La fiscalia manté la petició de dos anys de presó per Daniel Fernández, els germans Bustos i l'alcaldessa de Montcada

BarcelonaEl fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha mantingut aquest divendres la petició de penes de dos anys de presó i sis d'inhabilitació per als quatre acusats en la peça del cas Mercuri sobre el suposat nomenament a dit d'una alt càrrec a l'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). D'aquesta manera, en l'última sessió del judici el ministeri públic els segueix acusant dels delictes de tràfic d'influències per a Daniel Fernández i els germans Bustos, i el delicte de prevaricació per a l'alcaldessa María Elena Pérez.

En el seu informe final, ha argumentat que les punxades telefòniques, que la defensa va voler impugnar i que el tribunal estudiarà, van ser plenament legals i justificades. De fet, ha dit que tot i que els acusats van dir que no es reconeixien en aquelles converses gravades, implícitament sí que les van admetre, i la jurisprudència diu que això les fa vàlides.

Bermejo també ha recordat que el delicte de tràfic d'influències no cal que es prengui una decisió il·legal o fins i tot que es prengui, sinó que el simple intent ja és delictiu.

El fiscal no dóna credibilitat a una prova d'última hora aportada per la defensa, consistent en una fotocòpia d'una pàgina de l'agenda electrònica de Fernández en què es confirmaria que la reunió amb María Elena Pérez va ser hores després que aquesta es reunís amb una de les psicòlogues que havia fet el procés de selecció i li demanés que variés els criteris d'elecció.

Per últim, el fiscal ha recordat que l'empresa contractada per fer el procés de selecció no era contractada per l'alcaldessa o els regidors, sinó que es feia amb diners públics, i per tant s'havia de seguir un procés escrupolós i transparent.

Per la seva banda, l'advocat de l'acusació popular, exercida per la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raúl García, també ha confirmat la seva petició de dos anys de presó i sis d'inhabilitació per als quatre acusats. García ha defensat que existien unes bases que marcaven un procediment de selecció però que finalment no es va fer cas del resultat d'aquest procés. García ha dit que les bases van ser aprovades per la junta de govern i ha considerat "incert" el criteri de la defensa que diu que les bases eren generals, ja que diu que els testimonis han reconegut que "s'examinava i es comprovava que tinguessin coneixements en la matèria". Afegeix que la prova psicotècnica "no es fa a la brava sinó que hi ha una reunió prèvia amb l'empresa externa on es parla d'establir un nivell elevat".

García ha recordat que del resultat d'aquestes proves Llumà va ser considerada 'no apta' i creu que és en aquest punt on l'alcaldessa "inicia accions que configuren un delicte de prevaricació". Ha defensat que l'alcaldessa coneixia el procediment però que en saber que Llumà havia estat qualificada de 'no apta' es va convocar una reunió amb l'empresa externa en la que va participar ella mateixa i només un membre del tribunal de selecció. García afirma que ha quedat acreditat que hi ha una "voluntat política d'alterar el procediment" en aquesta trobada. "Aquesta reunió, si s'ha de fer, no és amb l'alcaldessa i els regidors, sinó amb el tribunal", ha apuntat. L'advocat ha continuat preguntant-se per què Pérez actua així i és aquí on defensa que queda provat el delicte de tràfic d'influències per part de Fernández i els germans Bustos.

Sobre la candidata que va resultar escollida, Carmina Llumà, ha afirmat que ha quedat acreditat que hi ha una "afinitat política" amb el partit dels acusats, PSC, ja que ha ocupat diversos càrrecs de confiança durant governs socialistes. Per últim, per a l'advocat, una conversa del 10 de maig posterior a una trobada entre Llumà i Bustos en un teatre de Sabadell demostra la intervenció dels acusats en la contractació i ha rebutjat que els acusats no sabessin que hi havia un procés de selecció perquè a les converses parlen de candidates i proves.

Finalment, García ha criticat que els acusats no hagin volgut contestar a les seves preguntes perquè, tot i entendre que és una estratègia processal, considera que és "una falta de respecte" cap a la ciutadania, ja que són "representants dels ciutadans" i es tracta d'una acusació popular.

"L'alcaldessa ja estava convençuda"

Per contra, la defensa, liderada per Cristóbal Martell, ha demanat l'absolució, en considerar que no hi va haver pressions i que la decisió de contractar Llumà ja estava presa per l'alcaldessa abans de parlar amb Francisco Bustos o Daniel Fernández. De fet, segons ell, les bases del concurs eren molt dolentes, per massa genèriques, i es podrien considerar nul·les per donar la potestat d'elecció d'un alt càrrec a una empresa privada i no deixar marge d'elecció a l'alcaldessa o el regidor.

Segons l'advocat, la influència no és només "voler o dir", sinó fer una "pressió impròpia per apartar-se de l'interès públic". De fet, segons ell, ni Manuel Bustos ni Daniel Fernández sabien que hi havia un concurs públic per a la plaça de directora de serveis territorials i no tenien cap "interès espuri", sinó que buscaven el "benefici públic" de trobar una experta en urbanisme per a un municipi amb importants problemes d'infraestructures. Així mateix, ha dit que va ser l'alcaldessa qui va demanar ajuda a Daniel Fernández, enviant-li correus electrònics per reunir-s'hi.

També ha assegurat que l'agenda electrònica de Fernández demostra que la reunió a la seu del PSC amb María Elena Pérez va ser posterior a la trobada de l'alcaldessa amb la psicòloga, regidors i un membre del tribunal on es va acabar acceptant Llumà com a candidata apta. Això, segons ell, demostraria que Fernández no va poder influir en la reunió, que ja s'havia produït. Aquella mateixa tarda, quan Fernández va trucar a Bustos per dir que el problema ja estava resolt, segons Martell, simplement era una "sobreactuació" per fer veure que havia intervingut en un tema que ja estava solucionat sense la seva intervenció.

Martell ha reiterat la seva impugnació de les trucades punxades i ha dit que la negativa dels acusats a respondre a l'acusació popular, a qui ha recordat que no representa a la ciutadania, era per "agilitzar" el judici.