Política 23/01/2013

El Parlament declara Catalunya sobirana per decidir el seu futur

El text que reivindica Catalunya com a subjecte polític i el dret a decidir s'aprova amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP

Ferran Casas
5 min
Ple del Parlament, 23 de gener

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda, enmig d'una gran expectació dins i fora de la cambra, que Catalunya és un subjecte polític sobirà que ha de decidir, lliurement i en el decurs d'aquesta legislatura, quina ha de ser la seva relació amb Espanya mitjançant una consulta. La declaració de sobirania aprovada va ser acordada per CiU, ERC i ICV-EUiA i ha rebut els vots dels diputats d'aquests grups, a més d'un dels tres de la CUP -els altres dos diputats han optat per abstenir-se. El PP i Ciutadans han votat en contra del text que obre el procés cap a l'estat propi. La direcció del PSC, després de dues setmanes d'estira-i-arronsa negociador i d'una forta i dura pugna interna que ha durat fins al mateix debat, ha optat per ordenar el 'no' als seus 20 diputats. Cinc d'ells (Àngel Ros, Rocío Martínez Sampere, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura), però, han optat per no votar, mostrant així la seva disconformitat amb l'alineament del PSC al costat del PP i Ciutadans i en contra de la declaració de sobirania. Finalment, 85 diputats han donat suport a la declaració, 41 hi han votat en contra i 2 s'han abstingut. Els diputats del PP han abandonat el ple just després de votar com a senyal de disconformitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Al ple s'han debatut i votat, a més de la declaració que finalment s'ha acabat aprovant, les propostes del PSC i la CUP. La dels socialistes demanava obrir la via federal i la de la CUP impugnava la UE i apostava pels Països Catalans. Ni l'una ni l'altra han prosperat. La primera ha rebut 20 vots a favor -els del PSC-, i la segona, 3 -els de la CUP.

El debat del dret a decidir ha estat tens, amb posicions marcades, i ha dibuixat dos blocs: el dels partidaris d'exercir-lo (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i el dels que hi posen pegues, on ara també hi ha el PSC amb el PP i Ciutadans.

Pujol (CiU): "El consens no està renyit amb ser clars"

Oriol Pujol, en nom del grup més nombrós, el de CiU, ha estat el darrer a intervenir i ha assegurat que el text "no és un deliri", sinó la resposta a milions de persones "fidels a aquest poble". El líder nacionalista ha avisat que "el consens no està renyit amb ser clars" i que els ciutadans s'han manifestat de forma molt clara a les darreres eleccions a favor del dret a decidir. És inútil, ja, buscar termes mitjos per acontentar tothom, ha dit citant una frase de Valentí Almirall que té absoluta actualitat, "i per això som aquí". Pujol ha afirmat que la declaració no és ni un text jurídic ni un full de ruta, però que el Parlament ha de tenir potestat de declarar la seva sobirania pel dret a decidir. El president del grup parlamentari ha evitat "furgar" en les contradiccions del PSC, però no s'ha estat de recordar que al programa hi duien el dret a decidir. El que fem avui és, ha dit, "el que ens mou per fer política", i ha reconegut "l'emoció i la transcendència" del moment.

Junqueras (ERC): "És una declaració de sobirania, no sobiranista"

L'encarregat de presentar el text "de sobirania, que no sobiranista" ha estat el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que ha recordat que declaracions d'aquesta mena formen part de la normalitat. "La democràcia és la que determina el marc legal i en cap cas aquest pot condicionar la voluntat democràtica", ha afirmat, recordant que avui no es decidia la independència, sinó la voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació, en un darrer intent de sumar-hi el PSC amb l'argument que del que es tracta és "de ser demòcrata". També ha fet referències als Països Catalans, recordant que hi consta, una referència precisament perquè la CUP no hi pugui posar pegues.

Herrera (ICV-EUiA): "Espanya ha de decidir si vol ser una democràcia o només una Constitució"

També en el bloc del sí, el cap de files d'ICV, Joan Herrera, ha intentat fer un discurs pedagògic sobre perquè es vol exercir el dret a decidir. Ha recordat els desenganys catalans cada cop que s'han volgut introduir elements de federalisme i ha considerat que Espanya "ha de decidir si vol ser una democràcia o només una Constitució". "Avui optem per una consulta sense apriorismes i no per un plebiscit", s'ha felicitat sostenint que el text obre el procés des del Parlament i dóna protagonisme també a la societat civil. Herrera ha considerat que el procés ha de ser obert i ha de seguir treballant per incorporar-hi el PSC. Herrera ha posat requisits al debat sobre la independència, com ara el realisme sobre guanys i pèrdues i el màxim consens.

Navarro (PSC): "Si haguessin volgut obrir una negociació per fer reformes ens hi haurien trobat"

Pere Navarro ha intentat exercir de tallafocs als grups sobiranistes fent-se seus, en part, els arguments del PP, instal·lat des del primer moment en el front del 'no'. Navarro ha afirmat que la gran prioritat ha de ser la crisi: "És la gent la que primer s'ha de poder emancipar", ha dit, abans de criticar el costum de Mas de "parapetar-se en els temes nacionals". Navarro ha furgat en les contradiccions de CiU i ha recomanat a Mas que el que havia de fer era obeir el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, partidari de rebaixar les aspiracions sobiranistes i no explicitar "el desig independentista". Segons el dirigent socialista, si la proposta de CiU i ERC hagués estat "per obrir una negociació i impulsar reformes per fer realitat el dret a decidir" ell hi hauria donat suport. Ara, ha dit, toca recuperar l'Estatut i negociar un bon pacte fiscal. El líder del PSC ha afirmat que no hi ha camí "sense acord entre la part i el tot" en marc de la Unió Europea.

Sánchez-Camacho (PP): "Benvingut, senyor Navarro, al costat de la democràcia i la legalitat"

Alicia Sánchez-Camacho, en un discurs que ha començat en castellà, ha optat per dos eixos: pel discurs de la por per culpa d'una declaració "trista i greu que veurem com acaba" i per donar la benvinguda al PSC "al costat de la democràcia i la legalitat". Si Navarro abraçava Duran per desgastar Mas, ella l'abraçava a ell per desgastar els socialistes, mentre recordava que "l'únic subjecte sobirà és Espanya". Unes aspiracions sobiranistes que no tenen més simpaties "que les dels euroescèptics". Camacho ha demanat als 13 diputats d'Unió que actuïn "amb sentit comú i amb seny" i ha furgat en el fet que Duran presideixi la comissió d'Exteriors del Congrés. A Junqueras, la líder del PP li ha recomanat llegir menys intel·lectuals i pensadors per nodrir els seus discursos" i més la Constitució espanyola".

Rivera (C's): "Un demòcrata és el que respecta les regles del joc"

El portaveu de Ciutadans, Albert Rivera, ha començant citant la Constitució per assegurar que l'única sobirania és l'espanyola i ha criticat el "deliri" de parlar de "nació oprimida quan Duran representa Espanya a l'estranger i viu a la suite del Palace". El líder espanyolista ha afirmat que el dret a decidir "no existeix" i que si els nacionalistes el volen l'han de defensar al Congrés. "La diferència entre un demòcrata i un que no ho és passa per respectar les regles del joc", ha afirmat. Rivera ha menyspreat la història de la Generalitat "i els no sé quants centenars de presidents" i recordat a Mas que no és president d'una institució mil·lenària, "sinó d'una autonomia que emana de la legislació espanyola, que és la que l'ha fet president".

Arrufat (CUP): "No avalarem cegament un procés que no garanteixi la plena sobirania"

El diputat de la CUP, que ha dividit el seus vots per expressar el seu suport crític, ha afirmat que el principal mandat de les darreres eleccions és convocar la consulta i que no fer-ho "seria un gran frau democràtic, el més important des de la Transició". Quim Arrufat ha avisat que el procés per ara "no ofereix prou garanties" i que la seva formació "no avalarà cegament un procés que no garanteixi la plena sobirania nacional i econòmica". El protagonista del procés ha de ser "el poble i no pas la Caixa" i ha reconegut alguns avenços en la declaració de sobirania malgrat pegues com "la confiança plena" en la UE o la no aparició explícita dels Països Catalans.

stats