Cristina, a un pas del judici
L’Audiència manté la imputació a la germana del rei per delictes fiscals i valida les tesis del jutge Castro
Palma / BarcelonaL’Audiència de Palma no ha salvat la infanta Cristina d’anar a judici pel cas Nóos, però tampoc no garanteix que segui al banc dels acusats. La decisió ara està en mans del jutge José Castro, que fins ara ha fet tot el que ha pogut per dur la germana del rei d’Espanya a judici. L’Audiència va comunicar ahir que evitava a Cristina de Borbó la imputació per blanqueig de capital però que, en canvi, la manté per la cooperació en els delictes fiscals que hauria comès el seu marit, Iñaki Urdangarin, els anys 2007 i 2008 a través d’Aizoon.
La interlocutòria que va notificar ahir la sala segona de l’Audiència de Palma valida molts dels arguments del jutge Castro. Els tres magistrats, Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna i Juan Giménez, són partidaris que es jutgi la duquessa de Palma. Però perquè segui al banc dels acusats al costat del seu marit cal que algú l’acusi: és evident que el fiscal no ho pensa fer i l’Advocacia de l’Estat, que representa l’Agència Tributària, tampoc no en té cap intenció. Només queda l’acusació popular, a càrrec de Manos Limpias.
El dubte és si tan sols amb l’acusació popular el jutge Castro té prou base per dur a judici Cristina de Borbó. Els advocats de la duquessa de Palma s’agafen a la doctrina del Tribunal Suprem en el cas Botín per dir que no. Segons aquesta doctrina, no es pot jutjar algú si només ho demana l’acusació popular i no ho fa la part perjudicada pels delictes, en aquest cas, Hisenda.
Els magistrats, amb Castro
Però els tres magistrats de l’Audiència veuen indicis de delicte, i per això mantenen les dues imputacions per delicte fiscal. I recorden que el fiscal Pedro Horrach i l’Advocacia de l’Estat sí que pensen acusar Urdangarin pels dos delictes fiscals. El jutge també pot apel·lar a la doctrina Atutxa. En el cas de la condemna de l’expresident del Parlament basc per desobediència -per no dissoldre Sozialista Abertzaleak-, el Suprem va admetre que, si no hi ha acusació particular, el fiscal no acusa i el delicte no és contra un perjudicat concret, sinó “col·lectiu”, sí que es pot obrir un judici a instància de l’acusació popular. Els delictes que podria haver comès la infanta són per defraudar impostos, i la hisenda pública és un bé col·lectiu.
Els tres magistrats de l’Audiència no es creuen que Cristina no sabés que Aizoon, l’empresa de la qual era propietària a mitges amb Urangarin, era una societat pantalla. El tribunal veu “sostenible” afirmar que la infanta -com també la dona del soci d’Urdangarin, Diego Torres- eren conscients que participaven en societats que servien per defraudar Hisenda o desviar part dels sis milions d’euros públics que va cobrar l’Instituto Nóos. Els magistrats, com el jutge Castro, creuen que hi ha prou indicis que la infanta sabia que Aizoon actuava il·legalment perquè això s’hagi de tractar en un judici, “el lloc on es pot dur a terme un debat profund i contrastat sobre la qüestió”, diu la interlocutòria.
Ara les acusacions del cas Nóos han de presentar els escrits on han de concretar qui acusen, de quins delictes, per què i quina condemna reclamen. Després Castro haurà d’obrir judici oral i només ho podrà fer contra aquells a qui hagi acusat algú. En aquell moment decidirà finalment si porta la duquessa de Palma a judici.
Per l’Audiència, d’acord amb “el paper que li atorga la llei”, Horrach no hauria d’haver fet cap recurs contra la imputació de la infanta i s’hauria d’haver limitat a no acusar-la.
Qüestionament al fiscal Horrach
Veuen “xocant o discutible” el seu recurs i li retreuen que hagi criticat el jutge Castro dient que havia assumit “funcions acusatòries” quan només feia la seva feina. A més, el tribunal no entén per què no es torna a reclamar la imputació de l’alcaldessa de València, Rita Barberá, i de l’expresident Francisco Camps.
Per què s’eximeix la infanta del delicte de blanqueig de capitals?
La infanta s’ha estalviat la imputació que la duia més fàcilment a judici: la de blanqueig de capitals. Els magistrats ho justifiquen perquè consideren que no hi ha prou indicis que la germana del rei volgués legalitzar diners de fons il·legals a través de despeses familiars. Tot i que afirmen que la infanta va destinar una part defraudada de l’IRPF a despeses personals, no es pot concloure, segons l’Audiència, que hi hagués “una finalitat de blanquejar diners” sinó, en tot cas, de “beneficiar-se’n” personalment.
Els magistrats creuen que la germana del rei està al marge dels delictes de blanqueig, generació il·legal de fons i malversació de diners públics. A més, consideren que la infanta no participava en la gestió de l’Instituto Nóos, en què tenia una funció “decorativa”. La gestió, segons el parer de l’Audiència de Palma, la controlaven el seu marit, Iñaki Urdangarin, i el seu soci, Diego Torres. La retirada de la imputació per blanqueig confirmaria la primera interlocutòria de l’Audiència sobre la qüestió, feta el 2013, en què ja es va deixar la infanta al marge dels cervells de la trama Nóos, Urdangarin i Torres.
