acte- es presentarà conjuntament amb dos col·lectius més que també tenen l’objectiu de generar debat sobre com han de ser els pilars d’un eventual estat català: Constitucio.cat i Juristes per la Independència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

S’escenificarà així una unitat d’acció entre tres projectes que pretenen “pedalejar en tàndem”, en paraules de Vidal, amb un horitzó comú: que la Constitució catalana s’elabori a partir de la participació ciutadana. Els projectes són diferents i de moment no es fusionaran. La seva coordinació es concretarà en promocionar-se mútuament. Un text refós de les tres propostes “reduiria la pluralitat del debat”, raonen des de Constitucio.cat.

Internet: l’eina per participar-hi

Mentre els partits sobiranistes miren d’acordar un full de ruta comú que detalli els pròxims passos del procés, els promotors d’aquestes tres iniciatives volen que la ciutadania intervingui en el debat sobre com ha de ser un futur estat independent. Els pioners a fomentar-ho van ser els creadors de Constitució.cat, un projecte que impulsen cinc catalans de professions diverses repartits pels Estats Units, Barcelona, Madrid i el Pròxim Orient. Sense conèixer-se i a distància, van redactar un text inspirat, entre d’altres, en la Constitució americana. “El valor de tot això és que no ens coneixem, mai hem estat tots junts físicament en un lloc”, apunta un dels promotors del projecte, que prefereix mantenir l’anonimat per “defugir protagonismes”. A través de la seva web els ciutadans poden comentar tots els articles i fer-hi esmenes. Sense limitacions.

El primer dia de febrer s’obrirà a la participació ciutadana la Constitució que promou Vidal, per la qual el jutge es troba ara sota l’escrutini del Consell General del Poder Judicial. S’engegarà un nou portal web que permetrà als ciutadans dir la seva sobre aquest esborrany. La col·laboració del magistrat amb Constitucio.cat i Juristes per la Independència es traduirà en la creació de quatre grups de treball dedicats a recollir i filtrar les esmenes a les propostes. Els grups, segons fonts coneixedores de la iniciativa, es reuniran un cop al mes per centralitzar el feedback que rebin a través de les xarxes. Els grups treballaran per temàtiques: drets fonamentals i drets socials, organització territorial, poders de l’estat i medi ambient. Acabat aquest procés, s’elaborarà un document final que visualitzarà les diferents sensibilitats que s’hagin recollit de les aportacions ciutadanes. Un text que els promotors tenen la intenció de lliurar al “Parlament constituent” que s’esdevingui.

En aquest entramat, quina és la funció de Juristes per la Independència? Aquesta sectorial de l’ANC no ha fet cap proposta constitucional sinó que s’ha dedicat a imaginar un règim de transitorietat. Elaboren treballs més “tècnics” que giren al voltant de com mantenir la “seguretat jurídica” i la “continuïtat” institucional en un moment d’impàs del procés d’independència.

Diferents plantejaments

Entre les propostes de text constitucional hi ha diferències de contingut. I justament aquesta, apunten, és la seva virtut. “No defensem el que diu la nostra Constitució. El que volem és provocar el debat”, asseguren des de Constitucio.cat. Ells aposten per una república presidencialista, mentre que Vidal advoca per un sistema no presidencialista. També discrepen de si ha d’existir un Tribunal Constitucional. Ara bé, coincideixen en la cooficialitat del castellà, l’ampliació dels drets i un Parlament unicameral.

stats