Publicitat
Publicitat

En breu

Detinguts tres membres dels Grapo pel segrest de Cordón

La Guàrdia Civil va detenir ahir a Sevilla i Cadis tres membres dels Grapo (Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre) acusats de participar en el segrest de l'empresari aragonès Publio Cordón Munilla el juny del 1995. Les detencions van anar acompanyades de la localització a Lió de l'habitatge on els Grapo retenien el segrestat.

Cordón, fundador de l'asseguradora Previasa i del Grup Hospitalari Quirón, va ser segrestat quan practicava fúting pels voltants de casa seva, a Saragossa. Un mes i mig després la família va pagar a París un rescat als segrestadors de 400 milions de pessetes (2 milions i mig d'euros), però l'empresari no va aparèixer mai i el seu parador es va convertir en un misteri que va generar nombroses hipòtesis.

Un cop fetes efectives les detencions i després d'investigar el zulo de Lió, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar al Congrés de Diputats que, "sense cap mena de dubte", Cordón va morir després de dues setmanes de segrest a causa d'unes ferides que es va fer intentant fugir per la finestra de l'habitatge on era retingut. D'aquesta manera, el ministre dóna per bona la versió de la mort de l'empresari ja explicada el juny del 2011 per part de Silva Sande, dirigent dels Grapo empresonat l'any 2007 pel segrest de l'empresari.

Disset anys després del segrest, però, encara falta trobar el cadàver, enterrat al mont Ventor segons Sande. Després de diverses operacions de cerca engegades per la policia espanyola i la francesa al llarg d'aquest temps, un jutjat de Saragossa va declarar oficialment la mort de Cordón el juny d'aquest any.

Els detinguts, Jose Antonio Ramón Teijelo, Manuela Ontalilla Galán i Vicente Sarasa Cecilio, van prendre declaració davant del jutge abans de ser traslladats a Madrid, on es posaran a disposició de l'Audiència Nacional. Tots tres han estat identificats com a dirigents importants dels Grapo, un grup d'extrema esquerra i inspiració maoista que va iniciar l'activitat armada l'agost del 1975 i que es resisteix a dissoldre's tot i el seu caràcter residual.

Més continguts de