Amb Cristina també es jutjarà la monarquia
És difícil que Cristina de Borbó s’escapi ara d’asseure’s al banc dels acusats. I amb ella no només es jutjarà el seu comportament sinó també la manera de fer de la monarquia espanyola, encara que només sigui en un judici moral als ulls dels ciutadans. La investigació del cas Nóos i els correus electrònics lliurats per l’exsoci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres, van destapar el joc d’influències que envolta la casa reial i, sumats a altres escàndols, van dur a una abdicació, a un relleu que ha de netejar la imatge d’una institució tocada.
Ja era tard quan el jutge José Castro va citar la infanta com a imputada pel cas Nóos, l’abril del 2013, i ha aconseguit tancar la instrucció just un any abans de jubilar-se. La germana de l’actual rei d’Espanya era l’única directiva de l’Instituto Nóos que no havia declarat ni com a testimoni, i això que durant la investigació ja s’havien interrogat unes dues-centes persones. Fins i tot un administratiu que havia fet feina un sol dia per a alguna de les empreses de la trama Nóos i les treballadores domèstiques de l’assistenta personal d’Urdangarin ja havien contestat les preguntes del jutge o el fiscal quan va citar la infanta.
Va ser la citació que afectava directament la família reial la que va fer saltar les alarmes. I la que va fer reaccionar el fiscal, Pedro Horrach, que s’hi va oposar fins a arribar a enfrontar-se al jutge. Diumenge continuava insistint en aquest diari que no hi ha indicis contra la infanta.
La instrucció del cas Nóos s’hauria pogut acabar abans. Ha estat una investigació complicada i extensa, però un dels factors que l’han allargada és que apunta a la família reial, a la manera de fer de la monarquia espanyola. Era la casa reial la que demanava rapidesa però hauria estat més ràpid que la duquessa de Palma anés a declarar amb la primera citació i no que fes veure que ho feia voluntàriament després que el fiscal aconseguís tombar la imputació i el jutge l’hagués de tornar a citar. I, total, per contestar més de mig miler de “No ho sé”, “No ho recordo” i “No em consta”.
La infanta no recorda moltes coses, va dir al jutge, però ja ha pagat 587.413 euros que el fiscal que no la vol acusar li reclamava. Són la meitat dels diners que va cobrar de manera il·lícita l’empresa Aizoon, que tenia a mitges amb el seu marit, i que es van dedicar a despeses familiars. ¿No es preguntava d’on sortien aquests diners? O què feia la seva empresa? O a què es dedicava l’Instituto Nóos, on constava com a membre de la direcció? Si no té res a veure amb els impostos que, segons la investigació, hauria defraudat el seu marit a Hisenda a través de la trama Nóos, ho podrà demostrar al judici.
